Augmentar la massa corporal del casteller és rellevant per altres motius. Per la primera llei de Newton sabem que la inèrcia estàtica (la capacitat que té un cos per mantenir-se quiet) depèn, entre altres factors, de la seva massa corporal. Per tant, com més massa tingui un casteller més costarà moure’l. Dit d’una altra manera, com més pesat sigui menys es veurà afectat per les oscil·lacions que es produeixen durant l’execució del castell. Això dona la raó a aquelles colles que opten per posar castellers molt pesants als pisos baixos (com l’exemple del 4 de 9 sense folre de la taula 1). Però la primera llei de Newton té una altra lectura: si bé és cert que un cos molt pesat costa més de moure, també costarà més de parar-lo un cop hagi entrat en moviment. I això serà encara més complicat si passa en els pisos alts de la construcció.
Per tant, sembla que la clau es troba a entrenar bé els castellers per tal que, amb menys pes corporal, estiguin en condicions de fer més força i aguantar millor les càrregues del castell però sense alleugerir tant alguns pisos que això els faci massa susceptibles a les pertorbacions pròpies del bastiment del castell.
