Des del punt de vista de la seguretat, la principal diferència entre un castell sense folre i un que en tingui és la posició dels braços a la pinya (figura 14). Mentre que en el primer cas els caps i els colls, si es posen els braços ben posats, per sobre de les espatlles del company que es té al davant i tan a prop del seu coll com sigui possible, queden molt protegits, en el segon cas els caps i les cervicals queden força exposades.
Figura 14. En els castells sense folre (part esquerra de la figura), la posició dels braços a la pinya, que passen per sobre les espatlles del casteller de davant, fa que protegeixin els colls. En els castells folrats (part dreta), els braços es posen al costat del cos o agafant la faixa del casteller del davant. Això deixa els caps i els colls dels castellers de la soca que no tenen peus del folre a sobre força exposats en cas d'impacte.
(Il·lustració: Joan Pol Climent)
L’any 2015, els Castellers de Sants, després d’haver patit en poc temps tres lesions cervicals de certa importància en castellers de la pinya de castells folrats que no tenien peus del folre a sobre, es plantejaren la possibilitat de millorar-ne la protecció. De fet, si analitzem les dades de lesions cervicals greus produïdes en aquestes posicions de la pinya en castells amb folre o amb folre i manilles, veiem que, entre el 2009 i el 2015, se n’havien produït tretze. Atenent que van ser disset les colles que van fer castells d’aquestes característiques en aquest període, estem parlant de gairebé una lesió cervical greu per colla.
Una alternativa, de la qual parlarem després, és fer servir algun tipus de protector cervical (veure article “protector cervical”). Però, com veurem, presenta diverses dificultats i no sembla que es pugui plantejar com a solució a curt o mitjà termini.
Per això, els Castellers de Sants es van plantejar la possibilitat de configurar les pinyes dels castells folrats de forma diferent. En lloc de posar-s’hi amb els braços avall (ja sigui al costat del propi cos o agafant-se amb la faixa dels castellers de cada costat o del davant), van provar de posar-los amunt, com si fos una pinya normal (figura 15).
Figura 15. La proposta de la soca a l'antiga consisteix a protegir els colls i els caps dels castellers de la pinya que no tenen peus a sobre tot posant els braços com en una pinya convencional. Per resoldre el punt de transició, on es comença a posar els braços per sobre, s'ha proposat de tenir els braços d'aquest primer casteller (i el segon si cal) amb els colzes flexionats i les mans a nivell del clatell del casteller del davant.
(Il·lustració: Joan Pol Climent)
De fet, quan a finals de la dècada dels anys seixanta del segle passat els Nens del Vendrell i la Colla Vella dels Xiquets de Valls van haver de redissenyar les estructures amb folre, atenent que no hi havia testimonis ni documentació de com s’havia fet durant el segle anterior, ja es van plantejar també aquestes dues opcions. D’entrada van decidir treballar amb els braços per sobre, fins i tot els castellers que tenien el folre a sobre. Atenent que, des del punt de vista del treball del folre, és molt millor tenir els braços abaixats, es va acabar adoptant aquesta opció, però sense arribar a plantejar-se la possibilitat de fer una opció mixta, com la que estan estudiant els Borinots.
Durant el 2016 van fer proves, tant a l’assaig com, posteriorment, a plaça, amb el 2 de 8 amb folre, el 3 de 9 amb folre i el pilar de 7 amb folre. Per evitar que els castellers del cordó de transició (el primer casteller que no porta les mans avall) quedessin amb els braços mal col·locats (cosa que els deixava exposats a lesió i podia molestar el posicionament dels peus del folre) van decidir adoptar una posició amb els colzes flexionats.
Els Castellers de Sants mostren com es configura la soca a l'antiga. Els castellers que portaran peus del folre (1) s'agafen de forma normal, amb els braços avall.
(Fotos: Castellers de Sants / Roger Estivill)
A continuació, entren un o dos castellers, anomenats de transició, que porten els braços per damunt de l'espatlla del casteller de davant (2), però que tenen els colzes flexionats de manera que les seves mans es creuen per sobre del clatell del casteller de davant.
(Fotos: Castellers de Sants / Roger Estivill)
A partir d'aquí, la resta de la pinya es configura amb els braços per sobre de les espatlles (3), com una pinya normal, tant a prop del coll de la persona de davant com sigui possible.
(Fotos: Castellers de Sants / Roger Estivill)
El casteller o castellers de transició aniran col∙locats més endavant o més enrere en funció de la dimensió del folre en aquell punt o de la necessitat que tinguin els membres del folre de moure peus (4).
(Fotos: Castellers de Sants / Roger Estivill)
Per altra banda, van decidir que el cordó de transició no es faria de forma simètrica sinó que es faria més endins o enfora de la pinya en funció d’on arribessin els peus del folre. Amb les proves fetes aquell any van veure que les solucions eren factibles, van comprovar que els castells eren estables i que no es presentaven problemes importants, més enllà de la necessitat d’assajar bé aquestes estructures per tal que tothom sabés com s’havia de col·locar.
Un cop fet el primer pas i resolts els principals problemes, calia tenir més casuística, incloent també informació de què passa quan hi ha una caiguda i veure els resultats també en castells més grossos. Per aquest motiu van demanar la col·laboració de la resta de colles que fan castells folrats. Però, durant l’any 2017, només van tenir resposta i implicació de quatre colles. Els Capgrossos de Mataró i els Castellers de la Vila de Gràcia, que van fer tots els castells folrats de la temporada amb la soca a l’antiga, els Marrecs de Salt, que ho van posar en pràctica en la majoria de 2 de 8 amb folre que van fer, i els Castellers de Sant Cugat, amb un únic 2 de 8 amb folre que van fer a pròpia plaça. Així, entre el 2016 i el 2017, s’han pogut fer proves amb trenta-quatre 2 de 8 amb folre, vuit pilars de 7 amb folre (dels quals un va caure), trenta 3 de 9 amb folre (un va caure), disset 4 de 9 amb folre (un va caure), quatre 5 de 9 amb folre, cinc 2 de 9 amb folre i manilles i un únic pilar de 8 amb folre i manilles, que només es va carregar.
3 de 9 amb folre amb soca convencional, el primer que van descarregar els Castellers de Sant Cugat, el 28 d'octubre del 2017, a la plaça d'Octavià de la seva localitat, per la diada de les Festes de Tardor.
Tot i que encara falta més experiència, les conclusions que els mateixos Castellers de Sants van presentar durant l’edició del 2018 de la Jornada de Prevenció de Lesions, feta a Valls, van ser que es pot mantenir un bon nivell de pit en tots els castells intentats i no s’ha detectat l’aparició de lesions a causa de la nova configuració de la pinya.
Hi ha qui pensa que, amb la nova configuració, es pot donar menys pit i, en cas d’enfonsament del folre i les manilles, la pinya no podrà aguantar el pes i s’ensorrarà. Tot i que això encara està per veure, hi ha dos factors que fan pensar que no hi hauria d’haver problema, ans al contrari. El primer és el fet que les colles que ja hi tenen certa experiència tenen la sensació que no es perd pit. Per altre costat, els braços enlaire, agafats uns amb els altres, podrien estar actuant com un forjat que dona més solidesa a la pinya i, per tant, amb més solidesa que una pinya amb tots els braços avall.
Ara com ara, les úniques dificultats detectades són a l’hora de l’assaig, en què cal tenir presents les petites variacions que s’ha de fer en cada estructura i en què, per assajar-les, cal disposar d’ un nombre elevat de persones.
Atès que, sens dubte, hi ha un problema a resoldre quant a les lesions cervicals i que la protecció mitjançant els braços té molt de sentit, confiem que la resta de colles s’impliquin en el projecte i això permeti poder disposar de conclusions definitives ben aviat.
3 de 9 amb folre amb soca a l'antiga dels Castellers de Sants, el 20 de novembre del 2016, per la diada dels Minyons de Terrassa.
