Alçada i pes dels castellers

Data d'actualizació: desembre de 2018

Tot i que no tenim dades concretes de quina alçada solien tenir els castellers del segle XIX o XX, tot fa pensar que eren clarament més baixos. Hi ha diverses dades que ens ho indiquen. Sabem, gràcies a l’Anuari Estadístic de l’Instituto Nacional de Estadística, que, a Espanya, el 1800, l’alçada mitjana dels homes era de 162,5 centímetres. Aquesta alçada es va mantenir força igual fins a la industrialització, en què la millora de la higiene i la nutrició va comportar un allargament de l’esperança de vida (el 1900 era de 35 anys, i actualment sobrepassa els 80) i més corpulència en els individus. Així, a poc a poc, va anar augmentant l’alçada, de manera que els homes nats el 1950 fan 171,3 centímetres de mitjana i els nats el 1975 arriben als 176,1 centímetres. Per la seva banda, les dones nascudes el 1950 fan d’alçada mitjana 160,4 centímetres i les del 1975, 165,5 centímetres. Des del 1988 fins al 2005 l’alçada dels homes ha augmentat, de mitjana, 3,4 centímetres, i la de les dones, 4,2.

L’any 1955 el pes mitjà dels homes de 20 anys era de 61,5 quilos, mentre que el 1996, de 68,2 quilos. Aquest increment progressiu s’ha mantingut fins a l’actualitat, sobretot en homes que són de constitució més corpulenta. L’augment no ha estat tan marcat pel que fa a les dones, i això fa que l’índex de massa corporal (el pes dividit per l’alçada al quadrat) sigui de 23,6 en els homes mentre tan sols de 21,4 en les dones, la qual cosa significa que elles, per una mateixa alçada, tenen menys pes.

Les citades dades ens podrien portar a pensar que els castells actuals són més alts i pesants i, per tant, més perillosos. Tot i així, hi ha prou indicis que fan pensar que, sobretot, aquests canvis han permès fer-los més segurs. En primer lloc, l’augment de massa social permet, actualment, triar les alineacions entre un nombre més gran de candidats i buscar, per al tronc, castellers no massa alts ni massa pesants. En canvi, disposar de castellers alts millora l’eficàcia de l’equip de mans. En aquest sentit sabem, a partir de les dades del reclutament per al servei militar de l’Instituto Nacional de Estadística, que, mentre el 1955 només l’1,7% dels homes quintats superaven els 180 centímetres, el 1996 eren el 22,4%. Per altra banda, la incorporació de la dona als castells (que, com hem vist, té una estatura mitjana més baixa i menor índex de massa corporal) també ha ajudat, sens dubte, a evitar que els castells es facin cada cop més alts i pesants i, per tant, més inestables i perillosos. La dona té, com analitzarem més endavant (pàgina 236), altres característiques, més enllà de l’alçada i el pes, que la fan més apropiada per a la part alta dels troncs. La seva incorporació al món casteller cal considerar-la cabdal, tant com a fet social com per la facilitació de la consecució de les grans construccions.

Els qui paren un castell a baixos acostumen a tenir una alçada menor que les persones que els rodegen a la pinya.

(Foto: José Carlos León)

Com acabem de dir, per augmentar les possibilitats d’èxit d’un castell es tendeix a buscar castellers menys pesants per al tronc, sobretot quan volem augmentar un pis la construcció. De fet, amb els anys la tendència en la majoria de colles ha estat la d’alleugerir en general els castells. Ho podem comprovar si comparem el pes mitjà dels quatre segons que van parar al primer 4 de 9 sense folre (1881, Colla Vella de Valls) amb el d’altres colles que l’han intentat amb posterioritat. La mitjana d’aleshores era de 109,5 quilos (Català i Roca 1981: 155), vint més de mitjana que els Minyons de Terrassa (86,5 quilos) i la Colla Jove Xiquets de Tarragona (85,3 quilos) als intents que van fer cent anys després, a finals del segle XX. Curiosament, les colles de Valls, en aquella mateixa època, malgrat que també van reduir el pes, no ho van fer de manera tan marcada. Així, en els intents que van fer les colles Vella i Joves de Valls, els segons tenien un pes mitjà de 100,8 quilos i 101,3 quilos, respectivament. Aquestes diferències s’han mantingut fins a l’actualitat, de manera que, en els intents de la temporada 2017, la Jove de Tarragona ha fet servir castellers d’un pes mitjà de 84,3 quilos i Vilafranca, 94,0 quilos, mentre que ha estat de 103,0 quilos de mitjana a la Vella de Valls, segons dades facilitades per les colles mateixes (vegeu la taula 1).

PES MITJÀ DELS SEGONS DEL 4 DE 9 SENSE FOLRE (1879-2017)