Aquesta és una pregunta recurrent entre el públic nou o poc habituat als castells, i la pregunta de l’etern debat entre els més entesos. Quan aquesta pregunta se li fa a un afeccionat casteller experimentat ho té molt difícil per donar una resposta convincent, completament argumentada i que sigui del tot certa. En tot cas, és evident que els castells de 7 són més fàcils que els de 8 —i així successivament—, però com es poden mesurar els diferents graus de dificultat dels castells?
D’entrada, el més fàcil és recórrer a l’única taula en què els castells estan classificats (i puntuats) per ordre de dificultat: la Taula de Puntuacions del Concurs de Castells de Tarragona. Aquest índex està consensuat per les colles més ben classificades en el Concurs, les quatres colles de Tarragona i un grup de periodistes castellers amb una llarga trajectòria informativa. Per tant, podríem dir que aquest índex classificatori està acceptat, amb els seus matisos, per la gran majoria del món casteller. Això no obstant, cal tenir en compte que en els aspectes més polèmics (com per exemple l’ordre de dificultat quan els castells són els més difícils de tots) la unanimitat no existeix, de manera que guanyen pes les opinions personals. Finalment, hi ha qui defensa la creença, diguem-ne per motius ideològics —avui dia minoritària—, que els castells no haurien de ser puntuats en cap cas.
En definitiva, com afirma Xavier Brotons (1995: 52): «[…] com que la dificultat és un aspecte essencialment valoratiu, és evident que la subjectivitat té un paper important a l’hora d’establir una escala de dificultat entre els diferents tipus de castells.»
Això no obstant, convé tenir present que, al llarg de la història, l’ordre de dificultat dels castells de la majoria de concursos no ha estat sempre el mateix. Dit d’una altra manera: la percepció sobre la dificultat d’un mateix castell ha variat amb el pas del temps.
Per exemple, si comparem el 2 de 8 (amb folre) amb el 5 de 8, podem constatar que en el decurs dels anys setanta del segle XX la torre era considerada més difícil que no pas el 5, consideració amb la qual avui dia ningú no hi estaria d’acord.7
Aquest exemple demostra que la consideració de la dificultat d’un castell depèn de diversos factors, a banda de la complicació tècnica intrínseca: el fet de ser inèdit, la freqüència amb què s’assoleix (i, per tant, l’experiència adquirida en aquell castell amb els anys), el nombre de colles que l’han assolit, els canvis tècnics introduïts en la manera de fer-lo (només cal comparar la dificultat de la torre de 9 feta amb crosses o sense crosses al terç), el nombre global de castellers necessaris, el nombre de castellers especialitzats necessaris (de pinya, tronc i pom de dalt), la quantitat i qualitat d’assaig que s’hi ha de dedicar… Totes aquestes variables s’interrelacionen entre elles, però és impossible extreure’n una fórmula matemàtica de la dificultat.
Malgrat això, és també evident que hi ha criteris objectius: si parlem de castells d’estructura bàsica o simple amb el mateix nombre de pisos, com més petita és la base, més dificultat té el castell. El pilar de 6 és molt més difícil que el 2 de 6. El 2 de 6, al mateix temps, ho és més que el 3 de 6, i alhora el 3 de 6 és més complicat que el 4 de 6. Aquest criteri es pot fer extensiu als castells d’altres alçades, sempre que els castells, però, no portin ni folre ni manilles.
Així, hi ha múltiples variables que alteren les dificultats de cada castell, tot i que en els castells de 9 el 3 continua estan més ben valorat que el 4 (vegeu-ne el destacat), situació que no es produeix, en canvi, en els castells de 10 pisos amb folre i manilles: el major nombre de castellers que es necessiten per fer el 4 en comptes del 3, la quantitat de gent en llocs de màxima exigència i la dificultat d’aconseguir una quadratura òptima, entre d’altres, són els elements que han fet situar el 4 amb més valor que el 3 en el cas dels 10 pisos, a diferència del que passa amb els castells inferiors quant a alçada.
En el cas dels castells compostos, també hi ha diferents alteracions. Es considera que no sempre hi ha la mateixa correlació de dificultat en castells de la mateixa base a mesura que van creixent en pisos. Aquí hi intervenen diferents consideracions tècniques i de mobilització de gent depenent de cada estructura. Per exemple, per a una colla de 7 es considera més assumible el 4 de 7 amb agulla que no pas el 5 de 7. En canvi, quan anem pujant de pisos es considera que el 4 amb l’agulla té més dificultat que no pas el 5. En totes aquestes qüestions, però, la dificultat obeeix a múltiples paràmetres, de manera que ens podem trobar amb l’aparent paradoxa d’una colla que sigui capaç de fer un castell de gran dificultat, però, en canvi, que no pugui fer alguns castells a priori de menor dificultat (per exemple, una agrupació que faci el pilar de 7 i no el 2 de 8, o que domini el 4 de 8 amb el pilar i no el 5 de 8). Dit d’una altra manera: a vegades un castell és més còmode de fer per a una colla —encara que sigui objectivament més difícil— perquè li ha agafat la mida i el sovinteja. En canvi, li pot fer més peresa afrontar un castell tècnicament més fàcil perquè no hi està tan avesada. Un cas paradigmàtic seria la poca freqüència —en comparació amb altres colles del seu nivell— amb què els Castellers de Vilafranca han fet el 5 de 8 i el 5 de 9 en les últimes temporades, tot i ser tècnicament més fàcils que altres construccions que sí que han sovintejat. Una possible explicació és la impossibilitat material d’assajar la gamma completa de castells, avui dia molt extensa.
Ara bé, els castells no són cap ciència exacta i precisament això és el que els fa atractius. Com hem vist, determinar la dificultat i el valor d’un castell és una qüestió molt subjectiva: cada castell té una dificultat circumstancial per a cada colla i en cada moment, i els factors que donen més o menys valor a un castell són variats. Així, factors com quina colla l’assoleix, si és la primera vegada que l’intenta o si el torna a fer després de molts anys sense aconseguir-lo, si és un castell inèdit o d’altres poden fer variar per a cada colla el valor de cada castell.
