Patrocinat per:
Logo Repsol
VOLUMS

Jordi Andreu Giner, Xavier Brotons Navarro

Data d'actualizació: desembre de 2018

Aquesta és la tècnica més usada, amb diferència, per bastir els castells: consisteix a fer-los de baix cap a dalt, és a dir, els diferents pisos de què consta el castell es van aixecant un per un, començant per baix (pel terra). Per formar cada pis, els castellers que l’integren pugen alhora, un per cada pilar, fins a col·locar-se sobre les espatlles dels castellers del pis inferior, i així successivament fins a coronar la construcció.

Una vegada carregat el castell (quan l’enxaneta arriba al capdamunt de la construcció, o sigui, quan es completa la fase ascendent de la construcció), els diferents pisos, començant per l’enxaneta, es van desmuntant (fase descendent), un per un, ordenadament, mitjançant el descens de cada casteller pel seu pilar, tot lliscant cap avall.

Quan es construeix amb aquest tipus de tècnica, el castell pot ser amb pinya; amb folre; amb folre i manilles; amb folre, manilles i puntals, o net.

Els castells per antonomàsia solen fer-se amb pinya, és a dir, amb una base de suport que subjecta els baixos i els segons i fa la funció de matalàs de seguretat. De fet, la pinya és l’estructura de suport bàsica.

En castells de major alçada i dificultat, però, és necessari que hi intervinguin altres estructures de suport que, a la manera d’una pinya reduïda pel que fa a la seva estructura i funcionament, es van situant damunt la pinya en el segon, el tercer i fins i tot el quart pis del castell. Es tracta del folre (segon pis, antigament dit forro), les manilles (tercer pis) i els puntals (quart pis). Per fer aquests castells —amb folre i, sobretot, amb manilles— es requereix una gran quantitat de castellers i un assaig molt acurat perquè tota aquesta piràmide humana mantingui l’equilibri i l’estabilitat necessària perquè el castell es pugui descarregar. Es calcula que per als castells amb manilles menys complexos —com podrien ser el 2 de 9 i el pilar de 8— cal un mínim de 350-400 persones per executar-los amb seguretat.

D’altra banda, a vegades es basteixen castells nets. En principi, un castell net és aquell que es construeix seguint la tècnica normal però en el qual els baixos no tenen cap mena de suport, és a dir, no existeix pinya que desenvolupi cap de les seves funcions (suport als baixos i segons i matalàs de seguretat). De fet, la denominació net ve de la metàfora castell net de pinya. Normalment se sol bastir com a prova d’assaig del tronc i del pom de dalt per a un castell de la mateixa estructura però d’alçada supe­rior, i sol abundar en els assaigs de les colles. Així, un 3 de 6 net es farà, majoritàriament, com a prova per a un 3 de 7, o un 4 de 8 net com a prova per a un posterior 4 de 9 sense folre.

Normalment, quan s’aixeca un castell d’aquest tipus, tot i que no hi ha pinya pròpiament dita, per motius de seguretat és normal que un grup de castells el voltin, és a dir, se situïn com a més a prop millor al voltant del castell —sense agafar-lo, però—, amb els braços aixecats i pendents de l’evolució. Així, si l’estructura flaqueja la poden arribar a subjectar (com si fossin una pinya) i, en cas de caiguda, han de parar el cop.

D’altra banda, la denominació net també s’aplica (històricament i avui dia) a aquells castells que, bastint-se habitualment amb folre, es fan excepcionalment sense aquest element de suport, de manera que la seva dificultat augmenta enormement. Així, es parla de 4 de 9 sense folre o net, de torre de 8 neta o sense folre.

Per fer un castell seguint la tècnica normal, els castellers van pujant per l’esquena dels castellers dels pisos inferiors, amb la força dels braços i ajudant-se de les cames. Aquesta és la tècnica apresa en els assaigs. A més, també compten amb l’ajuda de la faixa dels altres castellers, que serveix d’esglaó per poder-se enfilar. Un cop arribats al seu pis s’agafen amb els companys pels braços (en el cas del castell de 4, s’agafen a les cames dels castellers del pis superior una vegada aquests han ocupat la seva posició).

Per agafar-se entre els castellers del mateix pis, normalment el braç dret va per dintre i l’esquerre per fora, respecte al braç del company. Aquest fet té una explicació ben simple: la majoria de gent és dretana i sempre podrà fer més força amb aquest braç que no pas amb l’esquerre. Això ajudarà en gran mesura a aguantar el pes i a mantenir els braços com més elevats millor, de manera que s’afavorirà l’equilibri i l’estabilitat del castell —i també la inèr­cia—, amb molta més força que no pas si fos a l’inrevés.

Com es puja i com es baixa

Foto 1: el peu dret a la sofraja del casteller damunt del qual es puja.

(Foto: José Carlos León)

Foto 2: el peu esquerre a la faixa, amb l’ajut del braç del casteller de sota.

Foto 3: el genoll dret damunt de l’espatlla del casteller de sota, mentre que la mà dreta s’agafa a la mà dreta del casteller de sota.

(Foto: José Carlos León)

Foto 4: la mà esquerra al cap i el peu esquerre a l’espatlla del casteller de sota.

(Foto: José Carlos León)

Foto 5: la castellera que puja es posa dreta.

(Foto: José Carlos León)

Foto 6: la mà dreta s’agafa al braç dret del casteller de sota, mentre que la mà esquerra es recolza al cap del casteller de sota.

(Foto: José Carlos León)

Foto 7: el genoll dret a l’espatlla dreta del casteller de sota, mentre que la cama esquerra es treu de l’espatlla esquerra.

(Foto: José Carlos León)

Foto 8: la castellera es recolza amb els braços a les espatlles del casteller de sota i treu el genoll dret de l’espatlla dreta del casteller de sota, que alhora estén els braços.

(Foto: José Carlos León)

Fotos 9: la castellera passa els braços per sota dels braços del casteller de sota i amb les cames llisca cap avall.

(Foto: José Carlos León)

Foto 10: la castellera passa els braços per sota dels braços del casteller de sota i amb les cames llisca cap avall.

(Foto: José Carlos León)

Tècnica i ciència | Tècnica normal Jordi Andreu Giner

ARTICLES RELACIONATS

Jaume Rosset i LlobetData d'actualizació: desembre de 2018Els castells s’entenen com una manifestació popular de tipus cultural en què la ciència i
Tècnica i ciència
Jordi Andreu Giner, Xavier Brotons NavarroData d'actualizació: desembre de 2018Aquest capítol mirarà de respondre a una sèrie de preguntes que tant es
Tècnica i ciència
Elisenda Rovira PobletData d'actualizació: gener de 2026L’any 2017 el món casteller arrencava una temporada amb unes perspectives immillorables, atesos els èxits de
Història II: del 1939 al 2016
Data d'actualizació: desembre de 2025
Antropologia i sociologia
Data d'actualizació: desembre de 2025
Antropologia i sociologia
Elisenda Rovira Poblet, Jordi Suriñach PerdigóData d'actualizació: desembre de 2025La Federació Gimnàstica Espanyola va convocar el primer concurs de castells de la
Història II: del 1939 al 2016
Elisenda Rovira PobletData d'actualizació: desembre de 2025
Història II: del 1939 al 2016
Elisenda Rovira PobletData d'actualizació: octubre de 2025L’estat de forma dels Minyons de Terrassa, que el 2023 optaren per una temporada de renovació
Història II: del 1939 al 2016
Elisenda Rovira PobletData d'actualizació: octubre de 2025Precisament la diada de Tots Sants encavalca dues fites històriques i esdevé una cita talismà per
Història II: del 1939 al 2016
Elisenda Rovira PobletData d'actualizació: octubre de 2025Si bé aquest va ser el primer tast de la represa en una temporada excepcionalment curta,
Història II: del 1939 al 2016
Elisenda Rovira PobletData d'actualizació: octubre de 2025Durant l’inici del 2021, la situació sanitària per la pandèmia presentava pocs símptomes de millora i,
Història II: del 1939 al 2016
VOLUMS