Aquesta tècnica consisteix a aixecar el castell a pes, amb la força dels braços, començant pels pisos superiors i acabant pels inferiors. Es tracta, com aquell qui diu, de començar literalment la casa per la teulada, o el castell pel pom de dalt: aquests castells es construeixen a la inversa.
Primer es munta el pom de dalt tocant de peus a terra i aquest s’aixeca a pols col·locant-lo a sobre del pis inferior. Així successivament s’anirà aixecant el castell mentre es van afegint pisos per la part de sota fins a arribar a l’alçada desitjada. La descarregada d’aquests castells es fa de la manera habitual i convencional.
Aquest tipus de castell és molt espectacular i vistós per al públic, ja que, com que no és tan habitual com els que s’alcen segons la tècnica normal, els espectadors es veuen sorpresos per la visió d’una construcció que literalment va emergint de terra i va guanyant alçada progressivament.
Diferents moments que mostren la tècnica de bastiment d’un castell aixecat per sota, elaborat a partir d’un original dels Nyerros de la Plana.
((Il·lustració: Joan Pol Climent))
El castell més habitual, amb diferència, aixecat per sota (o per baix) és el 3, seguit del pilar, encara que més esporàdicament s’han fet la torre i el 4 seguint aquesta tècnica.
En qualsevol cas, una vegada carregat un castell (sobretot el 3) aixecat amb aquesta tècnica, actualment es descarrega seguint la tècnica normal, és a dir, els castellers van abandonant la seva posició, començant per l’enxaneta, lliscant avall pel seu pilar. Això no obstant, en el cas del pilar —i antigament també en el del 3—, no és estrany que el castell es descarregui per sota, o sigui, que el castell vagi perdent pisos d’alçada per desaparició dels pisos inferiors, els castellers dels quals van abandonant progressivament la seva posició.
