És una de les estructures més habituals que es veuen a les places, sigui del pis que sigui (recordem que originàriament era lo castell per antonomàsia). Partint del 3 de 8 —anomenat a vegades el pare dels castells—, el castell deriva cap al 3 de 9 amb folre i el 3 de 10 amb folre i manilles. Rara és l’actuació en què una colla no faci un castell d’aquesta estructura, del nivell que sigui.
El castell de 3 té menys defensa que el castell de 4, però més defensa que la torre (o 2). Tot radica en la posició dels braços. Com més oberts tingui els braços el casteller, més equilibri tindrà i millor podrà compensar el pes que li vingui del castell. A més, hi ha un altre aspecte molt important per diferenciar el 3 del 4: on s’agafen els braços els castellers del tronc. En el castell de 3, els castellers del mateix pis s’agafen entre ells per l’espatlla, posant el dit gros gairebé sota l’aixella i la resta de la mà a la part més superior del braç. En el 4, en canvi, els castellers s’agafen a la cama del casteller del pis superior que està a la rengla del costat. Aquesta manera d’agafar-se dota de molta més estabilitat el 4 respecte del 3. Per això es considera que el 3 té notablement més dificultat que el 4.
D’altra banda, sovint se sent a dir que un 3, per tirar-lo amunt amb garanties, «ha d’estar rodó». Aquesta observació fa referència a la distància entre les tres rengles. La mida ideal idònia bàsica és que entre les tres rengles hi hagi la mateixa distància; que formin un triangle gairebé perfecte amb les mateixes distàncies entre elles. Si aquest triangle no és perfecte i la distància entre les tres rengles no és igual, vol dir que el castell ja pateix alguna deformació des de la base, cosa que en pot hipotecar l’èxit final. Quan la distància entre les rengles és igual, cap no està més lluny de les altres i els castellers es troben còmodes agafats entre ells, es diu que el castell «puja rodó».
Primer 3 de 8 dels Moixiganguers d'Igualada, al Concurs del 2014.
((Foto: Arxiu Moixiganguers d'Igualada / Pau Corcelles))