Dintre d’aquest equip també hi ha dues àrees força diferenciades. Una és l’àrea més tècnica, els responsables de la qual ensenyen els nens a pujar als castells i decideixen qui puja. Una altra, en canvi, és l’àrea social, més lúdica, d’entreteniment i de monitoratge dels nens en totes les estones o activitats que no són pròpiament fer castells.
El responsable tècnic de l’equip de canalla acostuma a ser el responsable global de tot l’equip, perquè les decisions castelleres són les més importants que cal prendre i l’objectiu final de tot el treball que es fa amb els més petits. Habitualment sol ser un casteller que ha pujat als castells i que coneix molt bé les inquietuds que pot tenir un nen quan fa castells i les circumstàncies perquè pot passar, tot i que també compta la seva experiència.
És el cas de l’Edu Cristino: ha pujat als castells des dels 6 anys i és un dels caps de la canalla de la Colla Joves Xiquets de Valls: «El primer que s’ha de veure per saber si un nen val per fer castells —i vol— és que tingui nervi, que sigui inquiet. Si és així, de moment ja tenim bastanta cosa guanyada.»
Per a l’Edu hi ha una part primordial en la formació de la canalla: preparar-la per a les caigudes. «Han de saber que algun dia cauran i preparar-los perquè, quan això passi, ho assumeixin amb tranquil·litat i que la primera caiguda no els aparti dels castells.» Pel que fa a la tècnica, creu que amb un castell de 6 ja es pot intuir si un nen tindrà bon rendiment i recorregut en els castells més grans: «Evidentment, haver estat enxaneta, a mi i als altres companys que també ho han sigut, ens ha facilitat veure si un nen serveix. I a base d’assaig és quan se’ls transmet la tècnica i l’estil que té cada colla.»
Pel que fa a les diferències entre quan ell era canalla i ara, no en troba gaires en la manera d’assajar, tot i que «abans tot era una mica més brusc. Els encarregats de canalla eren més grans d’edat del que nosaltres ho som ara i això provocava més distància». El que sí que ha canviat és la relació entre els membres de la canalla: «Abans érem molts menys i no teníem gaire competència. Ara hi ha molts més nens i nenes i aquestes diferències —la del gènere també— provoquen alguns conflictes que en la meva època no recordo de manera tan accentuada.»
També hi ha molts casos, però, en què aquesta figura la desenvolupen persones que no han pujat als troncs dels castells però que sí que tenen, en canvi, una gran experiència en gestions de grups de nens. En aquest cas, deriven la part més instructiva de l’aprenentatge d’un nen a algú amb més coneixements tècnics i pràctics. En aquest sentit, Edu Cristino remarca la doble responsabilitat quan ell puja als castells. «Els anys que ho he estat jo sol sentia una gran pressió. Ara que tenim el càrrec compartit amb el Pere Rico, al pujar als castells em sento més alliberat per compartir les decisions i poder-me centrar una mica més en la meva tasca com a casteller.»
Amb la diversificació dels equips tècnics, també hi ha un grup de persones que s’encarrega de la part logística i lúdica de la canalla. Aquestes tasques poden ser recollir els més menuts per portar-los a l’assaig, muntar sortides d’esbarjo, organitzar colònies i festes, etc., per fomentar la cohesió del grup i també com a premi a l’esforç realitzat.
En alguns casos, l’ajuda de la colla a la seva canalla també es pot traduir en beques per a material escolar, classes de reforç o repàs o qualsevol altra necessitat que tinguin fora de l’àmbit de la colla.
Assaig de canalla de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, amb diverses proves alhora.
(Foto: José Carlos León)
