El 2 d’octubre del 2016, la Tarraco Arena de Tarragona va ser l’escenari d’un duel majestuós en el marc de la 26a edició del Concurs de Castells. En un cos a cos èpic entre els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella, per a la llegenda dels castells, els Castellers de Vilafranca van guanyar per vuitena vegada consecutiva el certamen, però per fer-ho es van veure forçats a fer coses tan insòlites i mai vistes com tornar a intentar una torre de 8 neta que ja havien carregat, per mirar de descarregar-la i deixar sense opcions una Colla Vella incansable, que tot i haver d’anar a remolc des de la primera ronda va mantenir les posibilitats de vèncer fins a l’últim sospir. Mai el món casteller no havia assistit a un enfrontament d’aquest calat, a un frec a frec que engrandeix i ennobleix això que en diem fet casteller.
La Tarraco Arena és un escenari molt sever, que impressiona molt. Un concurs és una competició de desgast, físic i mental. El castell d’obertura sempre és molt important, perquè és el que ha de marcar el camí. Va parlar primer Vilafranca i ho va fer amb el 3 de 10, un castell que ja havia descarregat en quatre ocasions consecutives durant la temporada i sobre el qual la colla tenia una confiança cega. Aquest va ser un detall molt important. Amb els fonaments del castell, és a dir el folre i les manilles, molt ben encaixats, el tronc dels verds es va llançar a una conquesta majestuosa.
Tal com s’havia especulat en la vigília, la resposta de la Colla Vella fou d’un calibre encara superior. Els rosats van obrir amb el 4 de 10, un castell que feia pocs dies havien carregat per primera vegada per Santa Tecla i que els havia deixat molt bones sensacions. Si la Vella descarregava el 4 de 10 es posava per davant i prenia la iniciativa. I certament va dur a terme una grandíssima execució del 4 de 10. El castell va pujar amb les mides molt correctes, els braços ben travats i el ritme adequat. El folre, molt compacte, i les manilles disposades a donar-ho tot. Coronació magnífica i, quan la plaça ja embogia davant d’una descarregada que aquest cop, sí, semblava que no es podia frustrar, el pis de quarts va cedir. A la Vella li van faltar cinc segons mal comptats. El cop moral fou molt dur.
Enfortits moralment, els Castellers de Vilafranca van continuar amb el seu guió inalterable que passava per apostar en segona ronda per la torre de 8 neta. Era aquest, possiblement, el castell del qual més segurs estaven. Sobretot, perquè l’havien descarregat en un assaig feia un parell de setmanes. Però a plaça i amb els nervis de la competició, la complexitat extrema d’aquest castell (que només els verds poden presumir d’haver descarregat) es multiplica. Per tenir alguna opció amb la torre de 8 neta cal que l’entrada dels dosos sigui immaculada. Perquè és aleshores quan comença el castell. No va ser el cas, i la serp verinosa de la gamma extra va ensenyar el verí just abans de la carregada. La canalla, fins i tot, es va aturar uns instants perquè el tronc recuperés la posició. Però ja estava ferit i, després de la carregada, la torre es va rompre.
En aquest punt, si la Colla Vella era capaç de descarregar el 3 de 10, s’hauria situat per davant. Moment crucial, però que va fer la sensació que va agafar els rosats encara no del tot recuperats anímicament del que havia succeït en la primera ronda. El 3 de 10 va ser la gran sensació de la Vella per la Firagost i va acompanyar la colla per Sant Fèlix permetent una definició espectacular, però a Tarragona ja va mostrar males maneres. Allí només es va carregar. Al concurs ni tan sols això. El castell no va pujar amb la serenor exigida i va caure abans fins i tot que comencessin les hostilitats. Cares llargues, decepció. Aquests van ser els pitjors moments de la Vella al concurs.
El 4 de 10 de Vilafranca
Però res no estava decidit encara. Els Castellers de Vilafranca es disposaven a afrontar el castell que, a priori, els generava més incògnites. És veritat que per Sant Fèlix el van carregar en unes condicions certament adverses que feien preveure que, en circumstàncies normals, el castell es podia descarregar. Però també ho és que el peu que es va enfonsar en la prova que els verds havien fet feia set dies a Vilafranca havia fet mal. Fins i tot, en l’últim l’assaig a Cal Figarot, les proves del quatre no havien deixat gaire bon regust.
El castellòdrom de Tarragona posa a prova la pasta de què està feta una colla. I Vilafranca en situacions com aquesta sap treure el millor de si mateixa. Sang competitiva. La mirada de tigre i la capacitat de mantenir el cap fred i el cor calent. I és que només així es pot derrotar sense contemplacions un castell de la magnitud del 4 de 10.
El folre va ser una roca, les manilles un cos d’elit imbatible i el tronc va tenir un comportament meravellós. A cada pis, la concentració era màxima i l’esforç generós per no obrir fronts que acabessin provocant la tempesta. Va ser un recital de control, una execució digna del concurs més apassionant de la història. Vilafranca descarregava per primera vegada el 4 de 10 i la seva nombrosa afició ho va celebrar embogida. Al rotllo, tot eren abraçades i moltes llàgrimes d’emoció, mentre la plaça es rendia a l’espectacle dels verds.
La Vella no es rendeix
La sensació era que el concurs estava gairebé sentenciat. Però la Vella encara no havia dit la seva última paraula. Perquè senzillament, la Vella és la Vella. És a dir, que estava clar que la Vella es deixaria fins a l’última gota de suor abans d’acceptar la derrota.
La situació, però, era límit, ja que l’única opció de mantenir viva l’esperança de victòria passava obligatòriament per descarregar el 4 de 9 net. El castell total dels rosats havia fet trontollar la plaça de la Vila de Vilafranca per Sant Fèlix i, ara més que mai, havia de ser el gran aliat dels vallencs per continuar en la lluita. Fou un altre moment d’emotivitat elevada. El 4 de 9 net que va descarregar la Vella va ser un exemple de tècnica sublim, de coratge i de fe. La Vella no es rendia.
Conscient del rival amb qui s’estava enfrontant, els Castellers de Vilafranca es van veure obligats a repetir la torre de 8 neta que, en cas de descarregar-la, els hauria garantit la victòria. Es portaven gairebé sis hores de concurs i els verds hi van tornar, i per segona vegada van carregar-la. En aquesta ocasió, el cansament va afectar l’execució de la torre, que, tot i així, es va coronar de manera sobrada. Així doncs, la Vella tenia la possibilitat, tot i que remota, de capgirar espectacularment un desenllaç que semblava decidit.
L’esperança de la Vella, però, era carregar el 3 de 9 net. Precisament el castell que no tenia ganes d’haver d’intentar, conscient que estem parlant del mite dels mites mai no assolit. Després d’un primer intent desmuntat per la Colla Vella amb els sisens posats, i la consigna que al mínim avís es toqués retirada, Vilafranca —que també hauria pogut optar per intentar el 3 de 9 net i, en el cas de carregar-lo, deixar la Vella sense cap opció— va decidir passar ronda.
Els responsables dels verds consideraven que ja havien fet tot el que havien de fer, i si la Vella era capaç de trencar el sostre dels castells l’haurien felicitat. Silenci absolut i un immens mar de braços tancant una pinya que volia connectar el tronc cap a la glòria. No va ser a la desesperada, va ser un intent fonamentat. La Colla Vella havia treballat el 3 de 9 net i el seu atac va arribar més lluny que cap altre dels cinc que té registrada la història dels castells, amb els dosos posats i l’aixecador a punt de fer la primera passa.
Els Castellers de Vilafranca, després de completar la millor tripleta de la història, amb dos castells de 10 descarregats, més la torre de 8 neta carregada (a la qual cal afegir-ne una altra més, tot i que no puntués), es van convertir novament en els campions del món casteller.
El fenomen xinès
Els Xiquets de Hangzhou són una colla xinesa de la ciutat que els dona nom, creada a l’empresa tèxtil d’un empresari xinès que té negocis a Catalunya, concretament a les comarques de Tarragona. L’agrupació va ser apadrinada per la Colla Vella dels Xiquets de Valls.
L’organització del XXVI Concurs de Castells de Tarragona va convidar-los a participar al certamen, on els Xiquets de Hangzhou van donar la campanada tot descarregant un 3 de 9 de postal. També van completar un 2 de 8 sense cap problema i es van quedar a molt poc de carregar el 4 de 9, que els hauria donat la victòria en la jornada del dissabte, reservada a les colles del grup B. Una victòria, però, que finalment es va decantar a favor dels Xicots de Vilafranca.
