Són castells que, tot i que no porten manilles, necessiten un gruix de gent gairebé tan important com els dos castells anteriors. Tots tres es consideren de la mateixa gamma de dificultat, encara que en el Concurs el 4 amb l’agulla val uns quants punts més que el 5. Així, una gran actuació intercanviant aquests dos castells es considera de la mateixa vàlua, malgrat la diferència de punts (per exemple, combinar el 3 de 9 i el 2 de 9 amb el 4 de 9 amb l’agulla o amb el 5 de 9). En canvi, es considera que el 3 amb l’agulla va un pas més enllà quant a dificultat.
La dificultat principal del castell amb el pilar al mig rau en el fet que, com que la construcció porta agulles al mig perquè subjectin el pilar, la seva força fa obrir perillosament el castell. Això obliga a tenir un folre bastant més nombrós i potent que el del castell de 9 amb folre sense agulla per evitar aquest problema.
D’altra banda, el moment en què el castell queda carregat també és d’extrema dificultat, no solament pel pilar en si, sinó perquè els nervis i el mateix esgotament en l’execució fan que quan baixen els castellers de l’estructura exterior hagin de ser molt més curosos per no malmetre el pilar que queda al mig. Si tots aquests factors es poden controlar, la colla que s’enfronta a aquests castells i que domina el pilar serà molt a prop de poder-los descarregar.
En els dos grans castells amb l’agulla, es produeix la mateixa circumstància que en el 3 i el 4 de 9 folrats: el 3 és més senzill de portar a plaça, per volum de castellers, per facilitat d’assajar-lo i perquè té una mida més ben controlada que no pas el 4. En canvi, a nivell de l’estructura el 3 està per sobre del 4, igual que passa en la resta de castells d’aquestes dues estructures, llevat del cas dels castells de 10, que comentarem més endavant.
3 de 9 amb folre i agulla de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, per la festa major de Santa Tecla de l'any 2017, el dia 23 de setembre.
(Foto: Arxiu Colla Jove Xiquets de Tarragona / Josep M. Milà)
4 de 9 amb agulla dels Castellers de Vilafranca per la diada de Sant Fèlix de la temporada 2012.
(Foto: Arxiu Castellers de Vilafranca)
Per fer el 5 de 9 amb folre, a més de tenir un 5 de 8 amb unes característiques determinades (per exemple, no tenir uns segons gaire grossos, ja que acabaran sent els terços del de 9, i que es puguin defensar damunt d’un folre), també és important tenir una canalla que imprimeixi ritme i rapidesa a l’execució del castell. Pel que fa al folre, cal saber resoldre molt bé l’encaix de l’estructura del 3 amb la de la torre: la falta d’espai per ubicar els peus de totes les crosses, daus, primeres mans, contraforts i laterals fa que la perfecta col·locació de tots els castellers a l’entorn de la rengla o pilar del mig sigui cabdal. Si aquest encaix és bo i la resta del folre es mostra prou compacta, les parts exteriors del folre són molt similars a les dels castells de 9 bàsics.
En aquest grup de castells hi afegirem el 7 de 9 folrat, tot i la seva excepcionalitat, ja que només s’ha assolit en una ocasió, en el seu únic intent.
