Patrocinat per:
Logo Repsol
VOLUMS

Data d'actualizació: novembre de 2026

Aquest volum es divideix en tres parts diferenciades. La primera tracta de la projecció del fet casteller, entesa com el procés d’expansió territorial i simbolització dels castells (amplificat amb l’efecte dels mitjans de comunicació catalans). La segona s’ocupa de les altres manifestacions de construccions humanes, pretèrites i actuals, d’arreu del món: les muixerangues valencianes, els falcons catalans, les acrobàcies del Marroc, els dances aragonesos, els govindes de l’Índia, les antigues Forze d’Ercole de Venècia, el pizzicantò de la Basilicata (Itàlia)… Finalment, la tercera part inclou una panoràmica històrica de la relació entre els castells i els mitjans de comunicació, d’una banda, i un text sobre el significat de la inclusió dels castells en la Llista Representativa del Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco, de l’altra.

Quant a la primera part, el primer capítol (Xavier Brotons) estudia el procés d’expansió territorial dels castells (la catalanització, segons Santi Suárez-Baldrís) que converteix una manifestació cultural originàriament —i durant moltes dècades— exclusivament comarcal (Camp de Tarragona i Penedès) en una activitat escampada per tot el Principat de Catalunya i que acaba arribant, també, a altres territoris de llengua catalana: les Illes Balears, la Catalunya Nord i Andorra. D’altra banda, en aquest primer text s’insereix un ampli destacat, elaborat per Raquel Sans, sobre les colles universitàries catalanes.

A continuació, Eloi Miralles sintetitza els molts viatges fora del domini català que les colles castelleres han fet des del segle XIX i que han portat els castells per tot l’àmbit catalanoparlant; la resta d’Espanya; diversos països d’Europa; els Estats Units d’Amèrica, el Canadà (Quebec) i Xile; Àfrica (Marroc) i Àsia (Índia, Singapur, Xina i Israel).

El bloc següent tracta de la internacionalització del fet casteller, és a dir, la creació de colles fora de l’àmbit catalanoparlant, totes a l’estranger llevat de la Colla Castellera de Madrid. El primer capítol, signat per David Prats, explica les primeres temptatives, no consolidades, de casals catalans a l’Argentina, Mèxic, el Brasil i Califòrnia (Estats Units). A continuació, una sèrie de textos aborden les experiències de colles castelleres foranes sorgides al segle XXI que, en general, presenten símptomes de consolidació. En primer lloc, Biel Senabre s’encarrega d’explicar la fascinant història de les colles xilenes (actualment només queden en actiu els Castellers de Lo Prado), una experiència singular que va fer emergir, més que mai, la consciència dels valors socials dels castells. En segon lloc, Xavier Capdevila aborda el cas excepcional dels Xiquets de Hangzhou —una colla nascuda en el si d’una fàbrica tèxtil de la Xina, sota el padrinatge de la Colla Vella dels Xiquets de Valls—, amb una evolució tècnica sense precedents en les colles internacionals —tant pels resultats obtinguts com per la rapidesa—, però que actualment presenta un futur incert. Finalment, aquest bloc el tanca un article de Francesc Domènech que analitza el fenomen de les colles internacionals modernes —quasi totes nascudes a partir del 2014—, la gran majoria de les quals són projectes amb perspectives de consolidació, cosa que representa tot un fenomen nou certament interessant dins del món casteller actual. Es tracta de colles europees (Andorra, Irlanda, Copenhaguen, Londres, París, Edimburg, Madrid i Berlín), australianes (Melbourne i Sidney) i del Canadà (Mont-real).

La segona part d’aquest volum recull les manifestacions més destacades i conegudes de les altres torres humanes d’arreu del món. Els primers textos expliquen el cas de manifestacions pròpies de l’àmbit de l’antiga Corona d’Aragó: el Contrapàs de la Pila del Pirineu català (Jordi Bertran), els falcons catalans (Xavier Güell), les muixerangues valencianes —tradicionals, històriques i modernes— (Joan Bofarull) i els dances i contradanza aragonesos (Jordi Bertran).

A continuació, una sèrie de capítols aborden les manifestacions més destacades o conegudes actualment de torres humanes arreu del món. Anton Dilla i Xavier Brotons expliquen el cas de les històriques i fascinants Forze d’Ercole de Venècia (segle XVI-XIX). Joan Bofarull fa sengles capítols sobre els acròbates del Marroc i els govindes indis, aquests últims molt populars a casa nostra a causa de l’intercanvi de viatges des de fa ja gairebé una quinzena d’anys: de colles castelleres a l’Índia i de govindes a Catalunya. Jordi Bertran fa una aportació sobre les relacions històriques entre el món del circ, les acrobàcies i els castells. Per la seva banda, l’escriptor i historiador italià Gabriele Di Stasio —que va conèixer els castells en un Erasmus que va fer fa uns quants anys a la Universitat de Girona— ens introdueix en el món de les torres humanes de casa seva: la Basilicata (antigament, Lucània), una regió del sud d’Itàlia. Es tracta del pizzicantò —un tipus de construcció mòbil de com a màxim tres pisos d’altura, acompanyada de cançonetes carregades amb una forta crítica social—, força conegut a Catalunya des del 2008 ençà arran dels intercanvis recíprocs entre grups italians i colles castelleres catalanes.

Finalment, Jordi Bertran fa una pinzellada dels casos en principi més exòtics: de les construccions humanes del Japó i les danses acrobàtiques Atilogwu de Nigèria, i Xavier Brotons, de les del Perú.

La tercera part, que clou el volum, presenta dos textos: un sobre els castells i els mitjans de comunicació (Francesc Domènech) i un altre, intitulat «Els castells a la Unesco» (Guillermo Soler). El primer és un resum del tractament que els mitjans de comunicació han prestat històricament als castells, amb destacats sobre dos periodistes del vuit-cents (Ramon Roca Vilà i Joan Mañé i Flaquer) i sobre els rànquings i internet. Per acabar, el text de Guillermo Soler analitza el significat real —majoritàriament desconegut per les colles i els castellers mateixos— que té la inclusió dels castells en la Llista Representativa de la Unesco, més enllà d’explicar la història de la candidatura i el seu èxit final, ocorregut a Kènia el novembre del 2010.

La projecció dels castells. Les altres torres humanes | INTRODUCCIÓ

ARTICLES RELACIONATS

Data d'actualizació: novembre de 2026
La projecció dels castells. Les altres torres humanes
Xavier Brotons NavarroData d'actualizació: novembre de 2026La sardana i els castells són dues manifestacions culturals catalanes que tenen en comú el fet
La projecció dels castells. Les altres torres humanes
Xavier Brotons NavarroData d'actualizació: novembre de 2026Des de la fi del segle XVIII (Cervelló 2017) fins aproximadament als anys setanta de la
La projecció dels castells. Les altres torres humanes
Data d'actualizació: novembre de 2026
La projecció dels castells. Les altres torres humanes
Data d'actualizació: novembre de 2026
La projecció dels castells. Les altres torres humanes
Elisenda Rovira PobletData d'actualizació: gener de 2026L’any 2017 el món casteller arrencava una temporada amb unes perspectives immillorables, atesos els èxits de
Història II: del 1939 al 2016
Data d'actualizació: desembre de 2025
Antropologia i sociologia
Data d'actualizació: desembre de 2025
Antropologia i sociologia
Elisenda Rovira Poblet, Jordi Suriñach PerdigóData d'actualizació: desembre de 2025La Federació Gimnàstica Espanyola va convocar el primer concurs de castells de la
Història II: del 1939 al 2016
Elisenda Rovira PobletData d'actualizació: desembre de 2025
Història II: del 1939 al 2016
VOLUMS
Resum de la privadesa

Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.