És el nom genèric que rep la base del castell. Té dues funcions bàsiques: d’una banda, és una estructura de suport als pisos de baixos (els que trepitgen el terra) i segons (els castellers que ocupen el segon pis). De l’altra, també actua com a matalàs de seguretat en cas de caiguda, atès que n’esmorteeix l’impacte i impedeix que els castellers que pugen caiguin directament a terra; és a dir, escurça notablement el trajecte de caiguda.
L’estructura de la pinya no solament no és anàrquica —tal com un neòfit o un espectador mal informat podria arribar a pensar tot contemplant una actuació castellera—, sinó que és més aviat complexa: en el seu interior tothom ocupa exactament el lloc adequat i sap quina funció concreta ha de fer.
En general, la pinya se sol dividir en el peu (o soca) —el nucli d’aquesta base— i la resta de la pinya. Lògicament, el peu sol estar ocupat pels castellers més especialitzats, experimentats i tecnificats, encara que també és molt important que el cordó de tancament de la pinya (autèntic cordó de seguretat en cas d’enfonsament de la pinya) estigui integrat per castellers experimentats.
Dins del nucli, alhora, podem distingir entre l’equip del baix i l’equip de mans (Boada 1994).
L’equip del baix
Està integrat per aquells castellers que tenen com a finalitat fonamental donar suport al baix, per subjectar-lo i apuntalar-lo perquè no perdi la seva posició ni s’enfonsi a causa del pes que ha de suportar. Aquest equip el componen els homes o les dones del darrere (o contraforts o cordons), les crosses i les agulles.
– l’home / la dona del darrere (contrafort, cordó) és el casteller que se situa just darrere del baix i li dona suport tot col·locant el seu pit contra l’esquena del baix amb la finalitat de reforçar-lo el màxim possible. La seva funció principal és impedir que el baix se’n vagi enrere.
– la crossa és el casteller (o castellera, ja que la majoria són dones) que encaixa la seva espatlla (o muscle) sota l’aixella del baix. En aquesta posició, el cap de la crossa queda dins del castell, repenjat contra el pit del baix. La missió principal de la crossa és apuntalar el baix perquè no s’enfonsi (d’aquí el seu nom tan gràfic) ni es desplaci lateralment.
– l’agulla és el casteller que ocupa el forat que deixen els baixos, una vegada lligats, al centre del castell. L’agulla queda encarada al baix (excepte en els castells amb el pilar al mig) i agafa el segon per davant. La seva funció és triple: d’una banda, dona suport al baix, ja que impedeix que es tiri endavant tot compactant-lo amb la resta de l’equip; de l’altra, ha d’evitar que el segon s’agenolli: per això li subjecta els genolls creuant els avantbraços; finalment, omple físicament el forat del mig del castell per evitar que, en cas de caiguda, cap casteller que hi caigui per dintre vagi a parar directament a terra. Com s’ha vist, malgrat que es pot incloure dins l’equip del baix, l’agulla és una figura mixta, ja que també ajuda el segon.
L’equip de cada baix sol estar integrat sempre pels mateixos castellers, gràcies al grau de compenetració que han adquirit amb el temps.
L’equip de mans
Està integrat per aquells castellers que donen suport, directament o indirectament, al pis de segons (unes quantes línies més amunt ja hem comentat el cas especial de l’agulla com a figura mixta). La seva característica comuna és que treballen, fonamentalment, amb els braços i les mans. Igual que tot baix té el seu equip, també tot segon en té un de mans complet, integrat pels primeres mans, els laterals i els daus o vents.
– el primeres mans és el casteller que se situa immediatament darrere de l’home o la dona del darrere. Amb el pit aguanta l’esquena de l’home o la dona del darrere amb la finalitat d’evitar que es faci enrere i que el peu s’obri, mentre que amb les mans subjecta el segon pel cul per ajudar-lo a mantenir la verticalitat i que el pes del castell no l’enfonsi. La seva funció bàsica és evitar que el segon, a causa del pes, s’assegui. També ha de procurar evitar el moviment lateral del segon, missió per a la qual compta amb l’ajut dels laterals. Immediatament darrere del primeres se situa un segones mans, que sol ser considerat també membre del peu del castell.
– el lateral (girat a la Joves de Valls) és el casteller que ocupa l’espai entre el primeres mans i el dau. Se situa darrere de la crossa i subjecta lateralment el segon amb les mans. La seva missió és doble: d’una banda, falcar la crossa amb les cames per compactar el nucli, i, de l’altra, evitar el desplaçament lateral del segon. Normalment, cada segon duu una parella de laterals, que el fermen a banda i banda. Darrere del primer lateral es col·loca el segon lateral.
– el dau (o vent) és el casteller que, amb els braços oberts, es col·loca entre dues rengles d’un castell, al costat del lateral. La seva funció és impedir el desplaçament lateral dels segons i controlar que no hi hagi cap moviment de rotació en l’estructura del castell, tot mantenint-ne la forma. Per això subjecten amb una mà la cama del segon de la rengla que els queda a l’esquerra i, amb l’altra, la cama del segon que els queda a la dreta. Darrere seu se situa el segon dau. Els Minyons de Terrassa fan servir la denominació mà-i-mà per al casteller que fa aquesta funció, denominació que també han adoptat algunes colles de la seva zona d’influència.
La resta de la pinya
La resta de la pinya la componen una sèrie de castellers que, seguint un estricte ordre de col·locació, la van engrandint tot ampliant l’autèntic matalàs humà en què s’acaba convertint.
Així, darrere de cada un dels integrants de l’equip de mans, es van situant en fila índia una sèrie de castellers que donen suport, amb el pit i els braços, al casteller que tenen immediatament davant seu. D’aquesta manera, darrere del segones mans hi haurà el terceres mans, el quartes mans, el cinquenes mans…; darrere del segon dau, el tercer dau, el quart dau, el cinquè dau; i darrere del segon lateral, el tercer lateral, el quart lateral…
D’altra banda, també podem destacar un tipus de casteller anomenat falca o tapaforats: se sol tractar de castellers més aviat petits que cobreixen espais buits entre diferents posicions amb la finalitat de fer la pinya com més compacta millor.
Vista aèria d’una pinya, amb tots els seus components. A la part inferior dreta, detall del baix amb el seu equip.
((Il·lustracions: Joan Pol Climent))
Impressionant pinya dels Castellers de Vilafranca, en què es pot observar la planificada distribució de tots els castellers.
(Foto: David Oliete)
