És l’estructura bàsica amb més estabilitat, perquè els castellers ja no s’agafen el braç entre els companys del mateix pis, cosa que sí que passa en el 2 i en el 3: en el 4 ho fan a la cama del casteller del pis superior de les rengles que queden a cada costat. Això fa que cada pis, i en conseqüència tot el castell, quedi molt més lligat i més estable.
Un dels defectes més habituals que presenta aquest castell, sigui del pis que sigui, és la desfiguració, és a dir, que les rengles s’ajuntin de dues en dues: una rengla s’ajunta excessivament amb la de la seva dreta, per exemple, i alhora s’allunya de la de la seva esquerra. Aquesta rengla de l’esquerra, mentre se separa de la primera, s’ajunta amb la que queda a la seva esquerra, cosa que provoca un efecte acordió en el 4.
Quan es diu que un pilar —només un— està entrat o estirat vol dir que el defecte està localitzat. Les distàncies entre les altres tres rengles són correctes, però en canvi aquest pilar entrat o estirat s’ha desplaçat de la posició inicial: cap endins del castell (entrat) o cap enfora (estirat).
Es pot començar a fer el 4 a partir del de 6 i fins al de 8. Aquest 4 de 8 és anomenat el carro gros. A partir d’aquesta construcció, el castell creix mitjançant l’afegiment de folre al de 9 i de folre i manilles al de 10.
El 4 de 9 també pot ser sense folre o net, castell mític fet per primera vegada el 1881 i que avui dia sols està a l’abast de les millors colles.
4 de 8 dels Tirallongues de Manresa, el 24 de setembre del 2017 a Santpedor.
(Foto: Arxiu Tirallongues de Manresa)
