Acabem de dir que la pinya és capaç d’esmorteir l’impacte perquè allarga el temps i la distància de frenada. Això ho fa per dos mecanismes. Un és pel fet que les estructures que formen la pinya (braços, espatlles, esquenes…) estan fetes de materials que, poc o molt, es deformen i, en fer-ho, retenen la caiguda. L’altre, el més important, és per l’efecte de la retenció muscular que fan les cames i l’esquena dels membres de la pinya. Per poder entendre aquest mecanisme veurem com funciona en el casteller mateix que cau.
Analitzem què passa, primer, si caiem a terra des d’una alçada i impactem d’esquena o amb el cul. En aquest cas, el temps que trigarem a aturar-nos completament és proper a zero ja que no hi haurà cap mecanisme que ens freni (i que dissipi energia). En canvi, si caiem drets (o sobre les mans) la nostra musculatura podrà ajudar a frenar la caiguda. Això allargarà el temps i la distància d’aturada (interval transcorregut entre el moment en què tenim el primer contacte amb el terra fins que ja estem aturats del tot). A més, la musculatura absorbirà una part de l’energia cinètica (figura 10).
Figura 10. Si en una caiguda drets els genolls no estan bloquejats (completament estirats) la musculatura podrà retenir la flexió de les cames i, d'aquesta manera, podrà reduir la velocitat i allargar el temps i la distància de frenada. Aquest és un factor protector molt important en les caigudes.
(Il·lustració: Joan Pol Climent)
Ara bé, si caiem amb les cames estirades i rígides, el temps i la distància de desplaçament tornaran a ser mínims i no hi haurà atenuació de l’energia d’impacte. Així mateix, si caiem amb les cames flexionades però sense tensar-ne la musculatura, aquesta no retindrà energia ni allargarà el temps ni la distància d’aturada.
És cert que, en la caiguda des d’un castell, no sempre es té la capacitat o la possibilitat de triar com es caurà. Però, per poc que es pugui, cal intentar buscar mecanismes de frenada muscular. De fet, un dels motius pels quals els gats poden caure de grans alçades sense fer-se mal és justament que, de forma innata, tenen un reflex de redreçament que fa que, caiguin com caiguin, són capaços de girar-se i acabar impactant a terra amb les quatre potes.
Doncs aquest factor de retenció muscular és el principal element que determina la gran capacitat protectora de la pinya. Quan es produeix la caiguda, els castellers de la pinya, si tenen els genolls lleugerament flexionats i la musculatura de les cames i el tronc en tensió, retindran la caiguda dels que els han caigut a sobre, tot allargant el temps i la distància que trigaran aquests a aturar-se.
Posem novament com a exemple el cas de l’enxaneta de 21 quilos que es despenja sol d’un 3 de 8 i cau sobre una pinya molt compactada i on els castellers tenen els genolls bloquejats i rígids. Atenent que no tenim cap estudi que ens indiqui els efectes reals d’aquesta situació, ens imaginarem que la capacitat de deformació dels cossos dels membres de la pinya comporta una deformació d’un centímetre. En aquest cas la força d’impacte resultant serà de 133.800 newtons (resultat d’aplicar la fórmula F=Ec/d, on l’energia cinètica Ec és de 1.338 joules i la distància d, de 0,01 metres). En canvi, si els castellers de la pinya tenen els genolls lleugerament flexionats i la musculatura suficientment tensa per poder retenir l’impacte, això permetrà que el desplaçament durant la frenada sigui major (posem de tres centímetres), amb la qual cosa la força d’impacte resultant serà ara de 44.600 newtons (F=1.338/0,03) i, per tant, el risc de lesió molt menor.
Si sumem la capacitat de retenció muscular del casteller que cau dret (o, en menor grau, de mans) i una pinya amb els seus membres amb els genolls lleugerament flexionats i la musculatura del tronc i les cames en tensió, aconseguim un esmorteïment molt important de l’impacte. Tal com hem dit, podem incidir molt poc en com caurà el casteller, però, en canvi, sí que podem instruir els castellers de la pinya per tal que es col·loquin adequadament i així disminueixin molt les possibilitats de lesió (del casteller que cau i les seves pròpies). En aquest sentit, és molt important tenir present que el temps de reacció muscular, tot i que és molt ràpid, no és suficient per aconseguir tensar els músculs de les cames i l’esquena en el moment que sentim l’impacte. Per tant, és imprescindible que els castellers de la pinya mantinguin en tot moment la tensió d’aquesta musculatura per, així, poder tenir, en cas de caiguda, una resposta efectiva.
Hi ha diversos estudis que demostren que, en funció de la posició dels braços, el cos i les mateixes cames, la velocitat i força de reacció de la musculatura de les cames i l’esquena pot canviar significativament (Fugita 1986). Això ens fa intuir que existeix marge de maniobra en la millora de l’eficàcia de la pinya. Malauradament, aquests factors no han estat encara estudiats i, per tant, no disposem de directrius concretes, a banda de mantenir els genolls una mica flexionats i la musculatura de les cames i l’esquena en tensió permanent, cosa que ens permetrà optimitzar l’efecte de la pinya.
