És evident que la principal diferència entre precipitar-se d’un tercer pis o caure des del cim d’un castell és el fet de caure sobre la pinya. Aquesta estructura té diverses funcions, a banda de donar estabilitat al castell i descarregar pes del tronc (vegeu la pàgina 147). La primera és la d’escurçar, en aproximadament un metre i mig, la caiguda. Per tant, l’enxaneta que cau des del 3 de 8, tot i que està situat a 8 metres respecte al terra, té un recorregut fins a la pinya de 6,5 metres. Això és important, ja que l’energia que portarà en aquest punt ja no serà de 1.646 joules, sinó de 1.338 joules, un 19% menys.
Però l’aspecte diferencial bàsic és que la pinya té capacitat de deformació plàstica. Això vol dir que pot absorbir energia, sense retornar-la, com sí que ho faria la molla del llit elàstic. És evident que aquesta capacitat d’absorció serà diferent si piquem contra uns braços o si ho fem contra un cap. Però, tot i picar contra una estructura rígida com el cap, hi ha un segon factor protector de la pinya que hi serà igualment present i que és el més rellevant de tots. És la capacitat d’allargar el temps i la distància de desacceleració, l’interval que passa entre que comença l’impacte i el moment en què ja està completament parat. Quan es cau a terra el temps i el desplaçament és zero, ja que no hi ha deformació. Això és el mateix que passava amb els cotxes antigament. Els feien d’una estructura metàl·lica tan rígida que, en un xoc, no hi havia pràcticament deformació i el temps de desacceleració era molt petit. Ara no només fan els cotxes que s’aixafen com acordions, sinó que comencen a protegir els punts de possible impacte en les carreteres amb tanques que es van col·lapsant seqüencialment per tal d’allargar, tant com sigui possible, el temps i la distància d’impacte.
Els atenuadors d'impacte de les carreteres actúen tot augmentant, en cas d'accident, el temps i la distància d'aturada dels vehicles. La pinya actua de la mateixa manera.
Així doncs, segons el principi físic de treball-energia la força necessària per aturar el casteller (o, el que és el mateix, la força resultant de l’impacte) dependrà de la distància recorreguda pel casteller des del moment de l’impacte fins que està totalment parat i es regeix per la fórmula F·d=Ec (F és la força necessària per aturar l’objecte en moviment, d la distància recorreguda i Ec l’energia cinètica que porta l’objecte). Si aïllem la força a la fórmula (F=Ec/d) ens adonem que aquesta és inversament proporcional a la distància recorreguda i, per tant, com més gran sigui menys conseqüències tindrà l’impacte.
Disposem d’un estudi, realitzat pel CAR de Sant Cugat, en què es va mesurar la capacitat d’absorció de la pinya.28 Per poder-ho determinar es va fer servir una plataforma de forces Kistler i un sac de set quilos que simulava un petit casteller. Es va muntar una pinya de pilar, amb el primeres i el segones mans sobre la plataforma, i es va deixar caure el pes des d’alçades progressivament més altes, fins que els castellers van dir que els impactes ja començaven a ser importants i podien posar en risc la seva integritat. Es va arribar a una alçada de 2,5 metres respecte als caps dels castellers. El pic de l’impacte va ser de 1.089 newtons. A continuació es va calcular l’impacte directe del sac situat a 2,5 metres de la plataforma. En aquest cas la força va ser de 5.067 newtons. Això vol dir que els 3.978,8 newtons de diferència entre una prova i l’altra els havia absorbit la pinya. Es van fer càlculs a diferents alçades per tal de poder realitzar extrapolacions (predicció del que podria passar a majors alçades i amb pesos més grans), i es va arribar a la conclusió que la pinya podia absorbir entre el 60 i el 80% de l’impacte.
Estudi de l'efectivitat de la pinya realitzat pel CAR de Sant Cugat, l'any 2005. Es va tirar un sac de set quilos des de diferents alçades sobre la pinya i es va mesurar, mitjançant una plataforma de càrregues, l'impacte resultant.
(Foto: CAR de Sant Cugat)
Sens dubte aquestes dades posen de manifest com n’és, d’eficaç, la pinya. Però, amb tota seguretat, ho podria ser encara més. Malauradament no s’ha arribat a realitzar mai cap estudi que ens permeti saber, per exemple, la influència de la configuració de la pinya, del seu grau de compactació, de com s’agafen els castellers, del grau de flexió dels seus genolls o del grau de tensió de la seva musculatura sobre la capacitat d’absorció.
