La seva principal dificultat és poder reunir la gran quantitat de castellers necessaris en els assaigs per poder fer les proves que permetin portar-los a plaça amb garanties. En les diades principals en què s’acostumen a fer aquests castells, les colles ja saben que tindran pinya suficient per fer-los, ja sigui completament pròpia, ja sigui amb l’ajuda d’altres colles o d’afeccionats presents a plaça. En canvi, poder preparar aquests castells en els assaigs amb suficients castellers és on rau el quid de la qüestió.
Les colles que afronten un castell de 10 mostren, com és lògic, un gran domini sobre el castell de 9 bàsic inferior, de manera que es poden plantejar fer-lo agafat només amb manilles i amb la pinya formada solament per la gent del folre. En aquest nivell casteller, és relativament senzill que les manilles suportin l’estructura. En canvi, el que és més difícil és que el folre suporti aquest castell de 9 que tindrà al damunt. A l’assaig, i tocant de peus a terra, el folre ho pot assajar i fer fins i tot el castell de 9 sencer fent les funcions de pinya. Ara bé, quan tot aquest folre ha de treballar damunt la pinya, mantenint l’equilibri i, sobretot, l’estabilitat, és quan la cosa es complica. La gran quantitat de gent necessària fa que les colles no puguin fer pujar ni el folre ni les manilles sencers en els assaigs, en la majoria de casos. Per tant, hi ha parts de tota aquesta piràmide humana que no podran fer l’assaig necessari complet amb tot el folre. Això no obstant, aquest fet no es considera decisiu per a l’èxit final del castell, com s’ha demostrat al llarg dels anys.
Respecte a la diferència entre el 3 i el 4, tocant els castells de 10, aquest és l’únic cas en què el 4 està més valorat que el 3 en la Taula de Puntuacions del Concurs. La gran quantitat de gent necessària i la dificultat afegida de la quadratura d’un castell de 4, a més a més amb manilles, fan que el 4 es consideri més difícil, malgrat que la dificultat del tronc del 3 és superior. Tot i això, en els primers anys que s’ha vist el 4 de 10 per les places, aquest s’ha demostrat prou assequible, circumstància a què sens dubte hi ha ajudat el gran domini de la tècnica de les manilles de les colles que l’han fet: en tots els casos havien descarregat prèviament amb solvència el 3 de 10.
3 de 10 amb folre i manilles dels Minyons de Terrassa a Vilafranca del Penedès, per Sant Fèlix de la temporada 2015.
(Foto: Arxiu Minyons de Terrassa / Josep Puente)
4 de 10 amb folre i manilles de la Colla Vella a Reus, per la diada del Mercadal, el 7 d'octubre del 2017.
(Foto: Arxiu Colla Vella dels Xiquets de Valls / Jordi Millàs)