La darrera revisió de la Taula de Puntuacions del Concurs de Castells, aprovada el 3 d’agost del 2017, ha implicat un canvi en l’ordenació —segons la dificultat— dels castells nets (2 de 8 i 4 de 9) i els castells de 10 (3 de 10 i 4 de 10). En la taula del 2016, aquestes estructures que, juntament amb el 9 de 9 amb folre, configuraven el grup 7 es graduaven de menys a més dificultat de la següent manera: 4 de 9 sense folre, 2 de 8 sense folre, 3 de 10 amb folre i manilles, 9 de 9 amb folre i 4 de 10 amb folre i manilles. Cal tenir en compte, però, que en el moment de la confecció d’aquesta classificació de les estructures, l’agost del 2015, el 4 de 10 era encara un castell inèdit. El van descarregar per primera vegada a la història, uns mesos més tard, per la seva diada, els Minyons de Terrassa.
Què ha implicat la darrera revisió de la taula de puntuacions pel que fa a aquestes estructures? D’entrada, estableix una diferència entre aquests castells carregats i descarregats per definir-ne l’ordre, un fet que no es produeix en cap altre punt d’aquesta taula. Es considera que, quan es tracta de castells carregats, l’ordre de menor a major dificultat és el següent: 4 de 9 sense folre, 2 de 8 sense folre, 3 de 10 i 4 de 10; mentre que, en el cas dels descarregats, aquest ordre s’inverteix: 3 de 10, 4 de 10, 4 de 9 sense folre i 2 de 8 sense folre.
Què motiva aquest encreuament?
La Comissió Assessora del Concurs va considerar, com a punt de partida, que per a les colles resulta més dificultós plantejar-se i assolir els castells de deu pisos. Entre els arguments principals hi ha la dificultat de mobilitzar un nombre tan elevat d’efectius, no només a plaça sinó també als assajos. Cal tenir en compte que és a l’abast de molt poques formacions poder assajar en condicions castells d’aquestes característiques, que, alhora, només es poden reservar per a les grans ocasions.
A l’altre extrem, trobem els castells nets, ja que l’ús de la xarxa permet assajar-los amb un nombre reduït d’efectius, minimitzant-ne el risc d’una caiguda. Això fa que si es troba una bona alineació per fer el 2 de 8 sense folre, per exemple, se’n puguin fer proves amb molta més freqüència, fet que acabarà repercutint en la possibilitat d’execució del castell. N’hi ha prou amb el compromís del tronc del 2 de 7 net —dotze persones— per poder assajar aquest castell dos o fins i tot tres cops a la setmana. Sembla evident que això serà més senzill que no pas motivar 300 castellers perquè vagin a assajar tres dies a la setmana. Cal afegir, a més, que la morfologia dels castells nets, sumada a l’existència de la xarxa, permet treballar-los sencers a l’assaig, a diferència del que succeeix amb els castells de 10, en què les millors proves fetes a assaig han permès com a màxim col·locar-hi setens.
Quina és, doncs, la dificultat dels castells nets?
Malgrat les hores i hores d’assaig, malgrat que es puguin fer aquests castells sencers a la xarxa, el tronc dels castells nets té una dificultat tècnica molt superior a qualsevol altra construcció, fins i tot als castells de 10, asseguren els qui justifiquen que els castells nets descarregats tinguin més valor que els de 10. En primer lloc, perquè cal trobar una alineació de tronc gairebé perfecta: les peces han d’encaixar i els castellers han de ser tècnicament molt bons. En aquest sentit, el periodista Josep Almirall (2017) afirma: «Això comporta la dificultat de poder disposar d’aquest grup d’escollits, que, a més de tenir les condicions físiques i de mentalitat adequades, també s’ha de poder comprometre a un nivell d’assaig d’estructures i entrenament físic equiparable a qualsevol pràctica professional remunerada d’un esport exigent.» Una colla com els Castellers de Vilafranca, que va descarregar dues torres de 8 netes les temporades 2011 i 2012 (dues cada any, quatre en total), va trigar tres anys a tornar a repetir la gesta, ja que fins al 2015 no en van poder tornar a completar cap.
L’altre dubte que es planteja, veient que es tracta de construccions relativament fàcils d’assajar, és per què les construccions netes s’intenten amb tan poca freqüència a plaça.8 Aquest fet respon segurament a l’índex de caigudes que presenten aquests castells. Així per exemple, el 2 de 8 sense folre és una construcció que s’ha portat a plaça 67 vegades, i que tan sols s’ha descarregat en onze ocasions, cosa que representa un 16,4% del total; mentre que s’ha carregat 22 vegades, una xifra que suposa el 32,8%. L’estadística indica que en més d’un 50% de les ocasions aquest castell fa llenya abans de l’aleta. Què succeeix amb el 4 de 9 sense folre? El comportament és força similar i el percentatge d’èxit —sigui carregant sigui descarregant el castell— ronda també el 50%: un 22,4% dels que s’han intentat s’han completat, mentre que un 31,8% només s’ha pogut coronat. Aquest castell —fins a la temporada 2017— s’ha intentat 85 vegades.
En el cas dels castells de 10, les estadístiques del 3 de 10 amb folre i manilles són també semblants a les de les construccions netes: 23,1% de descarregats i 26,9% de carregats, d’un castell que s’ha portat a plaça en 108 ocasions, fins a finals de la temporada 2017. En el cas del 4 de 10 amb folre i manilles, les xifres són una mica diferents perquè és un castell relativament nou —recordem que es va assolir per primera vegada el 22 de novembre del 2015—, que fins a la temporada 2017 tan sols s’ha portat a plaça en 13 ocasions, de les quals se n’han descarregat un 41,6% i se n’han carregat el 25%. Les xifres indiquen que un 66,6% dels 4 de 10 intentats s’han pogut com a mínim carregar. En comparació amb els castells nets, i fins i tot amb el 3 de 10, aquesta estadística és encara poc representativa del comportament i el percentatge d’èxit d’aquest castell.
4 de 10 amb folre i manilles dels Castellers de Vilafranca, el primer descarregat de la colla, el 2 d'octubre del 2016.
(Foto: Arxiu Castellers de Vilafranca)
Així doncs, podem constatar que, malgrat que els castells nets (2 de 8 i 4 de 9) s’assagen molt més i millor, en el sentit que es poden arribar a fer sencers, sobretot en el cas del 2, són construccions que presenten un índex de caigudes similar o fins i tot superior al dels castells de deu pisos. Cal afegir, a més, que les caigudes dels castells nets es diu que acostumen a ser més «seques» i, en conseqüència, comporten un major risc de lesió, especialment per als castellers de tronc. Aquests són alguns dels arguments esgrimits pels qui defensen que els castells nets descarregats han de valer més que no pas els de 10.
L’últim canvi produït a la Taula de Puntuacions del Concurs de Castells va intentar explicar a través dels punts que, si bé arribar a carregar un castell de 10 pisos és més complicat que coronar una construcció neta (2 de 8 i 4 de 9), a l’hora de descarregar-los la dificultat s’inverteix, i mentre que en el cas dels castells de 10 es redueix la distància entre el carregat i el descarregat, augmenta en el cas de les construccions netes.
En qualsevol cas, a l’hora de valorar la dificultat d’aquests castells tornem a enfrontar-nos a diferents tipologies de dificultat: purament tècnica o de capacitat de mobilització. En funció de la dificultat que es decideixi valorar més, en resultarà una ordenació dels castells o una altra. A la taula rodona sobre el Concurs que es va celebrar a la Societat de la Bisbal el 17 de març del 2018, tant el cap de colla de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, Albert Martínez, com el representant de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, Jordi Grau, van admetre que si la Comissió Assessora del Concurs hagués de tornar a votar sobre la dificultat dels castells possiblement la decisió seria diferent de la que es va prendre l’agost del 2017. Van argumentar que en aquell moment es va decidir d’acord amb l’experiència viscuda l’any 2016, en què les estadístiques dels castells de 10 van ser de rècord: 21 construccions de 10 pisos carregades o descarregades, mentre que aquesta xifra es va reduir fins a deu l’any 2017.
Tot sembla indicar, a més, que les colles començaven a patir aquella temporada 2017 un cert esgotament entre els castellers que s’ha traduït en menys camises a plaça. Tot i que encara és aviat per saber si les colles estan patint una pèrdua d’efectius, sembla que la tendència iniciada el 2017 així ho indica, un fet que podria fer disminuir el nombre de castells de 10 que es podran veure a les places. Hi ha qui va més enllà i afegeix que el fet que el Concurs puntuï més els castells nets descarregats pot accentuar que els intents de construccions de 10 siguin encara més esporàdics.
Primer 2 de 8 sense folre descarregat de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, el 29 de juliol del 2018 a Vilallonga del Camp.
(Foto: Arxiu Colla Vella dels Xiquets de Valls / Olga Pons)
