És l’equip que decideix qui puja als castells. Aquesta branca de l’equip tècnic no acostuma a ser tan nombrosa com les anteriors, perquè el nombre de castellers que cal controlar és molt menor que el de la pinya i representa menys feina addicional que el de la canalla. Habitualment l’integren castellers que han pujat als castells, perquè solen tenir una visió tècnica més completa de les necessitats de cada castell. Són els que estan en contacte més directe amb el cap de colla, i el seu és l’equip sobre el qual més incideix el màxim responsable de l’equip tècnic. Es considera que encertar i trobar l’equilibri en les decisions sobre els castellers que han de pujar als castells —amb totes les seves múltiples variables (alçada, pes, rendiment, assistència als assaigs, rotacions…)— és una de les qüestions més complicades de gestionar en el si de l’equip tècnic.
El plafó magnètic amb què els Castellers de Sants defineixen les bases dels seus grans castells.
Foto: Arxiu Castellers de Sants / Roger Martrat
La funció del cap de troncs i la seva rellevància en les alineacions poden variar molt depenent de cada colla. Fins i tot en una mateixa colla també pot variar el seu poder de decisió segons el nivell de castells de què parlem.
Pau Camprovín, ex-cap de colla dels Castellers de Sants, explica com funcionava aquest equip sota el seu mandat. El cap de troncs, Pol Batlló, es repartia la responsabilitat amb el cap de colla i la segona cap de colla, Ariadna Vázquez. Per a Pau Camprovín, «el cap de troncs presentava la proposta dels troncs a fer en funció de les proves que havíem de fer a l’assaig. L’Ariadna i jo la revisàvem i retocàvem si ho crèiem convenient. Evidentment, quan no hi havia suficient consens, jo feia valer l’última paraula. Ara bé, per al cap de troncs una missió molt important era la d’estar atent a possibles noves incorporacions als troncs dels castells, previ pas per l’escola més bàsica de castells. Si aquests donaven bon resultat en les proves més petites als inicis dels assaigs, ell s’encarregava de donar-los proves cada cop més exigents per així poder formar nous castellers per a les estructures».
Per a Toni Bach, cap de colla dels Castellers de Vilafranca, els criteris a l’hora d’escollir els castellers per als millors castells es basaven sobretot en l’assaig: «És clar que si, arribat el moment, un casteller que no ha complert tant rendeix molt millor que el que més ha assajat, pesarà més el talent, però la realitat és que qui més assaja està millor. Per això tothom sap que tronc i manilles han de complir tres dies a la setmana durant vuit mesos a l’any.»
