La sessió del divendres a la nit és aquella en què normalment participen més castellers. El més habitual és que abans de l’hora establerta per a l’inici de l’assaig general la canalla ja estigui assajant, fent castells de 5, 6 i 7 pisos per anar repetint, perfeccionant, mecanitzant i interioritzant tots els moviments. Després, a mesura que els castellers van arribant al local, l’alçada dels castells que s’assagen augmenta gràcies a la presència de més efectius, que tant s’incorporen a la pinya com permeten tenir més pisos baixos perquè els castells de 6 i de 7 passin a ser de 8 o superiors.
En el moment que el cap de colla ho creu oportú, es passa definitivament a les proves en què intervé ja tota la colla. El més lògic és que aquest moment sigui quan l’equip tècnic creu que ja disposa d’un nombre de castellers suficient per fer castells de més envergadura o a una hora determinada. Amb el pas del temps, moltes colles ja han agafat l’hàbit de marcar a quina hora exacta es fa el primer castell d’envergadura perquè els castellers ho sàpiguen prèviament. En alguns locals, fins i tot hi ha pissarres en què s’especifica a quina hora s’hauria de fer cada prova per tal de mantenir la intensitat i la concentració entre els castellers mentre dura l’assaig. Altres agrupacions projecten en una pantalla el guió general de totes les proves que cal fer en aquella sessió d’assaig, de manera que els castellers coneguin el pla de treball per a aquell dia.
Així es van succeint les proves dels castells més grans que pot fer la colla, ordenades de la manera que la junta tècnica consideri més convenient. El més lògic és combinar els castells per als quals només calen folre i tronc amb aquells en què es necessita tota la pinya a ple rendiment, per tal de dosificar els esforços dels castellers al llarg de l’assaig. En tot cas, la bona planificació i gestió de molts factors, entre d’altres aquest últim, és vital perquè la colla pugui preparar-se bé per afrontar els castells més difícils.
Com que s’hi fan moltes més proves, normalment els castellers surten molt més cansats i castigats físicament d’un assaig que no pas d’una actuació, en què el més normal és fer només tres castells i un pilar. De fet, és el mateix que passa en qualsevol preparació d’una activitat física: la càrrega de treball que cal assimilar durant la preparació ha de ser forta i intensa per després afrontar el repte amb les millors garanties.
Segons Guillem Comas, ex-cap de colla dels Minyons de Terrassa, la preparació de les proves que cal fer en un assaig pot tenir alhora diverses planificacions creuades: entre castells concrets, entre castellers, de grups de castellers…, i en aquests factors també hi entra el moment de la temporada en què es troba la colla: «En cap cas no hi havia improvisació: tot, des de les proves dels primers castells de 6 i de 7 nets fins a les proves més grans amb pinya, tot estava ja preparat i previst.»
