Els anys 1964, 1965 i 1966 es van celebrar tres edicions del concurs de castells patrocinat per les galeries comercials Jorba-Preciados, i es van dur a terme al Portal de l’Àngel de Barcelona.
Com hem vist, la situació que vivia el món casteller no era la millor. El darrer concurs de castells s’havia celebrat a Tarragona el 1956 —el 1962 es va dur a terme una competició per Sant Fèlix, que, tot i que hi havia en joc un trofeu, no es podria considerar un concurs com a tal. A més, feia uns anys que les colles havien reduït el nombre d’actuacions i el nivell de les construccions havia minvat. El darrer 3 de 8 es va carregar el 1957. El 4 de 8 cada vegada costava més, i si el 1955 se n’havien fet vuit, l’any 1964 no se’n feu cap.
Tot i aquesta situació, hi havia detalls que feien pensar en un futur millor. D’una banda, la Muixerra havia tornat a les places. De l’altra, s’havia inaugurat el monument als castellers a Vilafranca.
El 24 de setembre La Vanguardia publicava: «El espectáculo de los xiquets es singular e inerranable. En aquellos hombres de Valls, de Vendrell o de Villafranca del Panadés que, como algo ritual van formando esos castillos, existe algo del indomable espíritu del pueblo catalán. […] Estas fiestas, con todas sus imperfecciones, que indudablemente existen y existirán, han servido a lo menos para reavivar unas viejas y legendarias costumbres pero además le han dado contenido a unas jornadas llenas de alegría, de júbilo, de sano entusiasmo ciudadano.»
Abans del concurs, la temporada del 1964 havia estat molt modesta. La construcció més destacada fou el 2 de 7 que la Colla Vella havia carregat per Sant Fèlix. A Tarragona, per la Mercè, la Colla Nova va portar el pilar de 4 caminant a l’Ajuntament i, fins i tot, va pujar les escales fins a la sala central.
I el dia 27 de setembre arribà el moment de la veritat. El concurs de Can Jorba el guanyà la Colla Vella dels Xiquets de Valls, que tot i no poder fer el 4 de 8, va completar el 2 de 7, el 3 de 7 i el 5 de 7, amb la qual cosa aconseguí 1.195 punts. El segon lloc fou per a la Colla Vella de Tarragona, que carregà el 3 de 7 per baix i descarregà el 4 de 7 amb el pilar i el 3 de 7. Darrere quedaren els Nens del Vendrell, els Castellers de Vilafranca, els Minyons de l’Arboç empatats amb la Colla Nova de Sant Magí i, finalment, la Muixerra.
Cartell anunciador del concurs de Can Jorba del 1964, que aplegà les set colles castelleres existents aleshores al Portal de l'Àngel barceloní.
El concurs de Barcelona va servir per donar una bona empenta al panorama casteller. El fet que s’hagués realitzat a la capital catalana, davant d’un nombrós públic —es parla de més de 20.000 espectadors— i que fos retransmès per Radio Nacional de España —i també per Ràdio Valls— motivà que hi hagués eufòria. El Diario Español del 2 d’octubre s’hi referia com «efervescencia castellera en Tarragona» i poc després reapareixia la idea de crear un Patronat dels Castellers de Tarragona que, dies més tard, la Diputació proposava que ho fos de totes les colles castelleres de la província.
D’altra banda, la Muixerra va fer la seva última actuació per Santa Úrsula. Com hem vist, aquesta colla ja arrossegava problemes des de feia un temps, i s’hi van sumar les pressions exercides per alguns membres de la Vella que preferien ser l’única colla local. A més, en molts moments els va faltar el suport del públic, cosa que ens fa pensar que molts vallencs no van oblidar la relació existent entre la colla i les autoritats.
La temporada següent, l’any 1965, va seguir, inicialment, la dinàmica de l’anterior. Així, per Sant Fèlix els Nens del Vendrell tampoc no foren contractats. El dia 29 van actuar el Minyons de l’Arboç, amb l’ajuda d’alguns castellers de la Muixerra, i van descarregar el 3 i el 4 de 7 i van intentar la torre de 7. L’endemà, la Colla Vella va descarregar el 4 de 7 amb el pilar, va carregar el 2 de 7 i va posar dosos al 4 de 8. Els Castellers de Vilafranca van poder carregar el seu primer 5 de 7.
El 4 de setembre la Vella de Valls va fer una excursió a Santiago de Compostel·la per actuar al Día de Cataluña. Aquell viatge motivà que la colla adoptés sant Jaume com a patró.
El 19 de setembre els Nens del Vendrell van celebrar Sant Zacaries, i descarregaren el 4 de 8.
Amb aquesta situació, semblava que els del Vendrell esperaven la celebració de la competició barcelonina. El segon concurs Jorba-Preciados es va celebrar el diumenge 26 de setembre. El fet que totes les colles superessin la puntuació que havien obtingut l’any anterior fa evident que totes tenien ganes d’arribar-hi amb la feina feta.
La Colla Vella de Valls es va tornar a proclamar vencedora tot descarregant el 2 de 7, el 4 de 8 i el 3 de 7 per baix (1.800 punts). Els Nens del Vendrell van quedar segons amb el 4 de 8, el 4 de 7 amb el pilar i el 3 de 7 per baix (1.499 punts). Els tercers foren els Castellers de Vilafranca (899 punts), seguits de la Colla Nova de Tarragona (800), la Colla Vella de Tarragona (599) i els Minyons de l’Arboç (543).
Emili Miró, en una carta, es referia al concurs: «El que vaig fer després del concurs és potser la primera vegada que un vendrellenc envia una felicitació a Valls. Vaig enviar-la al Bar Amada. Vaig dir-los que la victòria de Barcelona havia estat noble i clara i que els castells que feren foren molt ben fets. Ja veus el que va passar: des del dia 19 al dia 26 [de setembre] els castells que feren els de Valls tots, però tots molt ben fets i, en canvi, el Vendrell no. Ja vares veure a la plaça de Sant Jaume el tres de set del Vendrell i el que feren els de Valls. Els de Valls varen donar una lliçó de bellesa i fortitud. El mateix va passar el dia 26 amb el quatre de vuit. Els del Vendrell es feren per fortalesa i els de Valls per mestria. També el dos de set de Valls va ser una obra perfecta.» Els que ens interessa, però, és l’anàlisi que feia de la situació dels castells en general: «Estic content que Valls conservi el dos de set. El Vendrell, des de l’any 1957 que no l’ha fet. Ja veuràs com ara, esperonats per Valls, procuraran tornar-lo a fer. El mateix ha passat amb el castell de vuit. El dia 26 la Colla Vella el va fer perquè el Vendrell els feia la guitza en fer-lo. Aquesta dualitat és sanitosa. Mentre es vagin provant aquests grans castells, tenim assegurats els de set, que ja estan bé per a les festes grans de casa nostra. Els castells de vuit són els puntals per tal que els de set no decaiguin. Al mateix temps, també permeten l’expansionament del neguit casteller, en voler superar-se» (Català i Roca 1981: II, 136).
Sembla que aquestes paraules van ser força oportunes, perquè per la fira del Vendrell, el 16 d’octubre, els Nens van carregar novament el carro gros. I el dia 24, diada de Santa Úrsula, la Colla Vella tornà a descarregar el 2 de 7 i 4 de 8 a Valls.
El 1966 es va celebrar el darrer concurs de Can Jorba. Abans, però, la temporada havia seguit el ritme habitual. Totes les colles anaven compaginant les seves actuacions: els Nens en van fer dues; la Vella de Valls, vuit; els Castellers de Vilafranca, cinc; les dues colles tarragonines, quatre, i els Minyons de l’Arboç, només dues.
El 25 de febrer s’aprovà a Tarragona la constitució d’un Patronat Local per protegir i fomentar les dues colles, ja que «en estos últimos años se viene observando […] la falta de un apoyo decisivo hacia las colles, siendo muy probable que dentro de poco lamentemos la falta de esta fiesta, debido a la poca ayuda no sólo material sino moral que dichos castellers reciben. Esta Comisión conoce de cerca los esfuerzos que realizan dichas colles para realizar sus acostumbradas y típicas salidas; las dificultades en encontrar personal apto para levantar sus atrevidos castillos y viéndose obligados a efectuar los ensayos por la noche, una vez terminado el trabajo laboral. No hay duda que, con este espíritu, demuestran su amor a la ciudad y a la fiesta castellera» (Català i Roca 1981: II, 139).
Vista general del Portal de l’Àngel durant l’aixecament d’un dels castells del segon concurs de Can Jorba, l’any 1965.
(Foto: Fotos PIC / Arxiu Municipal de Valls. Fons Eugeni Cirac)
3 de 8 carregat de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, un dels castells que li serviren per adjudicar-se el concurs de Can Jorba de l’any 1966.
(Foto:Arxiu Colla Vella dels Xiquets de Valls)
La primera cita important, deixant de banda les festes majors locals, es produí per Sant Fèlix, quan, el dia 30, van compartir actuació els Nens, la Vella i els castellers locals. Els primers van carregar el 4 de 8, van descarregar el 4 de 7 amb el pilar i van intentar el 3 de 7 per baix. Els de Valls descarregaren el 3 de 7 per baix i carregaren el 2 de 7 i el 4 de 8. Els Castellers de Vilafranca, per la seva part, van completar el 2 de 6 i el 3 de 7 i van intentar el 5 de 7.
Per la festa major de Tarragona van actuar les dues colles locals. El Diario Español del 25 de setembre s’hi va referir tot afirmant que l’actuació de les dues havia estat bona, però insistia en el fet que, si actuessin juntes, el carro gros podria ser una realitat.
I el dia 25 es van trobar novament totes les colles castelleres al Portal de l’Àngel de Barcelona per disputar-se la victòria al tercer concurs de Can Jorba. La Colla Vella va carregar els tres castells més destacats, el 3 i el 4 de 8 i el 2 de 7, i va aconseguir 1.970 punts. Els Nens van carregar la torre i el 4 de 8, i van assolir una puntuació de 1.660 punts. Els tercers foren la Colla Vella de Tarragona, amb 1.000 punts, seguits dels 869 dels Castellers de Vilafranca, els 469 de la Colla Nova de Sant Magí i els 375 dels Minyons de l’Arboç. Així, la Colla Vella va revalidar per tercer cop la victòria. Segons la premsa de l’època, aquell dia hi havia uns 25.000 espectadors, que van ser testimonis d’un castell, el 3 de 8, que no s’havia fet des de l’any 1957.
El final de temporada de les dues colles capdavanteres va registrar sengles bones actuacions. Al Vendrell, per la fira, els Nens van descarregar el 4 de 8. A Valls, per Santa Úrsula, només el van poder carregar.
El 1967 es va iniciar amb la confirmació que no hi hauria concurs a Barcelona, tot i que es va mantenir l’actuació. Les causes que motivaren la decisió foren diverses. D’una banda, els Nens del Vendrell no havien recollit el trofeu de l’any anterior perquè no estaven d’acord amb la puntuació del 3 de 7 aixecat per baix de la Colla Vella. D’altra banda, també van esgrimir que hi havia hagut moltes caigudes. A més, aquells concursos també van generar una certa polèmica sobre si aquell tipus d’actuacions eren bones o no per al fet casteller, polèmica que, com totes les anteriors, es tancà en fals.
Tot i les victòries esmentades, la Colla Vella no passava per un bon moment. A finals de maig, tal com explica Agustí Pena, faltaven molts castellers, que no anaven a l’assaig, i una part de la junta va decidir fer una circular informativa: «Desde hace algunos años los ensayos se han visto mermados notablemente […]. Últimamente las cosas han llegado a tal extremo, que se han tenido que suspender varios ensayos por falta de personal» (1999: 112).
Amb aquest panorama, per Sant Fèlix es van trobar a la plaça quatre colles: Vilafranca, el Vendrell, Valls i l’Arboç. Els castells més importants del dia 30 foren el 2 de 7 descarregat i el 4 de 8 carregat per la Colla Vella i el 5 de 7 descarregat pels Castellers de Vilafranca. Els Nens del Vendrell van intentar el 4 de 8, mentre que els Minyons de l’Arboç van descarregar el 4 de 7.
Les mateixes colles van retrobar-se al Portal de l’Àngel el dia 23 de setembre, en una actuació que aquesta vegada fou nocturna. Les colles tarragonines no hi van assistir perquè estaven immerses en plena festa major.
Per Santa Úrsula, la Vella de Valls va descarregar de nou el 2 de 7.
El Diario de Barcelona del 14 de novembre relatava l’actuació que es va celebrar al Vendrell amb motiu de la Setmana Jove: «El éxito de Els Nens del Vendrell debe atribuirse, en su mayor parte, a una verdadera labor de equipo. Todos han puesto su esfuerzo y su voluntad, que les han llevado a la consecución de esta proeza. Han levantado el pilar de sis.» De fet, l’1 de novembre ja l’havien intentat dues vegades. Aquell pilar motivà una nova polèmica amb els vallencs, que deien que no es podia donar per carregat «del tot», i la premsa se’n va fer ressò. Tot i el debat de si es va fer correctament o no, que s’allargà fins a l’any següent, la veritat és que va servir per tornar a motivar el fet casteller.
Per Sant Joan del 1968, la Colla Vella carregava un primerenc 2 de 7. Els Nens del Vendrell el van descarregar el dia 26 de juliol per la seva festa major i el van repetir, el 5 d’agost, a Vilanova i la Geltrú.
Aquell agost també va ser important per a la Colla Vella, ja que s’inaugurava una part de la cooperativa d’habitatges que la colla havia posat en marxa per a alguns dels seus castellers. A més, des del mes de febrer el cap de colla passà a ser Eusebi Domingo.
Per Sant Fèlix, aquell 1968, es va celebrar un concurs, el Trofeu Anxaneta d’Argent, en el qual van participar els Nens, els Minyons i els Castellers locals. La victòria fou per als del Vendrell, amb el 4 de 8 carregat i el 2 de 7 i el 3 de 7 per baix descarregats.
La Colla Vella de Valls va decidir no actuar al concurs perquè era en dia laborable i eren conscients que la seva capacitat no seria la mateixa. Nova polèmica. Uns deien que només era una excusa i que no volien assistir-hi per por de perdre enfront dels vendrellencs. De fet, segons Pena, acabada l’actuació dels Nens va sortir una pancarta que deia: «Els Xiquets són tan petits que no es veuen.» Fins i tot, dies després, la Colla Vella va escriure una carta a la premsa en què justificava la seva decisió i deia que l’havien pres tots els membres de la colla (1999: 120-121).
Per Santa Úrsula, el 27 d’octubre, els vallencs van tenir una bona actuació, que serví per mostrar que no s’estava malament, tal com la premsa havia insinuat. De fet, la Vella carregà el 4 de 8 i el 2 de 7 i intentà el pilar de 6.
Uns dies abans, el 15 d’octubre, els Nens del Vendrell havien confirmat el seu bon estat de forma. Aquell dia la capital del Baix Penedès va veure descarregar el 4 de 8, el 2 de 7, el 3 de 7 per baix i carregar el pilar de 6 —aquesta vegada sense cap discussió possible.
En conclusió, aquesta darrera etapa que hem comentat va estar marcada pels concursos de Can Jorba. La repercussió mediàtica que van tenir va ser molt superior als que hi havia hagut fins llavors. A més, van ser la causa principal que les colles es plantegessin diferents estratègies per aconseguir els seus objectius, els assajos anaven prenent cada vegada més força —sobretot els de la canalla—, es va consolidar la voluntat de guanyar les altres colles…
Font: elaborat per l’autor a partir de la informació de la Base de dades de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya.
Aquells tres concursos van ser clau per gestar la cultura actual del fet casteller i, també, per consolidar els concursos castellers posteriors, ja que van servir per confirmar que l’existència d’una competició semblava imprescindible per a la progressió del fet casteller.
Al meu parer, sense aquelles tres edicions, i la rivalitat que generà entre vallencs i vendrellencs —que si bé ja venia de lluny, llavors encara es feu més evident—, no s’haurien produït els intents del pilar de 6 que, un cop assolit, situava els Nens del Vendrell com el rival a batre.
Al quadre de la pàgina anterior es pot apreciar el nombre d’actuacions totals que van fer les colles durant els anys estudiats. S’observa clarament que la colla que va fer més actuacions fou la dels Nens del Vendrell (380), seguida per la Colla Vella dels Xiquets de Valls (232). Amb tot, cal destacar que, si sumem les actuacions de les colles vallenques, en van realitzar, en total, 450.
En aquest període també es produí un canvi significatiu en la manera de fer els contractes. Si inicialment es contractava la colla i només es pactava el nombre de castellers que hi assistirien, les condicions econòmiques, qui havia de fer-se càrrec de les diverses despeses i els dies d’actuació, a partir de l’any 1947 s’introduí, per a les actuacions importants, el detall dels castells que s’havien de descarregar i el preu que suposava aconseguir-los o no. Amb l’adopció d’aquest sistema es marcava el nivell que es pretenia assolir a cada plaça.
Els viatges, a poc a poc, s’acabaren convertint en un tema importantíssim, ja que amb l’expansió de l’àrea d’influència els castellers s’havien de desplaçar més lluny. Això suposà un increment dels costos, però també de les gestions, els permisos i la dificultat de poder fer-ho amb la immediatesa prescrita i amb els mitjans de transport necessaris. El mateix passava amb l’allotjament i el menjar, ja que amb el pas del temps la preocupació per garantir el major confort dels castellers va anar en augment.
Pilar de 6 carregat pels Nens del Vendrell, el primer d’ençà de la Renaixença castellera, el 12 de novembre de l’any 1967.
(Foto: Arxiu Nens del Vendrell)
En l’àmbit social, cal destacar diversos factors. Els castellers, fossin de la colla que fossin, estaven mal vistos per la resta de la societat vallenca, ja que durant molt de temps era l’ocupació de menestrals, pagesos i dels sectors més pobres de la societat. A més, se’ls considerava problemàtics, ja que sovint participaven en baralles i discussions. A més, alguns es gastaven el jornal als bars i la família ni tan sols sabia què cobrava. Fer el llevat de taula tampoc no els ajudava, ja que hi havia qui pensava que eren uns morts de gana i que havien de «passar el plateret».
La immigració va jugar un paper molt important per als castells, ja que es tractava d’un bon col·lectiu per anar-hi a buscar membres, sobretot la canalla. A canvi de diners, d’algun berenar i de les espardenyes, els pares acceptaven de bon grat que la canalla s’hi aficionés. Amb el pas dels anys, aquests immigrants van començar a ocupar llocs de compromís i les colles castelleres van servir per aglutinar els forasters i els locals al voltant de la colla i, per tant, foren una escola d’integració i de ciutadania, que contribuí a impedir que els nouvinguts visquessin en guetos.
