Alguns castells, com el 3 (i per extensió el 5) o el 4 (i el 4 amb l’agulla), registren diferents maneres d’executar-los (no pas quant a l’estructura) segons la zona geogràfica a què pertanyi la colla o segons els seus gustos tècnics.
De les tres rengles o pilars d’un 3, la que porta el dos dret s’anomena la rengla, i només hi puja el dos dret. La que queda a la seva dreta és la dreta (de la rengla), també anomenada plena (perquè és l’única per on hi pugen dos membres del pom de dalt: el dos obert o eixancarrat i l’enxaneta), motiu pel qual també se la coneix com al pilar de l’enxaneta. La rengla que queda a l’esquerra de la rengla és l’esquerra o també la buida (perquè sols hi puja l’aixecador) o el pilar de l’aixecador. A l’hora de baixar, els dosos i l’aixecador baixen per les mateixes rengles per on han pujat, mentre que l’enxaneta ho fa per la rengla.
Hi ha, però, una variant vilafranquina a l’hora d’afrontar la baixada en l’estructura de 3. La pujada és igual que en la manera diguem-ne estàndard, però en el descens l’aixecador baixa per la dreta de la rengla i el dos obert o eixancarrat ho fa per l’esquerra.
D’altra banda, en l’estructura de 4 també hi ha diferències. La variant més habitual és que els dosos pugin i baixin per la mateixa rengla. Els altres membres del pom de dalt, acotxador i enxaneta, pujaran per les rengles per on no hi pugen els dosos i baixaran per la rengla oposada a aquella per la qual han pujat.
La variant vilafranquina fa que cada membre del pom de dalt baixi per la rengla que queda a la dreta d’aquella per la qual ha pujat.
