És la part del castell que va des dels baixos fins al pis immediatament inferior al dels dosos. Es tracta de la part que defineix l’estructura essencial del castell (que ve determinada pel nombre de pilars de què està composta la construcció), ja que els seus pisos estan sempre integrats pel mateix nombre de castellers.
Els castellers que formen cada pis reben un nom genèric: baixos (primer pis), segons (segon pis), terços (tercer pis), quarts (quart pis), quints (cinquè pis), sisens (sisè pis) i setens (setè pis).
– els baixos. Es tracta de castellers d’estatura més aviat baixa, amb la finalitat que les mans pugui arribar bé als segons, que van damunt seu. Es tracta de castellers forts i soferts, perquè són els primers d’entrar al castell i els últims a sortir-ne, per la qual cosa són els qui més estona aguanten el pes, malgrat l’ajut que reben del seu equip. Els baixos solen ser castellers veterans o experimentats i, com es diu en l’argot, han de saber patir. En tot cas, la majoria de baixos consideren que la principal virtut que han de tenir és un bon control mental per no posar-se nerviosos quan van mal dades.
– els segons. Es tracta de castellers forts i corpulents. Antigament, els segons eren castellers realment grossos, que solien pesar bastant més de cent quilos. Actualment, en canvi, d’acord amb una tendència general a reduir pes dels castells, els segons no són tan pesants.
Folre i manilles del 3 de 10 dels Castellers de Vilafranca, el 30 d'agost del 2014, per la diada de Sant Fèlix.
Foto: Pau Corcelles
