Estrictament, no hi ha una edat establerta per començar a fer castells. En tot cas, evidentment, hi influiran les capacitats psicomotrius de cada nen en concret. Tal com succeeix en qualsevol activitat de la vida, com més petit comenci un infant a fer castells, millors seran les seves capacitats i aptituds a mesura que aquest es vagi fent gran. De fet, en l’àmbit casteller s’acostuma a dir que els millors castellers de tronc —els que pugen als castells— són «els que baixen de dalt». Aquesta frase significa que els que han fet d’enxaneta —i a mesura que han crescut han anat baixant pisos fins a l’edat adulta— són els que tenen més i millors capacitats per pujar als castells, malgrat que sempre hi ha excepcions.
Una edat freqüent per començar són els quatre anys, i el més habitual és que un nen comenci fent pilars de 4. Si el xiquet ja viu la colla des de més petit i tot, és probable que ja hagi fet abans algun pilar aixecat per sota, atesa la seva falta de força per poder pujar per ell mateix. A partir d’aquí, la seva capacitat física per enfilar-se, el seu aprenentatge tècnic i la seva convicció mental marcaran les seves possibilitats futures a l’hora d’afrontar castells cada cop més grans i difícils.
