És responsabilitat de l’equip tècnic, i en última instància del cap de colla, decidir les actuacions de la colla al llarg de l’any casteller. D’aquesta manera pot gestionar i planificar millor els moments més importants de la temporada i quines actuacions prèvies es necessiten per adquirir el nivell desitjat. Així, la gestió en la planificació dels pics de forma que necessita la colla per arribar a aconseguir els seus màxims castells és tasca del cap de colla.
En aquest punt també cal combinar els interessos estrictament tècnics amb els més comercials o de representació estratègica de la colla. Aquest altre tipus d’actuacions (per motius estrictament econòmics o institucionals) s’acostuma a adaptar a les necessitats o possibilitats tècniques de la colla depenent del moment de la temporada.
L’equip tècnic també ha de planificar els assaigs per tal que els objectius plantejats es puguin assolir de la millor manera possible. Decidir quins castells i quines proves11 es fan en cada assaig, en quin ordre i de quina manera és tant o més important que fer-ho en una actuació. Si tenim en compte que en una actuació habitualment es fan tres castells i el pilar, en un assaig la majoria de colles poden arribar a fer més de quinze proves o castells. Habitualment tot l’equip tècnic sap perfectament què toca en cada moment. Així pot preveure i preparar les millors combinacions de castellers per a cada posició i en cada castell. A l’hora de prendre aquestes decisions es tenen en compte múltiples variables, com per exemple tenir present l’actuació més immediata o planificar més a llarg termini, per a quan aquell castell hagi de tenir una evolució superior. També es poden valorar l’assistència als assaigs, la capacitat i les necessitats tècniques de cada casteller, l’actitud, les rotacions i moltes altres qüestions.
La intensitat dels assajos també es planifica perquè cada estructura arribi en les millors condicions quan s’hagi de fer a plaça. Per això, per exemple, en moments determinats pot interessar fer més d’una prova del mateix castell durant el mateix assaig. Això també passa quan algun castell es deixa d’assajar durant alguns dies perquè no està previst fer-lo en les següents actuacions i passa a un segon pla en els objectius de la tècnica per als següents assaigs. Totes aquestes variables també s’han de tenir en compte en la planificació dels assaigs i la seva càrrega de treball.
Sigui com sigui, tots aquests objectius de què estem parlant no són fixos ni estàtics, atès que alguns castells evolucionen de manera diferent de com ho havia previst l’equip tècnic, tant per a bé com per a malament. Per tant, pot passar que un castell que a priori no entrava en els plans fins molt més endavant en una temporada acabi tenint prioritat abans del previst gràcies a la seva bona evolució. Això també pot passar a l’inrevés: que, per qualsevol motiu, s’estronqui l’evolució ràpida i positiva que en principi es preveia per a un castell i aquest s’acabi aparcant a favor d’un altre que ofereix millors garanties a l’assaig.
El càlcul i la visió tècnica per encertar l’evolució d’una estructura són clau perquè el cap de colla pugui marcar uns objectius visibles, realistes i assumibles.
A l’equip tècnic també correspon planificar la periodicitat i la càrrega dels assaigs, d’acord amb el calendari de les actuacions. Cada vegada és més habitual que després d’algunes setmanes de gran intensitat castellera, culminades amb una actuació de màxima exigència, les colles es prenguin alguns dies de descans, o de baixa intensitat, abans de reprendre l’activitat al ritme habitual. Aquest descans es valora pel que fa a l’aspecte físic, però cada cop més també a nivell mental, atès que els castellers també necessiten certa desconnexió i descans: després d’unes setmanes sotmesos a una pressió castellera gran, tornen així més frescos, amb la ment neta i el físic recuperat per assumir els següents reptes.
Habitualment les colles fan dos assaigs generals a la setmana, dels quals el del divendres acostuma a ser el més fort i important. Com que els assaigs es fan al vespre o a la nit (perquè els castellers hi puguin assistir fora de l’horari laboral), el divendres és un bon dia, perquè la canalla no té escola l’endemà i molts adults no treballen, de manera que l’hora d’acabament de l’assaig es pot allargar. D’altra banda, en moltes colles es fan també assaigs de castells concrets en un tercer dia. Habitualment estan dedicats a les estructures de 2 i del pilar. En moments clau de la temporada, aquest tercer dia d’assaig d’estructures concretes pot acabar convertint-se en un assaig general més.
Assaig multitudinari dels Castellers de Vilafranca al Figarot en vigílies d’una diada important.
(Foto: Arxiu Castellers de Vilafranca / Toni Solé)
