Càstigs i premis

Jordi Andreu Giner, Xavier Brotons Navarro

Data d'actualizació: desembre de 2018

Els càstigs com a tals no acostumen a existir. El que sí que fan els responsables, però, és avaluar —en funció de molts paràmetres, igual que es fa amb els castellers adults— si un nen ha fet mèrits suficients per pujar als castells. Aquests aspectes poden ser tècnics, mentals, d’actitud i comportament a la colla…. Trobar la complicitat dels pares perquè el nen acabi gaudint plenament de l’activitat castellera no és una tasca fàcil. L’habilitat per afrontar i resoldre aquestes i altres situacions imprevistes, sobretot tractant-se de nens —cas en què intervé també l’ego personal de cadascú, tant dels nens com dels pares—, és una de les claus de l’èxit de qualsevol equip de canalla.

Actualment, els premis als membres de la canalla no són explícits per castell aconseguit. Això no obstant, antigament sí que es feien regals —fins i tot de tipus econòmic—, individualment, als membres de la canalla pels èxits assolits, en una època en què les colles estaven formades bàsicament per gent de classe baixa, que era el cas, majoritàriament, dels components de la canalla. Llavors, qualsevol tipus de recompensa era benvinguda, encara que aquesta pràctica també generava problemes: de canalla n’hi havia poca, i les pressions i els xantatges d’última hora perquè algun nen pugés a algun castell provocaven situacions insostenibles a les colles. Amb la modernització del fet casteller, aquesta pràctica es va anar erradicant a poc a poc, just quan les colles van veure que necessitaven més canalla per no haver de dependre d’un sol element per fer els millors castells.

Actualment, però, les recompenses o els al·licients ja no són individuals, sinó que afecten el conjunt de la canalla d’una colla i solen estar planificats. Així, els equips de canalla fan, durant tot l’any, múltiples activitats extracastelleres amb els nens: excursions i sortides a platges, piscines, parcs aquàtics, parcs d’atraccions; colònies; activitats de Nadal o de Reis…; qualsevol tipus d’activitat lúdica serveix perquè l’equip de canalla pugui transmetre als nens que la colla treballa també perquè s’ho passin bé més enllà dels castells. D’aquesta manera, aconsegueixen una major cohesió i solidaritat entre els infants, circumstància que, sens dubte, afavorirà el rendiment casteller.

D’altra banda, cada vegada és més freqüent que les colles ajudin la seva canalla amb beques per a material escolar, amb classes de repàs o amb qualsevol altra acció de tipus menys lúdic. No cal dir que aquestes ajudes faciliten la integració dels infants i les seves famílies a la colla i la seva identificació amb ella.

I Campus Casteller de la Colla Joves Xiquets de Valls, estiu 2000.

(Foto: Arxiu Colla Joves Xiquets de Valls)