L’anticipació

La freqüència cardíaca no només és més alta del normal durant la realització dels castells, quan el casteller té el pes i la responsabilitat a sobre seu, sinó també abans que es comenci a bastir la construcció. De fet, es poden observar xifres de més de 130 batecs per minut una estona abans que es comenci a cantar l’alineació del castell. Aquest fenomen, anomenat anticipació, és degut al fet que el casteller ha generat una resposta condicionada del seu organisme enfront d’uns estímuls que, prèviament, eren neutres.

L’activació no s’ha de considerar un esdeveniment negatiu. Els canvis que ocasiona tenen la finalitat de facilitar que l’organisme pugui realitzar l’activitat en les millors condicions possibles. Hem vist ja els efectes de l’activació, que fan augmentar els nivells de glucosa i greixos a la sang, imprescindibles per poder afrontar l’esforç en bones condicions (veure l’article “el múscul del casteller”). Per tant, l’activació només esdevé un problema quan té un nivell excessiu. Però, atenció, a vegades pot passar el contrari, que no hi hagi prou activació i els castellers no estiguin prou a punt per al repte. La clau, per tant, rau a trobar el punt òptim. A més, si pel motiu que sigui (per exemple quan l’inici de l’actuació es retarda o es desmunta el peu perquè està mal quadrat) s’ajorna el moment en què el casteller ha de començar a actuar, les substàncies energètiques que la secreció de les hormones de l’estrès hauran generat ja s’hauran consumit. Caldrà que, en el proper intent, hi hagi novament prou grau d’activació.

Els factors que més determinen el grau d’anticipació són els mateixos que fan augmentar la freqüència cardíaca durant la realització del castell. A les taules 13 a 16 podem veure els més destacats: l’edat, la dificultat objectiva i relativa del castell i el context en què es realitza el castell.

Per una mateixa dificultat de castell, l’activació és sempre més alta si el castell es fa a la segona ronda (124 batecs per minut de mitjana) que no pas si es fa en la primera (117 batecs per minut). En canvi, no s’han trobat diferències quan es fa en la tercera. Estratègicament el cap de colla pot jugar amb aquesta informació. Si pensa que els seus castellers poden estar massa nerviosos al fer cert castell, potser millor que se’l plantegi en primera ronda. En canvi, si pensa que hi ha excessiva relaxació, la segona ronda pot donar-li millors resultats.

Per tal de fer-nos una idea més clara de fins a quin punt aquests valors de freqüència cardíaca són o no alts revisarem els que tenen lloc en altres situacions. D’entrada, un nen, quan està dret, sense fer activitat física, sol tenir una freqüència de 90 batecs per minut. La canalla, abans que es comencin a cantar els castells, poden tenir valors de fins a 130 batecs per minut. En el cas dels adults, la freqüència cardíaca que es registra quan un està dret, sense cap activitat física, ronda els 75 batecs per minut, mentre que, en la fase prèvia a l’inici del castell, pot arribar a 125 batecs per minut.

Aquest fenomen de l’anticipació es produeix en qualsevol activitat i, en alguns casos, és també força important. Així, per exemple, un nen de 12 anys tocant el piano a classe té una freqüència cardíaca de 92 batecs per minut. Justs abans d’un concert les xifres són de 108 i pugen fins a 121 durant el concert. En els adults podem trobar freqüències d’entre 105 i 121 batecs per minut en els paracaigudistes abans de saltar, d’entre 150 i 180 batecs per minut en els pilots de curses d’automòbils abans de la sortida i de 115 batecs per minut en els cirurgians quan s’estan raspallant les mans abans d’entrar al quiròfan.