Les colles desenvolupen múltiples activitats per donar-se a conèixer als nens i fer-los atractiva l’experiència de fer castells. Així, la presència de colles en parcs de Nadal, escoles (en festes o mitjançant tallers teoricopràctics), en casals, en activitats d’altres entitats culturals, entitats esportives, centres cívics… —en definitiva, en qualsevol lloc on hi pugui haver xiquets per convèncer—, és gairebé obligada per a una colla. Avui dia, moltes colles disposen d’autèntics equips preparats i disposats a treballar molt per aconseguir nens castellers. Les colles inverteixen també en instruments per fer-se més atractives i visibles, com per exemple inflables personalitzats: es tracta d’oferir totes les facilitats perquè els infants puguin experimentar, allà on sigui, què significa enfilar-se.
Una vegada el nen ha demostrat ganes i aptituds, cal convèncer-lo tant a ell com als seus pares perquè un dia passin pel local de l’entitat i observin de primera mà què fan les colles i en què consisteix la seva activitat principal. Si els pares són receptius, llavors es despleguen totes les arts de persuasió disponibles per explicar tots els valors positius que poden aportar els castells en la formació i creixement del nen: la companyonia, el treball en equip, la cohesió social, l’autocontrol de les emocions… A més, si tot el que han vist i escoltat convenç els pares, el més probable és que aquests finalment també acabin formant part activa de la colla.
Un cop el nen ja assaja i està integrat en la pràctica castellera de la colla, la relació amb els pares no és sempre fàcil. Segons explica Edu Cristino, de la Colla Joves Xiquets de Valls, s’ha de ser molt clar amb els pares per buscar el benefici comú del nen i del col·lectiu: «Hi ha pares que no poden estar a prop dels castells. En el meu cas, quan jo pujava no podia haver-hi ma mare a prop perquè es posava molt nerviosa i m’hi posava a mi també. En canvi, hi ha altres nens que necessiten sentir els pares propers per tenir major confiança a l’hora de pujar. Depèn molt del caràcter de cadascú, tant dels pares com del nen.»
Tot aquest procés no cal fer-lo quan el nen que vol fer castells és fill d’algun casteller de la colla, un cas que representa una altra de les vies habituals a través de les quals una colla es dota de canalla.
