Quan un castell fa llenya, les maneres com es trenca són molt diverses. De totes formes, hi ha uns patrons que són els més comuns i, d’aquests, n’hi ha que generen més fàcilment lesions. De les dades recollides per la Coordinadora de Colles Castelleres s’extreu que el mecanisme més lesiu és el plegament del castell durant la baixada de la canalla (34,1%, 1.446/4.243). Però, tal com es pot veure a la taula 11, en cada posició del castell els mecanismes, com és lògic, són lleugerament diferents. Així, els despenjaments solen afectar el pom de dalt, el plegament del castell el folre i les manilles, els enfonsaments la soca, mentre que quan surt algun casteller disparat les lesions es produeixen de forma bastant uniformement distribuïda.
Les lesions greus es produeixen principalment quan el castell es plega sobre si mateix amb la canalla baixant (38,5%, 100/260), quan es plega amb la canalla pujant (20,8%, 54/260) i en els despenjaments (11,5%, 30/260).
Taula 11. Tipus de caiguda que provoca lesió segons la posició ocupada en el castell, a partir de les dades de sinistres dels anys 2010 a 2017.
Entre parèntesis es mostra el percentatge que cada xifra representa dins del total de cada posició.
