Tècnica normal

Aquesta és la tècnica més usada, amb diferència, per bastir els castells: consisteix a fer-los de baix cap a dalt, és a dir, els diferents pisos de què consta el castell es van aixecant un per un, començant per baix (pel terra). Per formar cada pis, els castellers que l’integren pugen alhora, un per cada pilar, fins a col·locar-se sobre les espatlles dels castellers del pis inferior, i així successivament fins a coronar la construcció.

Una vegada carregat el castell (quan l’enxaneta arriba al capdamunt de la construcció, o sigui, quan es completa la fase ascendent de la construcció), els diferents pisos, començant per l’enxaneta, es van desmuntant (fase descendent), un per un, ordenadament, mitjançant el descens de cada casteller pel seu pilar, tot lliscant cap avall.

Quan es construeix amb aquest tipus de tècnica, el castell pot ser amb pinya; amb folre; amb folre i manilles; amb folre, manilles i puntals, o net.

Els castells per antonomàsia solen fer-se amb pinya, és a dir, amb una base de suport que subjecta els baixos i els segons i fa la funció de matalàs de seguretat. De fet, la pinya és l’estructura de suport bàsica.

En castells de major alçada i dificultat, però, és necessari que hi intervinguin altres estructures de suport que, a la manera d’una pinya reduïda pel que fa a la seva estructura i funcionament, es van situant damunt la pinya en el segon, el tercer i fins i tot el quart pis del castell. Es tracta del folre (segon pis, antigament dit forro), les manilles (tercer pis) i els puntals (quart pis). Per fer aquests castells —amb folre i, sobretot, amb manilles— es requereix una gran quantitat de castellers i un assaig molt acurat perquè tota aquesta piràmide humana mantingui l’equilibri i l’estabilitat necessària perquè el castell es pugui descarregar. Es calcula que per als castells amb manilles menys complexos —com podrien ser el 2 de 9 i el pilar de 8— cal un mínim de 350-400 persones per executar-los amb seguretat.

D’altra banda, a vegades es basteixen castells nets. En principi, un castell net és aquell que es construeix seguint la tècnica normal però en el qual els baixos no tenen cap mena de suport, és a dir, no existeix pinya que desenvolupi cap de les seves funcions (suport als baixos i segons i matalàs de seguretat). De fet, la denominació net ve de la metàfora castell net de pinya. Normalment se sol bastir com a prova d’assaig del tronc i del pom de dalt per a un castell de la mateixa estructura però d’alçada supe­rior, i sol abundar en els assaigs de les colles. Així, un 3 de 6 net es farà, majoritàriament, com a prova per a un 3 de 7, o un 4 de 8 net com a prova per a un posterior 4 de 9 sense folre.

Normalment, quan s’aixeca un castell d’aquest tipus, tot i que no hi ha pinya pròpiament dita, per motius de seguretat és normal que un grup de castells el voltin, és a dir, se situïn com a més a prop millor al voltant del castell —sense agafar-lo, però—, amb els braços aixecats i pendents de l’evolució. Així, si l’estructura flaqueja la poden arribar a subjectar (com si fossin una pinya) i, en cas de caiguda, han de parar el cop.

D’altra banda, la denominació net també s’aplica (històricament i avui dia) a aquells castells que, bastint-se habitualment amb folre, es fan excepcionalment sense aquest element de suport, de manera que la seva dificultat augmenta enormement. Així, es parla de 4 de 9 sense folre o net, de torre de 8 neta o sense folre.

Per fer un castell seguint la tècnica normal, els castellers van pujant per l’esquena dels castellers dels pisos inferiors, amb la força dels braços i ajudant-se de les cames. Aquesta és la tècnica apresa en els assaigs. A més, també compten amb l’ajuda de la faixa dels altres castellers, que serveix d’esglaó per poder-se enfilar. Un cop arribats al seu pis s’agafen amb els companys pels braços (en el cas del castell de 4, s’agafen a les cames dels castellers del pis superior una vegada aquests han ocupat la seva posició).

Per agafar-se entre els castellers del mateix pis, normalment el braç dret va per dintre i l’esquerre per fora, respecte al braç del company. Aquest fet té una explicació ben simple: la majoria de gent és dretana i sempre podrà fer més força amb aquest braç que no pas amb l’esquerre. Això ajudarà en gran mesura a aguantar el pes i a mantenir els braços com més elevats millor, de manera que s’afavorirà l’equilibri i l’estabilitat del castell —i també la inèr­cia—, amb molta més força que no pas si fos a l’inrevés.

Com es puja i com es baixa