Després d’una temporada tan productiva com havia estat l’anterior, el món casteller afrontava el 2013 amb unes perspectives realment bones per poder mantenir el gran nivell assolit. L’únic dubte era saber si el fet de ser un any sense concurs podria condicionar el ritme i la planificació d’algunes colles, que podrien prendre’s el curs d’una manera més relaxada. Però des de les primeres jornades ja es va deixar entreveure que les grans formacions no havien perdut pistonada. Tot semblava indicar, per tant, que la continuïtat pel que fa a la intensitat i als objectius seria la nota predominant entre les colles grans.
Els Castellers de Vilafranca, amb Pere Almirall al capdavant, afrontaven l’exercici amb la intenció de continuar liderant el món casteller, un any més, i sobretot de planificar la temporada a l’assoliment del que, més que l’objectiu número u, ja s’havia convertit en una obsessió per les primeres jornades del curs als verds, i que no era cap altre que descarregar el 3 de 10 per primera vegada. Precisament, Almirall tenia molt clar que: «El primer pas per descarregar el 3 de 10 és no obsessionar-nos-hi.»
Pel que fa a les colles de Valls, la Colla Joves arrencava amb el bon regust d’haver firmat un 2012 que considerava excel·lent, amb uns registres que ara es proposava no solament mantenir sinó millorar en el nou curs. Amb aquest propòsit, Jordi Guasch prenia el relleu de Pere Rico com a cap de colla. «Si mantenim la regularitat de la temporada passada, aquest serà també un gran any», explicava.
La Colla Vella, al seu torn, començava el curs amb la necessitat imperiosa d’oblidar les males sensacions que li havia deixat la temporada passada, en què els rosats no van tenir els aires a favor en els moments decisius. «Som la Colla Vella i sempre donarem la cara. Cal treballar bé per arribar als moments clau de la temporada de la millor manera possible», reflexionava el seu màxim responsable, Manel Urbano, que continuava al capdavant, després d’una de les primeres actuacions de l’any, a Lleida.
Tampoc no semblava que ho hagués de tenir gens fàcil el cap de la Jove Xiquets de Tarragona, Jordi Sentís, en el seu cas per tornar a repetir els extraordinaris resultats obtinguts per la colla l’any 2012. «Vam situar el llistó molt amunt. Ara, el següent pas penso que ha de ser el d’encarar els castells amb manilles», deia el general de la Jove. A Mataró, Mia Castellví iniciava el que havia de ser el seu segon any comandant la colla del Maresme, en un escenari de renovació de troncs: «Aquest és un any en el qual ens veurem obligats a fer nous castellers, a renovar alineacions, i aquesta és una feina complicada però que afrontem amb totes les ganes», reflexionava el casteller mataroní.
En qualsevol cas, el canvi aparentment més significatiu entre les colles punteres el van protagonitzar els Minyons de Terrassa. Després d’un exercici irregular, com havia estat el del 2012, els terrassencs van escollir com a cap de colla Màrius Boada, un camisa gastada —casteller de les primeres generacions de la colla, de la qual ja n’havia estat el cap—, que es posava de nou a la primera línia: «Caldrà renovar els troncs, cosa que vol dir rematar la molta feina que s’ha fet des de fa anys.»
La Coordinadora informava que el món casteller començava la temporada del 2013 amb un cens format per 66 colles actives i amb més de 9.500 castellers disposats a omplir les places del país.
Uns registres magnífics
Després de molts mesos d’esforços i de grans actuacions, aquesta temporada va acabar sent, en termes absoluts, la millor que el món casteller havia vist mai fins aleshores. Una campanya en la qual es van assolir més construccions de gamma extra que mai i en la qual gairebé totes les colles, amb tots els matisos que s’hi vulguin posar a cada cas, van experimentar un creixement de qualitat significatiu. De fet, per a moltes formacions, des de les més grans fins a les que alçaven castells de set i de vuit pisos, el 2013 va acabar sent el seu millor any.
I entre totes les colles, la que va assolir els millors registres va ser la dels Castellers de Vilafranca, amb una targeta de campanya que incloïa 22 castells de gamma extra descarregats, entre els quals dos dels reis de la castellística com són el 4 de 9 net, que els vilafranquins van completar en dues ocasions, i l’especialment celebrat 3 de 10. Per tant, l’assignatura de descarregar el 3 de 10 es va aprovar definitivament. A més a més, els verds van protagonitzar per Sant Fèlix la que va passar a ser la millor actuació de tots els temps, amb el 3 de 10 i el 4 de 9 net descarregats el mateix dia, una gesta que encara no s’havia vist mai.
«Ha estat un any molt dur, en què hem treballat molt fort, estructures tan distintes com el 3 de 10 i el 4 de 9 net, i el fet de poder-los descarregar tots dos en una mateixa diada dona la idea del potencial de la colla», era la valoració que feia el cap de colla vilafranquí, Pere Almirall, sobre el rendiment dels seus castellers. Tot i amb això, cal fer constar també que per veure el 4 de 10 el món casteller encara hauria d’esperar uns anys, ja que aquest va ser l’únic castell que es va resistir als vilafranquins, que el van intentar per Tots Sants. «Hem comès errors de plantejament amb aquest castell. Caldrà seguir treballant-lo per tornar-hi la pròxima temporada amb més garanties», concloïa Almirall.
En la diada de Sant Fèlix del 2013, els Castellers de Vilafranca van aconseguir el seu primer 3 de 10 descarregat.
(Foto: Cuqui Ronsó / Arxiu Castellers de Vilafranca)
El 5 de 9 que la Colla Jove de Tarragona va completar en la diada de la festa major del Catllar, una clàssica del calendari, el 24 d'agost del 2013.
(Foto: Francesc Virgili / Arxiu Colla Jove Xiquets de Tarragona)
Castell insígnia
Per a la Jove Xiquets de Tarragona, la del 2013 va ser la campanya de la seva consolidació definitiva entre les colles més potents del panorama casteller. En una temporada en la qual van superar tots els seus registres, els tarragonins van destacar sobretot pel seu domini sobre un castell que ja es començava a perfilar com el que, en els anys posteriors, va acabar sent el seu buc insígnia, i que no és altre que el 5 de 9. La Jove, que havia descarregat per primera vegada la supercatedral en l’última actuació de la temporada anterior (al Vendrell), durant el 2013 va fer-se seu el 5 de 9 i va aconseguir completar-lo en quatre ocasions, una marca anual que aleshores significava el rècord absolut sobre aquest castell.
La reflexió que feia el cap de la Jove, Jordi Sentís, és molt il·lustrativa sobre la relació entre el 5 de 9 i la Colla Jove: «És una relació molt especial i molt intensa. La veritat és que la colla se’l creu molt, aquest castell. Nosaltres vam ser els primers que vam intentar-lo, el castell ens va tractar amb molta cruesa, fins que al cap dels anys, sense defallir, la colla va tornar a estar en condicions d’afrontar-lo. Sempre l’hem assajat bé, però és evident que el factor psicològic ha canviat. És un castell que ens agrada moltíssim.» A més a més, la Colla Jove va afegir al seu palmarès el pilar de 8, que va carregar al Vendrell (una plaça que la colla ja considerava talismà).
Valls és Valls
La diada de Santa Úrsula del 2013 forma part de la història inoblidable dels duels vallencs. Va ser una cita espectacular que va posar de manifest el gran moment i alhora la gran temporada duta a terme per les dues colles vallenques, amb menció especial per a la Colla Joves. I és que els diables vermells (un sobrenom que s’aplica a la colla quan ha estat capaç de donar el màxim) van oferir justament la millor versió d’ells mateixos, amb el 4 de 9 net descarregat (que portava el valor afegit de ser el primer castell total que es completava a Valls) per bandera i amb el 5 de 9 (que la colla va descarregar en dues ocasions: per Sant Fèlix i per Santa Úrsula) com les dues màximes consecucions d’una campanya inoblidable.
«Em quedo sobretot amb l’actitud de la colla, amb la manera com hem descarregat el 5 de 9 i el 4 de 9 net per Santa Úrsula, que ha tornat a demostrar que tenim una plantilla de castellers increïble. Em quedo també, sobretot, amb haver descarregat el 4 de 9 net a Valls», comentava Jordi Guasch a l’hora de passar balanç. A més a més, la Colla Joves va carregar el seu primer pilar de 8 a la plaça del Blat (per Santa Úrsula), una consecució que li obria nous horitzons: «Hem treballat molt aquest pilar que, sobretot, ens ha servit per avançar feina en les estructures amb manilles», afegia Guasch. La Joves, en canvi, va fer llenya en el seu únic intent que, també per Santa Úrsula, va fer sobre el 9 de 8.
No va tenir les mateixes sensacions que la seva rival la Colla Vella, i és que les ensopegades amb el 3 de 10 van deixar un mal regust del 2013 al Portal Nou (on hi ha el seu local social). «Sabíem que era una empresa difícil. Ho hem donat tot per fer el 3 de 10, però no ha pogut ser. Estic trist per tot l’esforç que ha fet la colla durant tot l’any. Em sap molt de greu. El primer intent era el bo, penso, mentre que el segon no tenia mides i l’últim ja era massa tard. Avui era el nostre dia, però no s’ha vist recompensat a plaça el gran treball que la colla ha fet durant tota la temporada», va dir Manel Urbano a la finalització de la diada de Santa Úrsula. La seva valoració reflectia el sentiment d’impotència amb el qual els components de la Vella abandonaven la plaça del Blat, on hi havien deixat fins a l’última gota de suor i on només van poder obtenir el premi del 5 de 9 carregat.
El castell total (4 de 9 net), que la Colla Joves va descarregar per la diada de Santa Úrsula, el 27 d'octubre del 2013, a la plaça del Blat de Valls.
(Foto: Arxiu Colla Joves Xiquets de Valls)
La Colla Vella va tancar l'actuació del primer diumenge de Santa Tecla, el 15 de setembre del 2013, a Tarragona, amb aquest pilar de 8.
(Foto: Arxiu Colla Vella dels Xiquets de Valls)
El desencís era enorme, perquè la Vella havia intentat el castell de 10 fins a tres ocasions aquell dia, en una actuació que també serà recordada pels incidents que es van produir a la frontera (la línia imaginària que marca el límit que separa una colla de l’altra a la plaça del Blat) tot coincidint amb l’entrada de les colles i per l’ocupació dels seus espais respectius. De totes maneres «l’experiència i la millora amb les estructures amb manilles ja s’ha notat molt enguany, i estic segur que es notarà encara molt més en el futur», observava Urbano. Aquesta progressió a què feia referència el cap dels rosats s’havia fet palesa sobretot en les estructures del 2 de 9 i del pilar de 8 fetes per la Colla Vella, i en les quals l’encaix entre folre i manilles es va evidenciar molt bo.
Són cinc de gamma extra
La cinquena i última colla que va acabar l’any 2013 amb galons de gamma extra va ser la dels Minyons de Terrassa, amb el 2 de 9 i el 5 de 9, tots dos carregats, com a millors consecucions assolides. El 2 de 9 es va coronar per Sant Fèlix i la supercatedral en la diada dels Minyons, la que commemorava el 35è aniversari de la colla, l’última gran actuació de la temporada (que es va haver d’aturar durant una bona estona a causa de la pluja, la qual cosa va condicionar el rendiment de les colles actuants).
De totes maneres, el 2013 va ser un exercici complicat per als Minyons. Un any en què la colla va treballar en la renovació profunda dels troncs i això va provocar que en els moments clau els castells més complicats transmetessin una sensació de tendresa, sobretot a l’hora de superar els moments difícils. En qualsevol cas, el seu cap, Màrius Boada, en feia aquesta valoració: «Es podria dir que no hem fet tot allò que podíem, però jo prefereixo dir, i així ho penso, que estem creixent i que estem en la bona línia.» Seguint amb aquesta anàlisi, el casteller terrassenc insistia que «la feina feta amb aquests troncs nous i amb la canalla segur que la temporada que ve ens servirà per poder encarar el curs d’una manera molt més ambiciosa».
* Amb un sol enxaneta.
RESUM: 5 colles de gamma extra / 46 castells de gamma extra (38 descarregats i 8 carregats)
Mataró i les altres colles de nou
Els Capgrossos de Mataró eren conscients que la del 2013 havia de ser una campanya complexa i, al final, la colla es va quedar per sota del rendiment volgut, la qual cosa va comportar que tampoc no pogués revalidar els preuats galons de gamma extra. De fet, els mataronins ni tan sols van estar en disposició, en tot l’any, d’intentar un castell de la gamma superior.
«Només hem descarregat dos 3 de 9 i així no podíem aspirar a la gamma extra. De fet, ja érem conscients que aquesta seria una campanya complicada, ja que hem hagut de combinar la renovació dels nostres troncs amb els objectius als quals no volíem renunciar», explicava Mia Castellví després de la diada de Tots Sants, a Vilafranca.
Entre la resta dels col·lectius que el 2013 van fer castells de nou pisos va destacar la trajectòria ascendent i fiable de formacions com els Xiquets de Tarragona, els Castellers de Sants i els Castellers de Barcelona. En aquest sentit, els matalassers tarragonins van consolidar, per segon any consecutiu, les seves credencials de colla gran capaç de sovintejar els castells de nou bàsics, la qual cosa els va permetre, també per segon any consecutiu, afrontar l’aventura de la gamma extra. Va ser per Tots Sants, a Vilafranca del Penedès, quan els Xiquets de Tarragona van intentar per primera vegada el fabulós 5 de 9. I ho van fer en dues ocasions i no se’n van sortir en cap: «Ens emportem l’experiència i l’aprenentatge que els castells de gamma extra són molt difícils, però l’any que ve segur que hi tornarem», comentava el seu cap, Roger Peiró, després dels dos atacs infructuosos.
Els Castellers de Sants i els Castellers de Barcelona van tornar a obsequiar el món casteller amb un duel apassionant en clau barcelonina. Tant per als borinots, que finalment es van apuntar els millors registres d’aquest cara a cara, com per als vermells, el 2013 va ser la campanya més productiva dels seus historials respectius. Sants i Barcelona es van mostrar com unes colles regulars, persistents, i que van fer gala d’un domini tècnic notable en les estructures que van completar de la seva gamma, amb el 3 de 9 i el 4 de 9 al capdavant.
Una de les coses que més es van comentar el 2013 va ser la progressió espectacular experimentada pels Castellers de la Vila de Gràcia. I és que els graciencs (la tercera colla barcelonina) van passar de descarregar per primera vegada la torre de 8, en el primer tram del curs, a completar ni més ni menys que el 3 de 9 i estrenar-se com a colla de nou, abans d’acabar-lo. Per la seva banda, els Xiquets de Reus van aconseguir recuperar la condició de colla de nou al descarregar el 3 de 9. Quedava superada una llarga travessia de disset anys.
El 5 de 9 que els Minyons de Terrassa van carregar en la seva diada de la colla, el 17 de novembre del 2013, a Terrassa.
(Foto: Arxiu Minyons de Terrassa)
