Els «gegants perduts» del segle XIX.

Durant la temporada 2015 em vaig interessar summament per la trajectòria d’alguns dels grans castells sense folre. El motiu és ben simple; crec que fent una ullada als seus precedents històrics i al rumb actual del món casteller, el seu currículum desperta grans incògnites, i també es veu a venir que cada cop agafaran major pes a l’endinsar-nos en el segle XXI. A quins em refereixo? Més enllà del 4 de 9 sense folre, als gegants nets colossals tant assolits com encara per assolir, els quals en algun moment han portat quantiosos maldecaps a les colles que han volgut abordar-los: el 2 de 8 sense folre, el 3 de 9 sense folre i el pilar de 7 sense folre. Així doncs, vaig començar un estudi amb l’objectiu de concloure múltiples aspectes. En primer lloc, si és possible que les citades construccions s’haguessin aconseguit ja durant el segle XIX, tal com algunes fonts defensen.⁹ En segon lloc, definir i detallar del tot quin és el grau de dificultat del 2 de 8 sense folre. I finalment, plasmar si el 3 de 9 sense folre i el pilar de 7 sense folre són assolibles actualment, després que s’hagin aconseguit fites que abans eren impensables.

La fórmula que he emprat per donar respostes sòlides a tals qüestions ha estat duta a terme amb la combinació de vessants tradicionals i innovadores, siguin objectives o subjectives. Abans de tot, començant amb un profund estudi d’historiografia castellera referent al segle XIX, per avaluar la viabilitat de les citades construccions del període. Aquí empro una combinació de fonts primàries i secundàries del segle XIX, junt als registres d’experts castellers contemporanis (crítics, historiadors i periodistes). Fet això, la investigació passa a un estudi antropologicohistòric per apreciarcom eren les condicions de vida en el període 1800-1899 i definir el perfil dels castellers del moment. D’aquesta manera es pot veure si el context d’aquest marc a Catalunya i les característiques dels vells protagonistes de la història castellera podien presentar prou aspectes propicis per arribar a encarar les grans tipologies constructives ja citades.

Després de fer aquests apartats més teòrics, la investigació s’encamina cap a un vessant més pràctic, començant amb una taula rodona amb membres dels Castellers de Vilafranca. Encara que en principi tenia contactes per fer-ne diverses amb més membres notables de tot el món casteller, al final va faltar temps i només en restà una, en què hi van participar Toni Bach, Sergi Via i Ignasi Pérez. Durant l’entrevista, aquests castellers aporten un conjunt de punts de vista, opinions i experiències pròpies d’alt valor que desvelen una òptica veterana. I per acabar, duc a terme un estudi del comportament d’estructures (englobant-hi pilars, torres i tresos en totes les seves varietats i alçades), tot aplicant-hi les noves tecnologies. El que duc a terme és la gravació especialitzada de proves concretes en assaigs d’alt nivell (abans de grans diades anuals del 2015) als locals de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella dels Xiquets de Valls. A continuació, utilitzant un programa de filtració de moviment, n’extrec dues gràfiques que plasmen tant el desplaçament frontal com lateral de cada pis de la rengla principal, en centímetres/segon. Això, sumat a un estudi del perfil dels castellers de tronc on figuren les seves característiques (pes, alçada, activitat física o edat, entre d’altres factors), atorga material per fer un estudi de les tendències de creixement de pilars, torres i tresos. D’aquesta manera, en el cas del 2 de 8 sense folre es plasma a la perfecció el seu comportament, la qual cosa demostra per què és un gran repte. Respecte al pilar de 7 sense folre i el 3 de 9 sense folre, el fet que aquell any no se’n fessin proves impedeix un estudi equiparable al cas de la torre, però es mostra com evolucionen els pilars i els tresos en tota la seva gamma de pisos i l’efecte de les pinyes. Això fa veure si és realment possible encarar el gran repte fisicotècnic de despullar del folre un pilar de 7 o un 3 de 9 folrats.

Exemple de gràfiques elaborades amb la tecnologia de captació de moviment. La imatge plasma les pautes de comportament d'un segon de la rengla de baixada de l'enxaneta d'un 2 de 8 sense folre, en cm (x) i segons (t). Els nombres positius són els moviments cap a la dreta i/o al davant, i els negatius, a l'esquerra i/o endarrere.

Tot plegat, unint globalment les quatre dinàmiques d’estudi empreses en aquesta investigació, els resultats són els següents. El marc historiogràfic somriu de ple al 3 de 9 sense folre, no és gens concloent amb el 2 de 8 sense folre i deixa el pilar de 7 sense folre com el gran perjudicat, ja que no presenta prou evidències. En matèria de població i de context, tot i les notòries dificultats contraproduents del període que tractem, la gradual millora de les condicions del territori i d’alguns aspectes vigents entre la població d’aleshores (baixa mitjana d’alçada, resistència a les feines dures, millora de la dieta, etc.) justifica un ambient idíl·lic per a la proliferació de grans proves durant el segle XIX. Per tant, no se’n poden descartar pas les dels grans castells desfolrats. Respecte a la taula rodona, grosso modo, els vilafranquins veuen improbable l’èxit tant del pilar com de la torre durant el passat, i creuen que són primícies tan sols del present, però miren el 3 com una estructura ja realitzada i assolible amb l’embranzida de l’actualitat castellera. I pel que fa a l’estudi del comportament d’estructures, aquest no veu futur al pilar de 7 sense folre més enllà de la carregada, confirma el titànic esforç necessari per abordar el 2 de 8 sense folre (junt amb noves òptiques que realcen la seva dificultat) i plasma que despullar un 3 de 9 del seu folre és un factor molt més que possible; és ja una realitat.

Després d’ haver donat tals resultats individuals, en unir-los les conclusions de l’estudi són les següents. En el cas del pilar, el seu èxit al segle XIX és un mi­ratge, de manera que es tracta d’un repte únic de l’epoca actual. En matèria de la torre, la veig possible al segle XIX però d’un mode merament puntual, i reafirmo que és un dels castells més complexos que poden aspirar a fer-se a nivell de tronc. I pel que fa al 3, aquest resulta el gran beneficiat de la investigació, ja que els seus resultats són positius en quasi tots els vessants d’estudi i, per tant, crec que fou realitzat al segle XIX i que serà un dels pròxims gegants que conquerirà el món casteller. Una exageració? Crec que cap ni una: els nostres ulls han vist proeses castelleres de tot tipus dècada rere dècada, així que qualificar d’impossible una fita ara ja pot resultar fins i tot excessivament agosarat. Recordo que al presentar el treball durant l’abril del 2016¹⁰ més d’una persona reia respecte a la conclusió extreta del 3 de 9 sense folre. I bé, mesos després els Castellers de Vilafranca van fer proves molt potents a l’assaig, i la Colla Vella de Valls fins i tot va arribar a fer-ne el millor intent vist en època moderna (al XXVI Concurs de Castells de Tarragona, amb l’aixecador aixecant el primer peu i l’enxaneta gairebé a dosos).

2 de 8 sense folre complet a l'assaig de la Colla Joves Xiquets de Valls, a la xarxa del seu local, en el decurs de la temporada 2017.

(Foto: Arxiu Colla Joves Xiquets de Valls)