Segons el castell

La base de dades de sinistres de la Coordinadora ens dona informació del castell en què s’ha produït la lesió. Si ho creuem amb les dades dels castells realitzats i el seu resultat, ens surt informació molt acurada i interessant, com el risc que representa cada castell. Atenent que hi ha castells que es fan amb major proporció que altres i que el percentatge de caigudes és diferent en cadascun d’ells, per determinar-ne la perillositat hi ha dos paràmetres que ens poden ajudar a definir-ho amb força precisió. Una dada és el nombre de lesions que es produeix per caiguda (que obtenim a partir de dividir el nombre de lesions que s’ha produït pel nombre de caigudes que hi ha hagut en aquell castell). L’altra dada és la gravetat de les lesions (extreta de calcular el percentatge de lesions que són greus en aquell castell en relació al nombre de lesions totals que hi ha hagut en aquell castell concret). Hem recollit tota aquesta informació a la taula 6.

D’aquestes dades podem deduir que, com és lògic, a mesura que va augmentant l’alçada del castell, hi ha més risc de lesió i aquestes són més greus. Això es pot veure més clarament si agrupem els resultats per nivell del castell (gràfic 11). Però, contràriament al que hom podria esperar, els castells que tenen una proporció més alta de lesions greus són els de 9 amb folre i no pas els de gamma extra. La justificació a aquesta dada és el fet que el 61% dels gamma extra que s’han fet són castells amb folre i manilles. El folre i les manilles són estructures que absorbeixen millor l’energia d’impacte que la pinya i això fa que les caigudes, tot i ser de castells més alts, en la majoria de casos, siguin menys perilloses.

Gràfic 10. Percentatge de lesions que són greus en el pom (en blau), el tronc (en vermell) i la pinya/ folre/manilles (en verd), entre els anys 2012 i 2017. La línia puntejada indica la tendència estadística per a cada grup.

Però aquesta mateixa argumentació també hauria de comportar que els castells de 9 amb folre tinguessin menys lesions i menys greus que els de 8, i això no suceeix. Si, com hem dit, el folre representa un factor amortidor de més eficàcia que la pinya, per què hi ha més lesions als castells de 9 folrats que als de 8? Una explicació seria que els membres del tronc, en els castells de 9, caiguessin directament sobre la pinya i no sobre el folre, amb un trajecte, per tant, major i més energia d’impacte. Però l’observació de les caigudes ens mostra que això es produeix molt excepcionalment i, per tant, cal trobar una altra explicació. Si analitzem com es distribueixen les lesions en cada grup de castells (taula 7) podem tenir pistes del que està passant. Com es pot veure, les lesions del tronc i el pom disminueixen clarament en els castells de 9 folrats, però augmenten les que corresponen a folre i pinya. Això és degut al fet que el folre protegeix millor el tronc i el pom, però els membres del folre i la pinya mateixa (els braços de la pinya dels castells folrats estan abaixats i no protegeixen els caps) estan menys protegits que els d’una pinya de castell de 8. Això fa que, tot i que disminueixen les lesions i la seva gravetat al tronc i al pom, augmenta el sumatori total a causa de l’important increment de les que es produeixen a la base del castell. Dit d’una altra manera, per als membres del tronc i del pom sí que és clarament millor caure d’un castell folrat, però no ho és per als del folre i la pinya.

Gràfic 11. Percentatge de lesions greus en funció del nivell del castell, entre els anys 2010 i 2017.

Resulta molt interessant comparar les dades de lesions de castells del mateix nivell però de diferent nombre de components per pis. Si, per exemple, de la taula 6 ens fixem en els castells de 8 pisos veiem que en el 2 de 8 amb folre es produeixen 2,5 lesions per caiguda i el 8,9% d’aquestes són greus; en el 3 de 8 es registren 2,4 lesions per caiguda, amb un 6,5% de lesions greus; en el 4 de 8, el 3,6, amb un 5,8%, i en el 5 de 8, el 3,3, amb un 4,3%. Aquestes dades ens indiquen que, com més gent hi ha al castell, més nombre de lesionats per caiguda es produeixen, aspecte que sembla molt lògic. Però, per altra banda, observem també que com més membres hi ha per pis (i més lesions es produeixen) menys perilloses esdevenen (es registra menys percentatge de lesions greus). Aquest factor de disminució de la gravetat de les lesions a mesura que hi ha més castellers al tronc té explicacions que analitzarem en l’apartat de física de les caigudes (pàgina 182), però ja anticipem que és degut al fet que, com més es pugui repartir (com més impactes el casteller es doni amb els altres companys), menys risc de lesió hi haurà. Les dades, per tant, trenquen amb el mite de la perillositat dels castells on hi participa molta gent al tronc. Sí que és cert que d’una caiguda de 5 de 8 és possible que en surtin més castellers lesionats que d’un 3 de 8 i això segurament ha generat la percepció que és un castell més perillós. Però, com hem vist, aquestes lesions són, en general, menys importants en un 5 que en un 3. I aquest comportament es pot veure, amb petites diferències, en altres alçades de castells (quan això no es confirma molt possiblement és degut al fet que es tracta de castells que acumulen molt poques caigudes i lesions i, per tant, no tenim prou informació de les conseqüències de les caigudes).