L’etiqueta «gamma extra».

Es diu que un castell és de gamma extra quan té una dificultat d’execució superior al 3 de 9 amb folre i, en conseqüència, rep una major puntuació al Concurs de Castells. Es tracta d’un neologisme que els perio­distes van incorporar al lèxic casteller, a finals dels anys noranta, quan les colles van començar a assolir amb certa regularitat construccions com el 2 de 9 amb folre i manilles i superiors. Els calia una expressió curta, que pogués encaixar en els titulars dels diaris, on l’espai sempre és limitat i on els folres i les manilles resulten excessius, des del punt de vista dels caràcters.

El primer periodista que va utilitzar aquest terme va ser el vilafranquí Joan Beumala. Va ser precisament Beumala qui, juntament amb Xavier Brotons, va publicar l’any 2000 el primer volum de l’obra Les meravelles del món casteller, de Cossetània Edicions, on es parlava d’aquestes construccions. Aquell primer volum tractava del 4 de 9 net i del 3 de 10 —a banda del pilar de 7 net i algun altre castell no assolit—, mentre que el segon, aparegut el 2002, parlava del 2 de 9, el pilar de 8, el 5 de 9 i el 4 de 9 amb l’agulla. Abans que es popularitzés l’expressió gamma extra, alguns havien utilitzat altres etiquetes per referir-se a aquests castells, com ara supercastells, megacastells o les mateixes meravelles. Cap d’aquestes no va fer fortuna.

Brotons (comentari a Crespo 2013) recorda que, mentre preparaven l’edició de Les meravelles del món casteller, «se’ns va plantejar el dubte de què fèiem amb el 3 de 8 aixecat per sota i el 9 de 8, perquè he de confessar que intuïtivament dubtàvem que els haguéssim de considerar meravelles (sobretot el 9 de 8). Finalment, vam optar per definir un criteri (en comptes de guiar-nos només per la intuïció): incloure al llibre tots aquells castells superiors en puntuació al 3 de 9 en la taula del Concurs de Tarragona d’aquells anys. I tant el 9 de 8 com el 3 de 8 per sota complien aquesta condició. Per tant, m’imagino que a partir d’aquí, si canviem meravella per gamma extra, s’entén que periodísticament s’hagi aplicat l’etiqueta gamma extra a aquests dos castells».

El 9 de 8 és de gamma extra?

Aquella intuïció inicial de Beumala i Brotons, que els va fer dubtar sobre si el 9 de 8 s’havia de considerar o no gamma extra, ja feia preveure que aquesta qüestió despertaria controvèrsia. I així ha estat: des de la popularització d’aquesta etiqueta, han estat diverses les veus que han apuntat que el 9 de 8 no és un castell de gamma extra; per a altres, en canvi, no hi ha cap mena de dubte. El debat, més enllà de la nomenclatura, se centra bàsicament en el fet de determinar si el 9 de 8 s’assimila, des d’un punt de vista de la dificultat, als castells bàsics de nou (3 de 9 i 4 de 9 amb folre), o si cal situar-lo al nivell de construccions com el 2 de 9 o el pilar de 8 amb folre i manilles, el 3 de 10 o el 4 de 9 net, per citar-ne només algunes.

L’ex-cap de la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau, Jordi Gaya, que va representar la seva colla a la Comissió Assessora del Concurs, assegura que ningú no discuteix que el 9 de 8 és més difícil que el 3 i 4 de 9, però apunta que el terme gamma extra «s’ha quedat petit per englobar tants castells superiors als bàsics de nou». És aquí on rau la principal discussió. De fet, el Concurs de Castells ho resol, almenys de forma parcial, dividint els castells superiors al 3 de 9 amb folre en dos grups diferents, segons la dificultat. D’aquesta manera, es posa de manifest que entre les anomenades construccions de gamma extra hi ha un salt de nivell i que, per tant, els castells de gamma extra no tenen tots la mateixa complexitat. Així, a la Taula de Puntuacions del Concurs, el grup 6 l’integren un total de vuit castells: des del 9 de 8 fins al 3 de 9 amb l’agulla; mentre que el grup 7 està compost per les construccions de màxima dificultat, a partir del 4 de 9 net.

Raimon Garriga, ex-cap de colla dels Castellers de la Vila de Gràcia, que també va formar part de la Comissió Assessora del Concurs les temporades 2015 i 2016, afirma: «Aquells qui jutgen els castells pels punts estarien molt més còmodes si es redefinís el concepte gamma extra com a grup 6 i no com a castell “superior al 3 de 9 amb folre”.» En aquest sentit, Garriga subratlla que si s’ubiqués el 9 de 8 al grup 5 i no al 6, on es troba ara, s’aconseguiria evitar el que considera un desajust: «Que el 9 de 8 descarregat valgui més que el 2 de 9 amb folre i manilles carregat». Aquest és precisament el punt que genera més controvèrsia: la relació entre la dificultat del 2 de 9 amb folre i manilles i el 9 de 8.

A favor de situar al mateix nivell el 9 de 8 i el 2 de 9

Jordi Crespo, que a la Comissió Assessora del Concurs representa la Colla Jove Xiquets de Tarragona, de la qual va ser cap de colla del 2008 al 2010, defensa que el 9 de 8 i el 2 de 9 amb folre i manilles són dos castells de dificultat similar i que, per tant, cal mantenir-los al mateix grup. Per a Crespo, el 9 de 8 només se’l plantegen colles amb un gran potencial que també podrien optar al 5 de 9; alhora que és una construcció que no es veu a plaça fins al moment «més àlgid» de la temporada, quan la resta de castells estan ja molt rodats.

Així mateix, els qui es posicionen a favor d’aquesta opció assenyalen que la principal dificultat del 9 és tenir el nombre de castellers de tronc, però sobretot de canalla, suficients per afrontar una construcció de vuit pisos. Un fet que pot variar sensiblement d’una temporada a una altra. També destaquen que per poder intentar aquest castell cal portar a plaça un nombre molt elevat d’efectius de pinya «especialitzats»: nou baixos, nou homes del darrere, nou agulles, divuit crosses, nou primeres mans, nou daus, divuit primers laterals… I això és només a l’abast de les colles més grans.

A favor de distanciar el 9 de 8 i el 2 de 9

Com apuntava Raimon Garriga, però, hi ha un altre corrent que defensa que el 2 de 9 carregat ha de valer més que el 9 de 8 descarregat. Un fet que, com hem vist, obligaria a situar el 9 en el grup inferior a aquell en què s’ubica actualment a la Taula de Puntuacions del Concurs: el grup 5. En aquesta línia s’expressen també Lluís Feliu i Jordi Andreu, ex-caps de colla dels Capgrossos de Mataró i dels Xiquets de Tarragona, respectivament. Feliu va més enllà i proposa una nova definició per als castells de gamma extra, que deixaria fora el 9 de 8. «Són castells amb manilles, castells de nou compostos i castells sense un dels ajuts habituals», afirma. La dificultat tècnica de l’estructura de 2 i la complexitat de confeccionar, assajar i portar a plaça construccions amb manilles són alguns dels motius que argüeixen els defensors d’aquesta postura per assenyalar la necessitat de marcar un salt de nivell entre aquestes dues construccions.

Si ens fixem en l’efectivitat d’aquestes construccions, trobem una diferència substancial en el percentatge d’èxit. El 9 de 8, si bé s’ha portat molt menys a plaça —78 vegades a data 31 de desembre del 2017—, presenta uns percentatges d’èxit força elevats: 85,9% de descarregats, 7,7% de carregats, 2,6% d’intents i 3,5% d’intents desmuntats. L’efectivitat en el 2 de 9, en canvi, és força més baixa, ja que només un 59,3% dels que s’havien portat a plaça —fins a 31 de desembre del 2017—, s’havien descarregat; un 15,4% havien quedat en carregats; mentre que un 18,3% van ser intents i un 6,3% intents desmuntats.

Un altre element a tenir en compte en aquest debat és que entre el primer intent de 2 de 9 amb folre i manilles —Tots Sants del 1989, per part dels Castellers de Vilafranca— i el primer aconseguit —Minyons de Terrassa, 1993— van passar quatre anys; mentre que el 9 de 8 s’assolí al primer intent —Colla Vella, a Reus.

Pel que fa a les colles que han assolit un castell o l’altre, són sis les formacions que han completat el 9 de 8; mentre que vuit han descarregat alguna vegada —a data 31 de desembre del 2017— el 2 de 9 amb folre i manilles. Els Castellers de Barcelona són l’única colla que ha assolit el 9 de 8 sense haver fet mai el 2; mentre que els Xiquets de Tarragona i els Castellers de Sants es troben en la situació oposada: totes dues han completat el 2 de 9 amb folre i manilles, però no han fet el 9 de 8. Per la seva banda, els Capgrossos de Mataró han descarregat la torre diverses vegades, mentre que el 9 només l’han carregat en una ocasió.