2014: una temporada per emmarcar

Com cada any de número parell, la temporada del 2014 tornava a tenir en el Concurs de Castells de Tarragona, que s’havia de disputar el primer cap de setmana del mes d’octubre, dividit en dues jornades (la primera per a les colles del grup B i la segona per a les colles del grup A), a la Tarraco Arena, una cita culminant. Pel que fa a la majoria de colles amb opcions de participar-hi, el cert és que durant la primavera del 2014 als patis d’assaigs es respirava ambient de temporada important.

En aquest context, els Castellers de Vilafranca inicia­ven el curs convençuts de les seves possibilitats i sense que el rol de grans favorits els molestés en absolut. Amb Pere Almirall complint el tercer any com a cap de colla, els verds confiaven «mantenir la nostra excepcional gamma de castells per no baixar el nivell i tornar a guanyar, per setena vegada consecutiva, el concurs, tot i que abans hem de pensar en Sant Fèlix, una diada en la qual també anirem a totes, com sempre hem fet», explicava el casteller vilafranquí pocs dies abans que la seva colla debutés en la primera actuació, la Diada del Graller, en plaça pròpia.

Molt de potencial

Les altres colles punteres del panorama casteller es mostraven convençudes que, si duien a terme una temporada ben calculada i en la qual les caigudes no els juguessin males passades, estarien en disposició de presentar batalla.

La Colla Vella dels Xiquets de Valls confiava que la feina i l’experiència acumulada en l’exercici anterior, en el qual havia demostrat molt bones maneres en les estructures de folres i manilles, tot i que no havia pogut amb el 3 de 10, els hauria de servir per tornar a treballar precisament el castell de 10. El seu líder, Manel Urbano, es mostrava esperançat sobre les possibilitats de la colla, tot i les baixes d’alguns efectius amb els quals la colla va haver de conviure a principi de curs: «Les lesions no han de suposar un problema per arribar a les grans diades amb els grans castells a punt. Toca empassar saliva, treballar fort i que ningú dubti que la Vella donarà molta guerra aquesta temporada. L’objectiu, sempre, és ser la millor colla.»

Les altres colles que també estaven cridades a ser protagonistes d’un curs que es presentava apassionant eren la Colla Joves Xiquets de Valls i la Jove Xiquets de Tarragona. Els vallencs de la camisa vermella venien d’un 2013 en què havien ofert la millor versió d’ells mateixos, amb el 4 de 9 net i el 5 de 9 com a grans consecucions assolides, a les quals havien afegit el primer pilar de 8 (carregat) del seu historial. «Si aconseguim mobilitzar el personal necessari i anem pas a pas, calculant bé el ritme i sabent quins castells toca fer a cada plaça per anar progressant, quan arribi el moment de la veritat la Joves estarà en condicions d’aspirar a tot», reflexionava Tomàs Gormaz, un vell guerrer que es tornava a fer càrrec de la direcció de la Colla Joves, moments abans de dirigir els seus castellers en la diada del Pati, a Valls, la primera cita d’un cert compromís de la colla.

Els tarragonins de la Colla Jove, per la seva banda, començaven l’any com una colla amb uns fonaments sòlids, amb una mentalitat forta i amb unes possibilitats extraordinàries. I amb Carles Ribas que substituïa Jordi Sentís en les funcions de cap de colla. «L’èxit d’una colla castellera no depèn del cap de colla, sinó de tothom que hi participa. Això vol dir que per poder mantenir el nivell que hem assolit aquests anys, haurem de treballar molt fort. Només es pot garantir un ritme fort si disposes d’un bon nivell d’assaig. Però veig la colla ambiciosa i amb ganes de fer grans coses», comentava el cap tarragoní en els dies previs a la tradicional diada de Sant Jordi a Tarragona.

Els Minyons de Terrassa s’havien quedat lluny dels objectius fixats en la temporada anterior, la qual cosa va motivar una renovació profunda en l’aparell directiu i tècnic dels terrassencs. L’assemblea dels Minyons elegia Guillem Comas com a nou cap de colla, un casteller amb molta experiència als troncs de la colla de la camisa lila malva.

Després d’una de les primeres actuacions de la colla, que suposaren la seva estrena del càrrec, Comas expressava quin era el pla de treball, que, d’entrada, passava per «recuperar ben aviat les bones sensacions, sempre tenint clar que els castells a plaça són els que es treballen als assaigs i poder arribar a la nostra festa major amb grans castells, la qual cosa ens donarà molta confiança per, a la segona part de la temporada, poder tenir una gamma de castells oberta per poder aspirar al màxim de les nostres possibilitats».

El pòquer de nou

Quatre colles començaven la temporada amb l’objectiu de mantenir els castells de nou pisos assolits l’any anterior, sense renunciar a reptes superiors si es donaven les condicions adequades: Capgrossos de Mataró, Xiquets de Tarragona, Castellers de Barcelona i Castellers de Sants. Es tractava de colles amb gent jove, però alhora ja experta en combats castellers. Eren unes formacions, per tant, que estaven molt treballades tècnicament, amb capacitat i marge de millora. Per a totes, el 2014 els tenia reservades emocions molt fortes…

Segons dades facilitades per la Coordinadora, la temporada del 2014 s’iniciava amb 88 colles censades, divuit de les quals en qualitat de colla en formació. Aquesta xifra representava un rècord absolut.

Tots els registres polvoritzats

El 2014 va certificar la impressió que el món casteller estava vivint clarament un segon boom en tota la regla (el primer s’havia produït en la dècada dels anys noranta del segle XX, en el context dels Jocs Olímpics de Barcelona 92). Els símptomes d’aquest moment especial pel qual passaven els castells no eren nous, sinó que s’anaven produint, observant i fent evidents en les temporades precedents, però va ser el 2014 quan es van manifestar amb tota la seva força, i el convertiren en un any castellerament inoblidable.

Els Castellers de Vilafranca van tornar a dominar l’escena i van ser els qui van presentar una gamma de castells més completa. No obstant això, els verds no van poder igualar els registres del 2013, la seva temporada perfecta, però els seus resultats van tornar a ser inigualables per a cap altra colla, amb el 3 de 10 (dos de carregats, un per Sant Fèlix i l’altre pel concurs), la torre de 8 neta i el 4 de 9 net (tots dos carregats a la Tarraco Arena) com a màximes consecucions assolides.

El moment culminant de la campanya per als Castellers de Vilafranca es va produir a Tarragona, amb la conquesta del seu setè concurs de castells. «La veritat és que la Colla Vella ens ho ha posat molt difícil, però s’ha tornat a demostrar que sota pressió també rendim al màxim. Estic molt satisfet, enguany ens ha costat molt guanyar i ho hem aconseguit, però me’n vaig amb el regust d’haver caigut massa», declarava Pere Almirall pocs minuts després d’haver guanyat el certamen, també conegut amb el sobrenom de Mundial Casteller.

Certament, el 2014 la màquina verda va continuar funcionant a tot gas. De fet, tota la gamma superior, des del pilar de 8 fins al 3 de 9 amb l’agulla, va tornar a engalanar el quadre d’honor de la colla de la capital de l’Alt Penedès. De totes maneres, el fet de no haver pogut descarregar cap dels màxims castells fets va deixar una mica la sensació de feina inacabada en el si d’una colla tan autoexigent com és la de Cal Figarot: «És la nostra manera de ser. Som competitius al cent per cent i si no aconseguim tots els objectius que ens proposem, i descarregar la torre, el 4 i el 3 de 10 eren els objectius pels quals havíem treballat, ens deixa un mal sabor de boca tot i l’excepcional temporada que hem fet», reflexionava Almirall tot fent balanç del que havia estat un any especialment intens.

El 3 de 10 dels Minyons

El castell més valuós que es va veure descarregar el 2014 va portar la firma dels Minyons de Terrassa. I és que la colla del carrer del Teatre (adreça de la seva seu social) va ser l’única capaç de completar el castell de deu pisos.

Els Minyons van descarregar el 3 de 10 a Girona, a la plaça del Vi i en el marc de la diada de Sant Narcís: «Portàvem el castell molt ben preparat, el tronc estava a punt i els assaigs de la soca, folre i manilles ens van anar molt bé, la qual cosa ens va donar la confiança per poder portar el 3 de 10 a la plaça del Vi, que és un lloc on nosaltres actuem com a casa», comentava el cap dels terrassencs, Guillem Comas.

Uns dies després, els Minyons van tornar a intentar el 3 de 10, al raval de Montserrat i en el marc de la diada de la colla. En aquesta ocasió, el castell no es va agafar tan bé com a Girona. L’ascens va ser ràpid i es va poder coronar, però el tronc va acabar cedint. La caiguda va alterar els ànims de la colla que, tot seguit, va intentar l’inèdit 4 de 10 —el gran objectiu—, que es va enfonsar al primer so de la gralla.

Absents de la gran cita de Sant Fèlix, a Vilafranca del Penedès, per decisió dels administradors de la festa major, i del concurs de Tarragona, per decisió pròpia, els de Terrassa van saber planificar molt bé el seu calendari que, a banda del 3 de 10, es va completar amb l’exhibició d’un 2 de 9 de magnífica estampa que es va convertir en el seu buc insígnia durant el curs. La relació de les grans consecucions dels Minyons també va incloure el pilar de 8 descarregat, en la diada de la colla, i el 5 de 9 carregat, en la diada de la festa major de Terrassa, l’actuació culminant del primer tram del seu calendari. Precisament, descarregar la supercatedral es presentava ja com un dels objectius de la colla per a la següent campanya.

Excel·lència vallenca

La Colla Vella dels Xiquets de Valls va ser la segona millor colla del 2014 pel que fa referència a resultats acumulats obtinguts. La seva actuació al Concurs de Castells de Tarragona va ser memorable, amb el 3 de 10 i el 2 de 8 net carregats en ambdós casos, a més del 4 de 9 amb el pilar, un castell que ja havia completat pocs dies abans del concurs, en la diada del primer diumenge de Santa Tecla, també a Tarragona. «El quatre amb el pilar de la plaça de la Font va ser la gran decisió de l’any i va suposar una injecció de moral i d’autoconfiança decisives per a la colla. Va ser un punt d’inflexió clau per afrontar el concurs», deia el cap vallenc, Manel Urbano, tot recordant aquell moment.

La veritat és que la Colla Vella va fer un gran concurs i que el va lluitar fins al final. Així, en la roda de premsa posterior a la competició, sense gralles de fons i amb les graderies de la plaça buides de públic, però amb els perio­distes que havien cobert l’esdeveniment tots pendents de les declaracions dels caps de colla, Urbano es mostrava orgullós dels seus camises rosades: «La satisfacció és enorme. Teníem els castells molt ben preparats i ho hem demostrat; llàstima, però, que el 3 de 10 no l’hàgim pogut descarregar.»

Després del concurs de Tarragona, en el qual la Colla Vella va quedar en segon lloc, els rosats havien de preparar una diada de Santa Úrsula de màxims, amb l’objectiu de descarregar el 3 de 10 entre cella i cella, una gesta que a Valls encara no s’havia pogut veure. Però tampoc el 2014 va ser l’any del castell de 10 a la plaça del Blat. La Colla Vella el van intentar infructuosament en dues ocasions. Però, en canvi, sí que va sortir victoriosa de l’atac decidit i espectacular al 4 de 9 net. «Mentalment era un moment realment molt complicat haver d’encarar el 4 de 9 net després de dues caigudes consecutives amb el 3 de 10. Però vam demostrar que la colla té una fortalesa molt gran, des del primer fins a l’últim dels nostres castellers», s’enorgullia Urbano en declaracions fetes després de l’actuació a la mateixa plaça del Blat. Un altre castell amb el qual la Vella no va poder durant tot l’any va ser el 5 de 9, que va intentar sense èxit en dues ocasions.

La temporada duta a terme per la Colla Joves Xiquets de Valls va tornar a estar, igual com la de l’any anterior, a l’altura del que s’esperava dels diables vermells. El 5 de 9, amb un folre molt ben treballat a l’assaig, va ser la fabulosa credencial de la colla en aquest exercici. Però la Colla Joves va tocar el cel en dues ocasions durant el 2014, concretament les dues vegades que la colla va ser capaç de carregar el 4 de 9 net. El primer va aixecar-lo per Sant Fèlix, a Vilafranca del Penedès, i l’altre per Santa Úrsula, a Valls. «Sempre ens quedarà el regust agredolç que, en tots dos casos, els hauríem pogut descarregar, però estem parlant d’un castell molt difícil, en què la més mínima errada et condemna. Cal valorar la gran tècnica del tronc i la valentia de la nostra canalla», deia Tomàs Gormaz. I és que tant el 4 de 9 net que la colla va plantar a Vilafranca del Penedès com el que va aixecar a Valls, en tots dos casos, el castell total va semblar, per moments, que s’hauria pogut derrotar completament.

L’altre gran èxit de la Colla Joves es va produir a la plaça Vella del Vendrell, amb el 2 de 8 net, també carregat. Aquell dia «vam demostrar una capacitat de recuperació anímica molt gran, després del desengany que va suposar per a nosaltres l’actuació al concurs, on no vam rendir com s’esperava», apuntava el mateix Gormaz, en una xerrada amb periodistes especialitzats. En canvi, a la Joves li va quedar pendent el 2 de 9, que va intentar en dues ocasions i en totes dues el va desmuntar per un mal encaix entre el folre i les manilles.

La millor Colla Jove

La Jove Xiquets de Tarragona va completar una campanya del 2014 senzillament de somni, en la qual la formació liderada per Carles Ribas va tancar l’any amb un rècord absolut i espectacular com era el d’haver descarregat el 5 de 9 en dotze ocasions consecutives, de les quals set van ser realitzades en l’any analitzat. A més a més, la Jove va saldar positivament la seva primera incursió en les construccions amb manilles, amb els seus primers 2 de 9 i pilar 8, carregats en tots dos casos.

Però, per si no n’hi havia prou amb aquestes consecu­cions que «ja havien representat un salt qualitatiu endavant indiscutible per a nosaltres», segons reconeixia el mateix Ribas, en el concurs de Tarragona la Colla Jove va protagonitzar una de les seqüències més impactants mai vistes fins aleshores a la Tarraco Arena, com va ser la carregada del colossal 3 de 10, que la convertia en la quarta colla de 10 del món casteller. Cal dir que la gesta va ser inesperada ja que, moments abans, la Jove havia patit una caiguda estrepitosa del 3 de 9 amb l’agulla, que era l’objectiu prioritari.

De fet, el castell de 10 l’havia treballat a l’assaig, però tampoc era una carta a jugar en primera instància, sinó més aviat un as a la màniga que, si tot anava rodat i aprofitant que la colla tindria totes les camises a plaça, es podria intentar. I no va ser el cas, però justament el fet de tenir tot l’exèrcit format i disposat va fer decidir els seus responsables a llançar l’atac sobre el 3 de 10. Va ser un intent valent i molt decidit i el castell es va carregar enmig de l’eufòria dels seus incondicionals. «La força mental assolida per la colla en els últims anys és impressionant i ha estat un factor determinant en la consecució del 3 de 10», declarava un Ribas eufòric als mitjans.

RESUM: 9 colles de gamma extra / 92 castells de gamma extra (64 descarregats i 28 carregats)

 

La gamma extra s’amplia

La temporada del 2014 es va desenvolupar a un ritme, a voltes frenètic, en el qual feia la sensació que qui alentia una mica el pas quedava despenjat dels llocs capdavanters. Així, durant una bona part del curs semblava que els Capgrossos de Mataró havien perdut l’embranzida necessària per aspirar a reptes superiors. Però la realitat va acabar demostrant que els mataronins, simplement, havien de saber trobar les sensacions a plaça i, un cop assolides, deixar-se anar.

I va ser en el segon tram del curs que la colla de Mia Castellví va poder demostrar tot el seu potencial, que es va rubricar amb el magnífic 2 de 9 que els Capgrossos van descarregar per la diada de Tots Sants a Vilafranca del Penedès, amb el qual reeditava els galons de gamma extra. Enfortits, els Capgrossos també es van atrevir amb un intent de pilar de 8, que van fer a Terrassa en la diada dels Minyons, però que no va fructificar.

El 2014 també va saludar l’estrena de dues noves formacions en la categoria màxima de la gamma extra: els Xiquets de Tarragona i els Castellers de Sants. I totes dues ho van fer per la porta gran: memorable va ser el 2 de 9 descarregat pels matalassers, amb Roger Peiró com a cap de colla, per Sant Magí (els tarragonins, en canvi, no se’n van sortir en els dos intents que van fer sobre el pilar de 8, ni en els dos que van fer sobre el 5 de 9), i memorable va ser també el 2 de 9 descarregat pels borinots liderats per Pau Camprovín en la diada de la colla. Sants, a més a més, va tornar a descarregar el 2 de 9 durant la diada dels Minyons a Terrassa i, per acabar d’arrodonir una campanya per emmarcar, va ser capaç d’afegir-hi el pilar de 8 carregat.

Cal destacar, també, el 9 de 8 que —amb la dificultat afegida de fer-lo amb un enxaneta— van descarregar els Castellers de Barcelona. Una colla que, liderada per Jaume Montoliu, també es va atrevir a heure-se-les ni més ni menys que amb 4 de 9 net, que va intentar sense èxit, però amb molt de coratge, al barceloní barri del Clot a final de temporada.

Les colles de nou

El comportament dels Castellers de la Vila de Gràcia, que van completar una campanya excel·lent, amb tripletes de 3 de 9, 4 de 9 i 5 de 8, i la sensació d’un potencial encara per explotar, juntament amb el dels Xiquets de Reus, que van mantenir els castells de nou pisos, o el dels Castellers de Sabadell, que es van estrenar feliçment en aquestes magnituds, escenifiquen la dinàmica general d’una temporada en què la gran majoria de formacions, amb més o menys trajectòria o nivell, van millorar resultats, van augmentar els nivells de regularitat i van ampliar la gamma de castells.

«Totes les colles creixen i totes les colles milloren»: aquesta frase, escoltada en un tertúlia radiofònica sobre castells, resumia la impressió general que havia deixat el 2014. Una impressió visionada a les places i sustentada en les estadístiques. La temporada havia començat amb sis colles de gamma extra i va abaixar el teló amb nou formacions lluint els galons més exclusius del món casteller.

El 2014 s’havien vist més castells considerats de màxima dificultat (92, dels quals 64 de descarregats i 28 de carregats), amb el detall molt significatiu que no van ser el patrimoni majoritari d’una o de dues colles únicament, sinó que es van repartir entre les màximes potències del panorama casteller.

I això, precisament, no va ser fruit de la casualitat, sinó que s’explica per una constant que es va mantenir i que tenia a veure amb la millora substancial i continuada del nivell tècnic, juntament amb l’augment del nombre de participants tant a les actuacions com als assaigs. En aquesta línia, el concepte assaig de qualitat s’anava imposant progressivament als patis d’entrenament de les colles punteres del país.