Amb el pas dels anys i la progressió tècnica, els equips tècnics han acabat incorporant la responsabilitat de pinyes, folres i manilles, coneguda genèricament com a equip de pinyes. Aquest acostuma a ser l’equip més ampli de tots els que formen la junta tècnica d’una colla castellera. Aquest fet és lògic si tenim present que el grup de castellers que han de dirigir també és el més nombrós, amb molta diferència. Aleix Massana, cap de pinyes dels Castellers de Vilafranca en diferents èpoques, confirma que, en el seu cas, aquesta circumstància feia que a l’hora de prendre les decisions finals la seva opinió tingués un pes important en el si de la tècnica: «El cap de colla sempre em preguntava si teníem la gent necessària, si hi havia els més titulars, i em sentia molt escoltat. Sempre entenent que als Castellers de Vilafranca se’ls demana el màxim possible en cada actuació.»
Depenent de cada colla, aquest equip pot estar dividit en diversos petits equips de treball, tants com posicions hi pugui haver en una pinya. Així, és molt important la coordinació de tota la gent que integra aquest equip, perquè molts castellers poden ocupar diverses posicions en una pinya o folre. A més, de la fluïdesa en aquesta coordinació i preparació dels castells i del rigor i de la disciplina a l’hora de preparar-los depèn bona part del ritme de les actuacions a plaça.
En el cas dels Castellers de Barcelona, per exemple, Òscar Montserrat —cap de pinyes i membre de la junta tècnica en diferents etapes— explica que l’equip (de nou persones) es divideix en dues parts. Una és la que s’encarrega d’estructurar el nucli: crosses, agulles, homes o dones de darrere o contraforts, d’acord amb els baixos corresponents. Una altra part s’ocupa de l’equip de mans i de la resta de castellers que s’hi posen darrere. «Abans de l’assaig, el cap de colla em diu quins castells assajarem, en quin ordre i amb quins castellers, perquè a la pinya ens interessa saber quins segons hi van. Amb aquesta planificació dic als companys qui muntarà cadascun dels castells que assajarem en funció de diferents criteris tècnics, i ells preparen les pinyes per després, a l’hora de l’assaig, poder-les projectar al local.»
Al llarg dels anys, el treball amb les pinyes ha evolucionat molt, paral·lelament a l’augment del volum de gent de les colles. Antigament amb prou feines es col·locava específicament el primeres mans, la gent del nucli i poca cosa més. Més tard es va passar a fer les pinyes com més grans millor i plasmades en paper. Posteriorment es cantava un a un a tots els membres de la pinya la posició que havien d’ocupar-hi. Una manera també ben habitual i relativament moderna de fer saber als castellers quina posició ocupen en la pinya de cada castell és mitjançant uns plafons de certes dimensions, penjats als locals d’assaig, on hi ha l’esquema de les pinyes amb el nom i la posició que ocupa cadascú. Aquests plafons i plànols també es poden projectar en alguna pantalla gran per fer-los més visibles.
Actualment hi ha diverses aplicacions informàtiques i altres eines a l’abast de les colles per fer aquesta feina de manera molt més ràpida i eficient: es tracta d’aplicacions per a telèfons mòbils perquè cada casteller tingui fàcilment l’esquema de cada castell i la posició que hi ocupa en cada moment.
Amb els anys d’experiència acumulats, Òscar Montserrat destaca la notable evolució en els sistemes de treball dels equips de pinyes gràcies a l’aparició de les aplicacions. «Sobretot aquests sistemes permeten no duplicar cap casteller en més d’una posició a la pinya, com abans podia passar alguna vegada. Ara bé, també és cert que s’ha perdut part del contacte més directe que es tenia amb el casteller.»
Jaume Galofré, de la Colla Joves de Valls, que va ser el cap de colla que va impulsar l’ús de les aplicacions, explica: «Ens ha ajudat tècnicament a poder fer una planificació millor per saber les possibilitats reals de fer determinats castells, però també ens ha augmentat la seriositat i compromís a l’hora de fer-los i venir a la colla. A més, també ha augmentat la competitivitat i les ganes d’assajar entre els castellers, per ocupar posicions més avançades i de més compromís en les pinyes, folres i manilles.»
Un responsable de pinyes de la Colla Jove Xiquets de Tarragona muntant la base del castell.
No obstant això, una de les coses que més els va costar va ser que tots els membres de l’equip de pinyes —de diferents edats— treballessin en la mateixa direcció tecnològica: «La tecnologia, no tothom hi estava acostumat a fer-la servir amb fluïdesa.»
Ara bé, aquest tipus d’aplicacions també tenen la seva funció estratègica. Així com a les actuacions de menys nivell les colles acostumen a penjar els plànols de les pinyes durant el matí previ a l’actuació —perquè tothom ja sàpiga quins castells es poden fer i en quina posició els farà cadascú—, no sempre és així. Segons Galofré: «En les actuacions de màxims, normalment no penjàvem quin seria el següent castell fins a 5 minuts abans de fer-lo, per no posar més pressió als castellers, però també per una qüestió estratègica respecte a les altres colles: sabem que la informació es transmet amb molta rapidesa i facilitat, i no volíem donar cap pista si no era necessari.»
Per a Galofré, l’optimització i l’efectivitat que han guanyat amb aquest nou sistema de treball són bàsiques per adequar-se a les noves realitats del món casteller i garantir les millors condicions de treball, ja que es guanya molt de temps a l’assaig, de manera que s’hi poden fer més proves.
App de la Colla Joves de Valls, que, com la d'altres agrupacions castelleres, permet consultar l'agenda de sortides, confirmar-ne l'assistència, visionar imatges o informar-se de la configuració de les pinyes dels castells.
(Fotos: RR)
