La principal novetat que presentava la temporada del 2012 era que, per primera vegada, el concurs de Tarragona s’havia de disputar en dues jornades, el primer cap de setmana d’octubre, segons havia anunciat l’organització del certamen. Així, el dissabte estaven citades divuit colles a la Tarraco Arena, concretament les classificades entre la 13a i la 30a posició del Rànquing Estrella Damm, i el diumenge (el gran dia) ho havien de fer les dotze primeres classificades.
L’increment significatiu del nombre de participants en el concurs i el nou format del certamen van ser un al·licient afegit per al gruix de les colles del món casteller en l’inici de la temporada. «Nosaltres tenim la il·lusió d’arribar a Tarragona en plenitud de forma per tornar a guanyar el concurs», explicava el nou cap de colla dels Castellers de Vilafranca, Pere Almirall.
Els Minyons de Terrassa, al seu torn, sense els condicionants del certamen tarragoní marcant-los l’agenda, havien dissenyat un full de ruta que passava, d’entrada, «per arribar a la nostra festa major amb els castells de nou a punt, per descomptat, però sense forçar les coses», indicava Albert Pérez, que s’estrenava al capdavant de la colla terrassenca.
Entre els responsables de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, per la seva banda, es palpava el convenciment que en la temporada del 2012 es podria treure profit del treball fet a nivell de troncs en la campanya anterior. Així ho pensava, si més no, el seu màxim responsable, Manel Urbano, que acceptava el repte de preparar els rosats a fons per poder-se presentar a Tarragona «amb les màximes garanties de competir».
Un projecte consolidat i la glòria d’haver carregat el seu primer castell de gamma extra la temporada anterior eren les credencials que presentava la Jove Xiquets de Tarragona en l’inici del nou curs casteller, que encarava «amb les màximes aspiracions, però tocant sempre de peus a terra», segons reconeixia el seu líder, Jordi Sentís. Els Capgrossos de Mataró també començaven la temporada lluint els galons de gamma extra, i amb Mia Castellví assumint el repte de dirigir una colla que hauria d’observar la renovació d’algunes posicions dels troncs, però que no renunciava a res.
Al seu torn, la Colla Joves, després d’haver protagonitzat un 2011 molt poc productiu i en qual havia perdut els castells de gamma extra, iniciava un curs en el qual els aires que bufaven en el si de colla eren de renovació i de fer foc nou. Per recuperar les bones sensacions, un dels seus millors castellers, Pere Rico, havia tornat a agafar el timó de la nau vermella.
Els verds, intractables
El món casteller va firmar un any 2012 senzillament excepcional, en el qual sis colles van aconseguir castells de gamma extra i tres més (és a dir, nou en total) van fer castells de nou pisos. Unes xifres sense precedents que s’expliquen per la pujada de nivell, molt evident, que van experimentar la majoria de colles grans en el decurs d’aquesta temporada.
En aquest context, els Castellers de Vilafranca es van moure en uns registres incomparables. «Som els millors perquè som els que treballem més», proclamava el cap de colla dels de Cal Figarot, Pere Almirall, durant el sopar de cloenda de la temporada de la colla. La campanya dels verds va tornar a ser excepcional: van tornar a descarregar la torre de 8 neta en dues ocasions, va encadenar dos 4 de 9 nets consecutius també descarregats (que eren els primers que completava la colla en el seu historial), va guanyar el Concurs de Castells de Tarragona doblant en puntuació la segona classificada i la culminació va arribar per la diada de Tots Sants a Vilafranca del Penedès.
Aquell 1 de novembre del 2012 ha quedat marcat en lletres d’or en la història castellera de la mà dels Castellers de Vilafranca, que a la plaça de la Vila de la capital del Penedès van segellar la que va ser considerada com la millor actuació de la història dels castells (prenent com a criteri la suma dels punts atorgats a cada castell en la taula de puntuació del concurs de Tarragona), amb la torre de 9 sense manilles carregada (la tercera del seu historial), el 4 de 9 net descarregat i l’estrena del 7 de 9 (que només s’ha vist fer en aquesta ocasió), a més del pilar de 8. En tota la temporada del 2012, els verds no van intentar cap vegada el 3 de 10, un castell que (descarregat el castell total) quedava com l’únic gran repte pendent de la colla.
La Colla Joves reacciona
Les distàncies que els verds van marcar respecte de la resta de colles grans no significaven, però, que aquestes —algunes més que altres— no es poguessin sentir satisfetes de com els havien anat les coses en l’exercici del 2012.
El cas potser més rellevant el va protagonitzar la Colla Joves Xiquets de Valls. I això que la Joves havia començat la temporada rebent la notícia que els administradors (organitzadors) de la festa major de Vilafranca del Penedès els havien descartat per participar en la diada de Sant Fèlix. El cop va ferir l’orgull de la colla i, segurament, va acabar influint de manera positiva perquè els vallencs sabessin donar el millor de si mateixos i acabessin completant una campanya que va superar les expectatives més optimistes, amb uns registres encapçalats pel 4 de 9 net carregat i per dos excepcionals 5 de 9 descarregats (un pel concurs i un altre per Santa Úrsula). Consecucions a banda, el cap de colla, Pere Rico, feia aquest balanç: «El que m’agradaria destacar d’aquesta gran temporada és que hem aconseguit una regularitat en les nostres actuacions, una qualitat essencial per aconseguir els grans castells.»
Paral·lelament, la Colla Vella dels Xiquets de Valls signava un any en què, clarament, va anar de més a menys i que va tenir un punt de trencament clar en la diada del primer diumenge de les festes de Santa Tecla, a Tarragona, on van intentar infructuosament el 4 de 9 net. La caiguda, a pocs dies del concurs de Tarragona, va condicionar l’actuació dels rosats a la Tarraco Arena, on la Vella va tenir en el 5 de 9 el seu millor castell.
De fet, la supercatedral va ser la construcció de més entitat de la Vella durant el 2012. En canvi, els vallencs van fallar en l’intent sobre el 4 de 9 amb el pilar. «Ha estat una temporada en la qual hem treballat molt, en la qual hem progressat i hem recuperat el 5 de 9 descarregat, i en la qual la caiguda del 4 de 9 net a Tarragona ens va condicionar la part de final, clarament», explicava el cap vallenc, Manel Urbano. Això sí, la Vella va demostrar un domini aclaparador en els castells de nou bàsics.
El concurs de castells va veure la torre de 8 neta descarregada de la mà dels Castellers de Vilafranca, el 7 d'octubre del 2012.
(Foto: Fèlix Miró / Arxiu Castellers de Vilafranca)
Els Castellers de Vilafranca van carregar per tercera vegada la torre de 9 sense manilles, per la diada de Tots Sants del 2012, a Vilafranca del Penedès.
(Foto: Fèlix Miró / Arxiu Castellers de Vilafranca)
El 5 de 9 de la Colla Jove
El 2012 va significar un abans i un després per a la Colla Jove Xiquets de Tarragona. Els tarragonins van marcar uns registres sense precedents en l’historial de la colla i, sobretot, van culminar la temporada de la manera somniada al descarregar, per primera vegada, el majestuós 5 de 9. Va ser en l’última actuació de compromís del curs, a la plaça Vella del Vendrell, i les llàgrimes que van aflorar en els rostres dels seus castellers després de la consecució reflectien la importància del moment.
La Colla Jove havia estat la primera colla a intentar la supercatedral en l’era moderna dels castells i el 5 de 9 l’havia tractat amb molta cruesa i males maneres. «Ha estat un dia que els components de la Jove Xiquets de Tarragona no oblidarem mai, per tot el que significa haver descarregat el 5 de 9 per a nosaltres», comentava a peu de plaça Jordi Sentís. A la fi, el 5 de 9 de la Colla Jove era una realitat. El primer diumenge de Santa Tecla, la colla també havia afegit al seu palmarès el 9 de 8 (que, igual que la Colla Vella, la primera d’assolir-lo, els tarragonins executaren amb tres enxanetes).
RESUM: 6 colles de gamma extra / 42 castells de gamma extra (31 descarregats i 11 carregats)
El 4 de 9 net carregat per la Colla Joves Xiquets de Valls per la diada de Santa Úrsula, el 21 d’octubre del 2012.
(Foto: Arxiu Colla Joves Xiquets de Valls)
La Colla Vella va descarregar el 5 de 9 al Concurs de Castells de Tarragona, el 2 d'octubre del 2012.
(Foto: Arxiu Colla Vella dels Xiquets de Valls)
Per la seva banda, els Minyons de Terrassa van tenir en el 2 de 9 la millor consecució d’una campanya en la qual no van destacar especialment. Molt lluitadors, els Minyons van trobar a faltar, però, la necessària regularitat: no van poder ni amb el 5 de 9 ni tampoc amb el 3 de 10, el colossal castell que van intentar infructuosament a Terrassa, en un raval de Montserrat ple a vessar. «Ha estat una temporada complicada, amb molta feina i deures pendents, com el 5 de 9 que ens hauria agradat fer i el 3 de 10, un castell que hem demostrat que tenim, però avui no era el dia», apuntava Albert Pérez al final de l’última gran actuació de la temporada.
La sisena formació de gamma extra del món casteller, que tancava l’excelsa relació del 2012, va ser la dels Capgrossos de Mataró. Després d’uns primers mesos de curs en què als mataronins els va costar una mica d’agafar el ritme adequat, les millors actuacions de la colla de la camisa blau marí es van produir en el segon tram de la temporada i van tenir en el 2 de 9, que van carregar en dues ocasions, al concurs de Tarragona i a Vilafranca per Tots Sants, respectivament, el seu sostre. Després del seu primer any al capdavant dels mataronins, Mia Castellví feia la valoració següent: «Hem fet una temporada de la qual hem d’estar molt satisfets, ja que hem treballat bé els castells de nou bàsics i això ens ha permès de poder-nos plantejar l’objectiu del 2 de 9, que ha tornat a evidenciar la capacitat de la colla per mobilitzar-se.»
El 2 de 9 que els Minyons de Terrassa van descarregar per la festa major de Terrassa, l'1 de juliol del 2012, al raval de Montserrat.
(Foto: Arxiu Minyons de Terrassa)
Les colles de nou
Entre els col·lectius que van fer castells de nou pisos l’any 2012 va destacar el comportament notable, fiable i cent per cent casteller dels Xiquets de Tarragona, que no solament van saber consolidar la seva condició de colla de nou, sinó que a més a més es van atrevir a intentar el fabulós 5 de 9. L’atac es va produir per la diada de Tots Sants, a Vilafranca del Penedès. El castell no va donar opció, però els matalassers ho van interpretar com un aprenentatge en clau de futur certament il·lusionant.
En l’àmbit barceloní, els Castellers de Barcelona i els Castellers de Sants van protagonitzar un duel molt interessant. Regular, encastada, persistent, el balanç de la colla de la camisa vermella es resumia en una desena de 5 de 8 descarregats consecutivament, als quals calia afegir dos 3 de 9 carregats. Els de la camisa grisa, per la seva banda, tot i que van començar el curs amb poca empenta, el van acabar amb to de colla gran i amb el 3 de 9 descarregat, a Terrassa i en la diada dels Minyons, com a botí més gran. Cal destacar també que els Castellers de Sabadell van descarregar el seu primer 5 de 8, una estrena de qualitat que evidenciava un potencial de futur molt interessant. El 5 de 8 també va ser carregat pels Castellers de la Vila de Gràcia.
La Colla Jove Xiquets de Tarragona va acomiadar la temporada descarregant el 5 de 9 per la diada de la fira de Santa Teresa, el 14 d'octubre del 2012, a la plaça Vella del Vendrell.
(Foto: Francesc Virgili / Arxiu Colla Jove Xiquets de Tarragona)
El 2 de 9 que van carregar els Capgrossos de Mataró per la diada de Tots Sants de l'any 2012, a Vilafranca del Penedès.
(Foto: Arxiu Capgrossos de Mataró )
Evolució i creixement
El 2012 va ser un any en què es van destruir també algunes «màximes» que, fins aleshores, semblaven veritats indiscutibles. Per exemple, els Castellers de Vilafranca ja van ser capaços de descarregar, fins i tot, la torre de 8 neta treballada de manera incòmoda, i contradeien la percepció que es tractava d’un castell que no es podia defensar
Paral·lelament, els Minyons, tot i arribar a final de curs en un estat de forma que no era el més idoni, van preparar el 3 de 10, en poc temps, i el seu intent, tot i que no va fructificar, no feia mala pinta. És a dir, que es notava ja que el món casteller estava entrant en una fase d’evolució tècnica accelerada que ja no s’aturaria.
La temporada del 2012 va acabar amb 66 colles censades per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, de les quals 51 van millorar els seus registres respecte de la temporada anterior. Durant el 2012, totes aquestes colles van fer un total de 9.357 castells (segons la Base de Dades CCCC/BDCJ, referida a castells de sis o més pisos i pilars de 4 o superiors, intentats en actuacions), la qual superava àmpliament la xifra de la temporada del 2011 (8.200). Paral·lelament, el percentatge de caigudes també es va reduir fins al 3% de les construccions aixecades.
