Els equips tècnics tenen cura d’entrenar els seus castellers del tronc a pujar suaument, sense generar estrebades (acceleracions) importants, ja que aquestes representen noves forces que haurà de suportar el castell. També se’ls fa treballar amb el seu centre de gravetat com més proper millor al tronc del castell i de l’eix mitjà del pilar per on pugen. Però, per molt bé que això es faci, s’acaben generant pics de força, oscil·lacions i distribucions asimètriques del pes. A més, es produeixen traspassos de càrregues d’una rengla a l’altra o del tronc a l’equip de mans. Per aquest motiu, les xifres que hem descrit abans sobre el pes suportat pels castellers no ens permeten fer-nos una idea real de la magnitud de les càrregues que s’arriben a suportar.
En un estudi realitzat pel CAR de Sant Cugat, el 2005, es van mesurar les forces generades durant el bastiment d’un pilar de 4 net que es realitzava sobre una plataforma de forces Kistler.15 El primer experiment va consistir a bastir el pilar després de demanar a l’enxaneta que pugés tan fina com li fos possible. Els quatre castellers pesaven, del baix a l’enxaneta, 82 quilos, 59 quilos, 44 quilos i 24 quilos, respectivament: un total de 209 quilos. Com que, per molt bona tècnica que es tingui, al pujar es generen certs sotracs i desequilibris (acceleracions i canvis en l’eix vertical de transmissió de les forces), la càrrega real va canviant fins al punt que en la primera prova es van arribar a registrar càrregues totals de 250 quilos, en el moment de la motxilla. En una segona prova, amb els mateixos castellers, es va demanar a l’enxaneta que pugés de forma més brusca, com si fos una enxaneta poc experimentada. En aquest cas es va arribar a una càrrega màxima de 257 quilos, un increment poc significatiu, però les oscil·lacions van augmentar en un 20%, cosa que va fer que la càrrega a l’alçada de la columna lumbar del baix, com analitzarem tot seguit, augmentés espectacularment.
Estudi dels pics de càrrega i les oscil·lacions que es produeixen en els castells i el paper que té l'equip de mans, realitzat pel CAR de Sant Cugat el 2005. De dalt a baix, les imatges reflecteixen la preparació de la plataforma de càrregues, el pilar de 4 net sobre la plataforma i el pilar de 4 sobre la plataforma.
(Fotos: CAR de Sant Cugat)
Aquests pics de càrrega que generen els castellers en pujar es transmeten d’un pis a l’altre, i més fàcilment com major grau de rigidesa representi cada membre de la construcció. Si un integrant del tronc està molt tens i amb les articulacions bloquejades, quan li arribi una sotragada (un pic de càrrega) la transmetrà completament al company de sota. En canvi, si el casteller manté una actitud corporal més dinàmica serà capaç d’esmorteir una certa part d’aquests pics tot estalviant càrregues als seus companys i fent que el castell tingui més possibilitats d’èxit. Per aquest mateix raonament, quan un segon para a terra en un castell net d’un assaig o es munta un pom d’un castell de set amb els quarts a terra, els castellers pateixen molt més que si fan el mateix castell a sobre d’altres castellers. El terra retorna tots els pics de càrrega que es produeixin mentre que, si hi ha un company a sota, una bona part es transmet avall i s’absorbeix. Tot i que no va ser dissenyat per a aquesta funció, el terra atenuant instal·lat als locals d’assaig, del qual parlarem amb detall (pàgina 215), contribueix també a esmorteir els pics de càrrega als castellers que hi fan proves a sobre i comporta que, en aquests castells nets, es treballi més còmodament. Es tingui o no terra atenuant al local d’assaig, és aconsellable per a la salut de l’esquena dels castellers que, quan parin a terra en una prova neta, es calcin, encara millor si poden portar unes sabatilles amb sola gruixuda i tova.
Gràfic 1. Es mostren les magnituds de les càrregues (expressades en quilos) durant la realització d’un pilar de 4 i un pilar de 4 net. Es desglossen les càrregues en els tres eixos (Fz —en blau— representa la càrrega vertical, Fx —en vermell— expressa la càrrega que es desplaça endavant o endarrere, i Fy —en verd— correspon als desplaçaments de pes a dreta i esquerra del casteller).
Per quantificar el paper que juga la pinya en l’estabilització del tronc del castell i en l’absorció de càrregues, es va realitzar una tercera prova, en què es va fer el mateix pilar de 4 però amb la pinya. Les diferències entre els dos pilars es poden veure al gràfic 1. La dada més important és que els membres de la pinya que assisteixen al baix i al segon descarreguen fins a 100 quilos del pes del tronc i, encara més rellevant, redueixen fins en un 75% les oscil·lacions.
Un bon nivell tècnic de l'enxaneta pot fer disminuir un 20% les oscil·lacions del castell. La pinya pot absorbir un 75% de les oscil·lacions i un 60% de la càrrega que arriba al baix.
(Il·lustració: Joan Pol Climent)
Tot i que no hi ha cap estudi que ho hagi determinat, tot fa pensar que el folre (i encara més les manilles) té una funció petita de descàrrega de pes, però sí que té una important funció a l’hora de disminuir les oscil·lacions i evitar la deformació del castell.
L’any 2001, els Minyons de Terrassa havien fet un estudi semblant, amb una plataforma doble, una per a cada peu (Roset 2001). Les mesures realitzades van mostrar que rarament les càrregues es transmeten de forma equilibrada entre les dues cames. En alguns moments es van detectar distribucions del 86% de la càrrega en un peu del baix i 14% en l’altre.
