La pressió arterial és un dels paràmetres que té un comportament més diferenciat en funció del tipus de treball muscular que es realitza. Durant el treball de tipus dinàmic augmenta en funció de la intensitat i la durada de l’exercici. Per això, en els castellers que s’enfilen tronc amunt els augments es preveuen molt poc importants i més influenciats per l’activació mental i per l’increment de la freqüència cardíaca que aquesta genera que no pas per l’exercici mateix. En canvi, durant la contracció de tipus isomètric, a causa d’un mecanisme nerviós de tipus reflex, es produeixen augments importants de la pressió arterial, molt per sobre del que hom podria esperar per la quantitat de treball que s’està realitzant. A més, si s’hi afegeix un augment de la pressió dins la panxa i el tòrax (fet que, com comentarem al parlar de la faixa, (a l’article “La faixa”), es produeix en els castellers), aquest augment de la pressió arterial és encara més marcat.
Es va implantar un sensor dins de l'artèria radial, al braç esquerre de dos segons dels Minyons de Terrassa, durant la realització de diversos castells nets en un assaig per determinar l'evolució de la pressió arterial (Roset 2000b).
(Foto: Jaume Rosset i Llobet)
Les dades de què disposem fan referència a l’evolució de la pressió arterial en els castellers que ocupen les posicions de baix i segon durant els assajos. Malgrat que en l’assaig l’estrès físic i activació mental no són, ni de bon tros, els que es registren durant les actuacions i, per tant, els augments de la pressió arterial no es preveuen tan marcats, ja s’hi van observar canvis destacats. Una mostra la podem veure en el gràfic 18, on hi ha representada l’evolució de la pressió màxima o sistòlica i la mínima o diastòlica en un baix d’un 2 de 6 net. Veiem com la pressió, sobretot la màxima, va augmentant gradualment a mesura que creix el castell. La pressió més alta es produeix, aproximadament, en el moment en què surten els dosos. Aquesta evolució es va repetir en un altre casteller en el mateix castell. En aquest cas les xifres màximes, també a la sortida dels dosos, van arribar a 234 mil·límetres de mercuri de màxima i 153 mil·límetres de mercuri de mínima. A partir d’aquest moment, la pressió baixa molt ràpidament i arriba, en algun dels casos estudiats, a xifres de fins a 78 mil·límetres de mercuri de màxima i de 43 mil·límetres de mercuri de mínima. Aquests valors tan baixos podrien ser els responsables que alguns castellers, un cop acabat el castell, experimentin una sensació transitòria de defalliment, mareig, rodament de cap o inestabilitat. Aquesta baixada és deguda al fet que la contracció muscular isomètrica, durant l’esforç, impedeix el normal ompliment dels vasos musculars. Quan s’acaba el castell i, per tant, els músculs es relaxen, queda obert el pas de sang cap als músculs. Com que aquests tenen una gran capacitat de rebre sang, es produeix un efecte de «robatori»: la mateixa quantitat de sang que està circulant pel cos s’ha de repartir, sobtadament, per moltes més zones, cosa que fa que baixi la pressió arterial. Si aquest descens és important comportarà que no arribi prou sang al cervell i apareguin els símptomes descrits. Evidentment l’organisme té mecanismes per compensar-ho, però si les condicions ambientals són adverses (per exemple si fa molta calor i el casteller ha begut poc) o hi ha hagut augments importants de la pressió dins la panxa i el tòrax (fet habitual en la realització de castells, vegeu article “la faixa”), es triga uns quants segons a aconseguir-ho. A més, ja que la hiperventilació (respirar més ràpid del normal) provoca una dilatació de les artèries a nivell muscular i una constricció a nivell cerebral, tots aquells castellers que, ja sigui per angoixa o per la compressió toràcica, respirin de forma superficial i ràpida tindran més propensió a patir aquests símptomes.
Gràfic 18. Evolució de la pressió arterial (expressada en mil·límetres de mercuri) en un baix d’un 2 de 6 net, fet en un assaig dels Minyons de Terrassa. El moment de màxima pressió arterial sistòlica (línia blava), amb un valor de 200 mil·límetres de mercuri, i diastòlica (línia taronja), amb un valor de 106 mil·límetres de mercuri, es produeix durant la sortida del pom de dalt (Roset 2000b)
S’ha observat que els canvis en la pressió arterial estan més influenciats per la inestabilitat del castell que pel pes que comporta. Això ho vam comprovar comparant la pressió arterial d’un baix en un 2 de 6 net amb la del mateix individu fent un pilar de 5 net pesant (es va substituir l’alineació habitual per castellers més corpulents, cosa que va comportar una càrrega sobre el baix de 226 quilos). Però en el pilar tots els castellers estaven agafats a la columna (cosa que feia disminuir molt les oscil·lacions i desequilibris). Tot i que el pes que el baix tenia a sobre en el pilar era major que en el 2, la seva pressió va pujar molt menys.
Es va implantar un sensor dins de l'artèria radial, al braç esquerre de dos segons dels Minyons de Terrassa, durant la realització de diversos castells nets en un assaig per determinar l'evolució de la pressió arterial (Roset 2000b).
