Tot i que hi ha altres possibilitats, com és lògic, el motiu més freqüent pel qual s’acaba produint una lesió en una caiguda castellera és l’impacte entre els castellers o amb el terra. De totes maneres, sovint es fa difícil saber com s’ha produït i, per aquest motiu, a la base de dades de sinistres un cert nombre dels casos no recullen una causa coneguda o s’acaba optant per l’opció «altres». Si no tenim en compte els casos en què es reconeix no saber-ne la causa, l’impacte representa el 68,7% dels mecanismes de lesió (2.752/4.007). És important destacar que l’enfonsament suposa el 5,3% (210/4.007), i que aquest mecanisme és el que provoca el percentatge de lesions greus més elevat. Per tant, cal fer el possible per evitar-los (Rosset 2017).
Els impactes directes a terra són poc freqüents i es produeixen, sobretot, a l’assaig. Una bona proporció dels que tenen lloc a l’assaig són de proves petites (per exemple l’assaig d’un pom de dalt en què l’enxaneta cau a terra) i en la majoria de colles hi ha terres atenuants que fan que aquestes caigudes siguin normalment poc perilloses (pàgina 215). Tot i així, el seu potencial lesiu fa que siguin les que més s’ha d’intentar evitar. Als assaigs cal voltar tot tipus de proves, fins i tot les petites, i durant l’actuació cal assegurar una pinya proporcionada a l’alçada del castell. És important remarcar que la pinya ha de ser més grossa així que creix el castell i no pas en funció de la seguretat amb què una colla fa una determinada construcció.
Les caigudes a terra en una actuació no són habituals, però no són una excepció, malauradament, i ens parlen d’una mala avaluació dels riscos, per desconeixement de la pinya mínima de cada castell (aspecte que no s’ha pogut determinar científicament), o d’infravaloració de les possibilitats de caiguda i de les conseqüències. En el període estudiat (2010-2017) se’n van produir quinze de directes a terra d’un casteller del tronc, 51 després d’impactar amb la pinya i cinc després de fer-ho amb el folre o les manilles.
