Durant la temporada 2017, la Colla Joves Xiquets de Valls va descarregar a l’assaig i amb xarxa set vegades el 2 de 8 net, un castell que a plaça només va poder completar en dues ocasions. En el cas de la Colla Vella, tot i que a l’assaig havien completat en un parell d’ocasions aquest castell, a plaça no van poder acabar la feina i els va quedar en carregat. Una cosa semblant els va passar als Minyons de Terrassa que, malgrat haver descarregat el 2 de 8 sense folre a la xarxa d’assaig, mai —ara com ara— no l’han pogut completar a plaça. Amb aquestes dades, resulta obvi pensar que la xarxa influeix a l’hora d’executar un castell. Però de quina manera ho fa?
Hi ha construccions, com els castells nets o els pilars, que acostumen a tenir una caiguda dura. És per aquest motiu que fins a l’aparició de les xarxes d’assaig eren molt difícils, per no dir impossibles, d’assajar. Els caps de colla havien de buscar l’equilibri entre fer proves que permetessin als castellers conèixer les dificultats amb què després s’haurien d’enfrontar a plaça i fer proves amb el mínim risc de caiguda, tenint en compte que, a diferència del que passa a plaça, els locals d’assaig no disposen d’un dispositiu sanitari per donar resposta a una caiguda. Però aquestes proves acostumaven a ser insuficients. No es pot saber com es comporta un pilar durant la motxilla d’entrada de l’enxaneta fins que aquesta no es fa. La xarxa ha permès, en aquest sentit, completar castells sencers, tot minimitzant les conseqüències d’una caiguda. De fa uns anys cap aquí no és gens estrany que als locals de les colles es facin sencers castells com el pilar de 6, el pilar de 7 amb folre, el 4 de 8 net o el 2 de 8 sense folre, per posar-ne només alguns exemples.
Però l’ús de la xarxa també implica alguns aspectes que poden ser contraproduents, com és el cas de la dependència psicològica que genera. «Si t’acostumes a provar els castells a la xarxa, quan els has de fer sense notes que et falta alguna cosa», apunta Paloma de la Fuente, castellera de tronc dels Xicots de Vilafranca, la qual afegeix que, quan assages els castells amb xarxa, «elimines la pressió que té el casteller de la por a la caiguda; una pressió que, quan ets a plaça, sí que tindràs». Per al periodista casteller Efren Garcia, l’ús de la xarxa «condiciona molt, sobretot als pisos alts dels castells, més fràgils». Per això, explica, «cal treballar els castells també sense xarxa». «Parant un mateix castell al pis de terços, les primeres proves fora de xarxa o amb xarxa són com la nit i el dia», sentencia.
Per al director científic i mèdic de la Coordinadora de Colles Castelleres, Dani Castillo, «la xarxa, com tot, té els seus avantatges i els seus inconvenients. És clar que ofereix una seguretat al tronc, sobretot als pisos superiors i a la canalla. Però, per altra banda, pot donar un excés de confiança a la pinya que volta el castell i, el que potser és més preocupant, pot relaxar la realització de proves de manera correcta, és a dir, amb la gent suficient voltant el castell i alhora amb la concentració suficient d’aquesta gent». I afegeix: «Des de la Direcció Científica i Mèdica de la Coordinadora, considerem que ha de ser una eina per assajar els castells més fràgils a nivell d’estructura, és a dir, pilars i torres. Cada forat a la xarxa és un punt feble i, per tant, com menys punts febles hi hagi, més seguretat. La resta de castells considerem que cal assajar-los fora de la xarxa amb el nombre suficient de gent per voltar-los.»
Com demostren els resultats, el fet de descarregar un castell sencer a la xarxa no és necessàriament sinònim de completar-lo també a plaça. I és que, quan les construccions surten dels locals, se’n multiplica la dificultat. No només perquè la xarxa minimitza, com hem dit, les conseqüències d’una caiguda, sinó també perquè a plaça intervenen factors com el soroll, la pressió o el fet d’haver d’actuar costat per costat amb una colla rival, per posar-ne només alguns exemples. Malgrat aquests peròs, és evident que la xarxa ha estat beneficiosa per a les colles, que opten per sofisticar cada cop més aquestes estructures de seguretat que, malgrat les recomanacions de la Direcció Científica i Mèdica de la Coordinadora, cada vegada s’utilitzen per treballar més castells.
Assaig del 2 de 8 sense folre a la xarxa dels Castellers de Vilafranca.
(Foto: Arxiu Castellers de Vilafranca / Lins Griñó)
La doble xarxa
Diverses colles han anat un pas més enllà, i des de fa un temps, fan servir una xarxa d’assaig innovadora, amb una estructura doble que permet recollir per una banda el pom de dalt i, per l’altra, els castellers de tronc. La necessitat d’assajar construccions cada vegada més altes i complexes ha portat les agrupacions a sofisticar un sistema del qual disposen la immensa majoria de colles castelleres amb una mínima trajectòria. Així, aquesta mesura de seguretat que inicialment es va dissenyar per treballar els pilars avui dia permet assajar castells com el 2, el 3 o fins i tot el 5. Hi ha qui creu que serà gràcies a la xarxa d’assaig que aviat es podrà veure completat a plaça el desitjat 3 de 9 sense folre. De moment, però, aquesta afirmació és més un anhel que no pas una realitat.
En aquesta mateixa línia, alguns castellers consideren que la combinació entre la xarxa i la tecnificació dels assajos permetrà que en un futur els castells nets siguin molt més habituals a les places perquè, argumenten, són molt més fàcils de treballar a l’assaig que no pas els castells de 10. És per això que apunten que en un futur relativament immediat aquests castells es tornaran a devaluar a la taula de puntuacions del Concurs de Castells, on actualment en el cas dels descarregats superen en punts als castells de deu pisos (vegeu la taula a les pàgines 76 i 77). Caldrà una mica més de perspectiva per determinar si aquesta afirmació resulta certa, tot i que la lògica inicial fa pensar que serà així.
