Fases de construcció d'un castell i resultats possibles

Jordi Andreu Giner, Xavier Brotons Navarro

Data d'actualizació: desembre de 2018

Tot seguit veurem esquemàticament quines són les fases de construcció d’un castell quan es porta a plaça i els resultats possibles (cf. Boada 1994: 151-153).

I. Quadrar la base: col·locar els baixos del castell amb la distància adequada entre ells.

II. Muntar el peu (amb incorporació o no ja dels segons o altres pisos abans de validar el castell). Possible contingència: desmuntar el peu, generalment a causa d’un defecte en la seva base. Tradicionalment un peu es podia desmuntar fins a dues vegades per temptativa, tot i que cada vegada més es tendeix a l’opció d’un sol peu desmuntat, per no allargar tant les actuacions.

III. Intent vàlid. Un castell es valida quan comencen a tocar les gralles. Aquest moment depèn de l’alçada de cada castell. En castells de 7 l’intent es valida quan comencen a pujar els terços; en un de 8, quan ho fan els quarts; en un de 9, quan pugen els quints, i així successivament. En els pilars, si és de 6 les gralles comencen a tocar quan puja el quart; en un de 7, quan ho fa el quint; en un de 8, quan comença a pujar el sisè. Pel que fa a les torres, els intents es validen en el mateix moment que es fa en els castells amb un pis més.

Resultats possibles:

– amb consideració negativa:

intent desmuntat: el castell, que ja havia començat a pujar, es desmunta, pis per pis, abans de carregar-se, però no cau. Pot ser degut a una decisió tècnica o a la indecisió de la canalla, per por.
intent: el castell cau sense arribar-se a carregar. En aquest casos també es pot dir que el castell ha fet llenya.

– amb consideració positiva:

castell carregat:¹ s’hi considera quan l’enxaneta arriba al capdamunt i el corona —correctament encavalcat damunt l’aixecador, amb els peus sobre les espatlles dels dosos o els peus de l’aixecador—, però cau abans de completar-se. En el cas del pilar, aquest es considera carregat quan l’enxaneta queda dret damunt l’aixecador i es deixa anar de mans. La confirmació simbòlica que el castell ha estat carregat és l’aleta (fer l’aleta), és a dir, la salutació que l’enxaneta fa aixecant el braç, tot i que avui dia no es considera imprescindible per considerar-lo carregat.
castell descarregat: s’hi considera quan el castell es completa, o sigui, quan després d’haver-se carregat es comença a desfer, pis per pis, i arriba al final sense caure. La consideració de quan un castell està definitivament descarregat varia segons l’estructura i l’alçada, però en principi s’hi podrà considerar quan l’últim pis que quedi sobre l’estructura sigui aquell a partir del qual s’ha validat l’intent (sempre que el peu no s’enfonsi). És a dir, en un 4 de 8, per exemple, el castell es considerarà descarregat quan només quedi el pis de terços. Antigament, es recorria a la fórmula carregat i descarregat —sens dubte redundant— quan un castell es completava, costum que està en clara recessió.

Una altra eventualitat que impedeix una finalització normal del castell és el despenjament, és a dir, la caiguda del castell d’un o més castellers mentre que la resta de components conserva la seva posició. Actualment, segons les Bases del Concurs de Tarragona, si un castell es carrega i pateix després un despenjament (de fins a dos membres del tronc) es considera només carregat encara que s’aconsegueixi desmuntar-lo sense caure. Això no obstant, hi ha colles que apliquen el mateix criteri fins i tot quan només és un el casteller despenjat.