El nou mil·lenni saludava un món casteller en creixement i expansió contínua, que havia modificat radicalment el mapa i l’escenari en pocs anys. El nombre de castellers s’havia multiplicat un total de 59 colles van sortir a plaça l’any 2000 com a mínim un cop; l’any següent en van ser 61, el rècord del nombre de colles (tot i que mitja dotzena limitaven la seva presència a algun pilar esporàdic i puntuals castells de sis en tota la temporada).
També el nombre de castells de nou i de gamma extra va tornar a experimentar un salt notable: per primer cop, es va superar la barrera del centenar i es va fer l’aleta 106 vegades, 76 de les quals, a més, el castell va ser descarregat. Els èxits dels anys anteriors havien obert la porta a l’ampliació de registres i consecucions de gamma extra. I l’any 2000 es va continuar i, fins i tot, es va ampliar el camí. Per exemple, la torre de 9 amb folre i manilles es va veure quinze cops, dotze dels quals descarregada. Els Castellers de Vilafranca (cinc de descarregades, una de carregada) i els Minyons de Terrassa (quatre de descarregades, dues de carregades) van exhibir un domini extraordinari, mentre que la Colla Vella la va tornar a plantar després d’haver estat la primera a descarregar-la l’any 1994 i, a continuació, haver desaparegut dels seus registres. La Colla Joves també va aconseguir completar-la per primer cop aquell 2000 (les seves dues aletes anteriors també dataven del 1994) i ho va fer al mateix lloc on la va estrenar, al Vendrell. Junt amb el 2 de 9 amb folre i manilles, altres construccions com el 5 de 9, el pilar de 8 i el 4 de 9 amb l’agulla van mantenir la seva presència i regularitat a plaça.
Però la dada global més rellevant d’aquella temporada del 2000 va ser que la gamma més extraordinària, estrenada els dos anys anteriors, va multiplicar la seva presència a plaça, tot i que, això sí, a base d’ampliar el nombre de caigudes: 3 de 10 (2c, 5i), 2 de 8 sense folre (2c, 2i) i 4 de 9 sense folre (1d, 7c, 1i, 2id). És a dir, de les 22 vegades que aquests castells van anar amunt l’any 2000 només en una es van descarregar i en dinou van acabar en caiguda. Unes dades excessivament negatives, però que en aquells moments no van arrencar cap debat obert i general sobre els riscos de les construccions sostre. Al contrari, la diferència entre castell carregat o descarregat era en el tombant de segle una frontera visible, però no tan evident com posteriorment va prendre cos.
Els èxits en els castells de major dificultat de l’any 2000 van quedar repartits entre les quatre colles punteres: els Minyons de Terrassa van tornar a fer el 3 de 10 amb folre i manilles (un cop) i el 4 de 9 sense folre (dos), però totes tres vegades només coronats; la Colla Vella també va carregar el castell de 10 al concurs i, a més, va coronar el 2 de 8 sense folre; els Castellers de Vilafranca van tornar a fer l’aleta a la torre sense folre, mentre que la Colla Joves va ser la que més cops va plantar gamma extraordinària, gràcies a un 4 de 9 sense folre que havia estrenat l’any anterior per Santa Úrsula i que aquell 2000 va passejar per les places: un de descarregat (per Sant Fèlix) i cinc de carregats (Sant Joan, la Bisbal, el concurs, Santa Úrsula i Vila-rodona). Va ser un domini d’un castell de màxim nivell com mai no s’havia vist, però amb el gust agredolç que només una vegada es va aconseguir descarregar. Aquest de Sant Fèlix va ser, però, un castell polèmic, ja que hi va haver un despenjament de l’aixecador i l’enxaneta —que van caure a la pinya—, a més dels dosos —que també es van despenjar, però que no van caure directes al peu—, sinó que un dels dos va baixar de manera irregular per dins del castell. El tronc es va desfer amb normalitat. La colla i la immensa majoria del món casteller va donar per descarregat el 4 de 9 sense folre, tot i que algunes veus (majoritàriament a l’altra banda de la plaça del Blat) van considerar que no podia constar a la casella de descarregats. En aquella època, les normes del Concurs de Castells de Tarragona indicaven que el despenjament de només dos components del tronc no afectava la condició de descarregat del castell, sinó que únicament suposaven una penalització en cas d’empat.
En tot cas, el nombre de consecucions que van firmar els diables vermells amb el castell total entre els anys 1999 i 2001 (dos de descarregats, set de carregats, dos intents desmuntats i només un intent), la seva facilitat per portar-lo a diverses places i el potencial que van exhibir van ser un aval suficient perquè el 4 de 9 sense folre vermell ingressés automàticament en la història dels castells. I ho va aconseguir, en molt bona part, gràcies a la determinació de qui va ser el seu cap de colla per superar fronteres, Tomàs Gormaz. A la diada de Vila-rodona d’aquell mateix any 2000, la Joves es va atrevir també amb el 3 de 9 sense folre, que va cedir quan entraven els dosos. Era la primera vegada que aquest castell s’intentava en l’era moderna. Va ser un dia de castells nets, ja que a més del 4 carregat per la Joves, la Vella va coronar el seu primer 2 de 8 sense folre.
Aquell 2 de 8 sense folre va ser per a la Colla Vella la guinda d’un any memorable, que va tenir el seu premi major amb la victòria al concurs de Tarragona (i en el qual van conservar en els seus registres el 3 de 8 per baix assolit l’any anterior). Els rosats es van endur el triomf a la plaça de braus en una apassionant jornada i en un altre pols amb els Castellers de Vilafranca, que aquest cop es va decantar cap a Valls després que en les dues edicions anteriors ho fes cap al Penedès. El 3 de 10 amb folre i manilles que van carregar in extremis en la segona ronda va ser determinant per obtenir la victòria. Va ser el primer castell de 10 fet per una colla dels Xiquets de Valls i durant anys romandria com un fet únic, fins que el 2014 la mateixa Colla Vella va tornar a coronar el 3 de 10. El colós va estar acompanyat del 5 de 9 amb folre i el 2 de 9 emmanillat i, sobretot, d’una immensa pinya com poques vegades s’havia vist; la mobilització que va dur a terme la colla per omplir el seu rotllo es va traduir en el que potser va ser el peu més gran registrat mai.
Els Castellers de Vilafranca també van atacar el 3 de 10 amb folre i manilles en dues ocasions, però van ensopegar en totes dues. La torre de 8 sense folre carregada, juntament amb el 4 de 9 amb folre i l’agulla, va resultar insuficient: per aconseguir la victòria necessitaven un 4 de 9 sense folre que van atacar en la cinquena i darrera ronda, però que no va arribar a bon port. El castell total va ser, precisament, la millor arma de la Colla Joves, però amb dos intents de 5 de 9 folrat va ser del tot insuficient per plantar cara. La disputa per la quarta plaça va tenir clau local i va ser un pols particular entre una Jove de Tarragona en hores baixes i uns Xiquets de Tarragona en creixement, però no prou per passar-li al davant.
D’aquell concurs va resultar especialment destacada la torre de 8 amb folre que van carregar els Xicots de Vilafranca. La segona colla de la capital de l’Alt Penedès havia coronat el 4 de 8 feia dos anys, mentre que el 1999 va descarregar-ne cinc. El 3 de 8 que van carregar en la tercera ronda del concurs, per primer cop en la seva història, els va animar a assaltar la torre folrada. Que una colla que sempre havia viscut —i havia de continuar vivint— a l’ombra del gegant i amb dificultats notables per aplegar un nombre de camises suficients estigués en condicions d’assaltar un castell amb folre era un fet d’extraordinària rellevància. La capacitat tècnica dels Xicots era un aval per encarar reptes grans —com anys després s’havia de posar de manifest de manera encara més gran— i suposava el passaport a superar noves fronteres. La torre es va carregar amb suficiència i la van descarregar a la diada del Roser, tres setmanes després. Van tancar l’any també amb dos 3 de 8 carregats. Per completar aquest castell haurien d’esperar al 2004, mentre que la torre folrada ja no va desaparèixer dels seus registres (des de l’any 2000 i fins al 2016, les úniques temporades que els Xicots no han fet la torre de 8 amb folre han estat el 2008, 2009 i 2011).
L'any 2001 es va convocar la tercera trobada castellera de les Decennals, aquesta vegada al barri vallenc del Fornàs, i aplegà gairebé una seixantena de colles.
(Foto: Queralt / AMV)
Els extraordinaris registres de la temporada del 2000 —i el repartiment d’èxits entre les quatre colles de gamma extra— obrien la porta perquè el 2001 presentés un cartell prou interessant. Com cada primer any de dècada, Valls va celebrar les Festes Decennals, que van posar de manifest la nova fotografia experimentada pel món casteller en els darrers anys. Si el 1991 hi havia 24 colles en deu comarques, el 2001 eren 61 en disset (a les quals calia afegir Mallorca i la Catalunya Nord). Una expansió extraordinària. Això va fer que l’actuació conjunta amb totes les colles del país s’hagués de traslladar a un parc urbà de la zona del Fornàs, mancat d’encant i menys encara de l’ambient propi del bressol dels castells.
El bon moment casteller va atreure atenció a la diada de la Candela, amb les dues colles dels Xiquets de Valls a la plaça del Blat. Feia menys de tres mesos que totes dues havien atacat els grans castells sense folre a Vila-rodona i els rumors conduïen a una Candela de nou i, fins i tot, de gamma extra. La Colla Joves va intentar el 4 de 9 sense folre, però finalment es va haver de conformar amb la tripleta de 8 (el 3 de 9 folrat també va fer llenya), mentre que la Vella va plantar el 3 de 9 amb folre, el 5 de 8 i el 4 de 8 amb el pilar. La temporada —que encara no havia començat, ni de bon tros— preveia emocions fortes.
I així va ser. Les quatre colles punteres van acabar registrant èxits particulars en la gamma més difícil i, sobretot, van ampliar —globalment— el nombre de consecucions: l’any 2000 es van descarregar 76 construccions de nou i de gamma extra i se’n van coronar 30; el 2001 es va saltar a 97 de descarregades i 24 de coronades. Aquella temporada va suposar el zenit en la progressió castellera des que havia començat el boom, en la primera meitat dels noranta. I romangué com la millor temporada de la història encara una desena d’anys més, quan una nova embranzida va rebentar els èxits del tombant de segle. El 2001 es va fer l’aleta a 39 castells de gamma extra, quatre menys, però, que els de la campanya anterior (any de concurs), que es va mantenir com la temporada amb més castells superiors als bàsics de nou fins al 2013.
Entre els molts moments brillants que va exhibir la temporada del 2001 va destacar per mèrits propis la festa major de Vilafranca, i en aquest cas la diada de Sant Fèlix, però també la de Sant Ramon. L’actuació amb les quatre colles grans va registrar onze construccions de gamma extra, entre les quals dos 4 de 9 sense folre descarregats i un 3 de 10 amb folre i manilles coronat. Haurien de passar molts anys perquè es tornessin a plantar en una actuació castellera unes dades globals d’aquesta magnitud. La diada va repartir èxits entre totes les colles, ja que els Castellers de Vilafranca van anotar-se quatre gammes extra; els Minyons de Terrassa, tres; i les colles de Valls, dos cadascuna. Això sí, només cinc dels onze castells superiors al 3 de 9 folrat es van descarregar. En total, la diada va ser escenari de deu caigudes. El món casteller creixia en aletes, consecucions i fronteres, però encara mantenia uns nivells de caigudes excessivament alts.
A més dels extraordinaris castells vistos, la diada va estar marcada també per la tensió entre els Castellers de Vilafranca —o, més aviat, la plaça— i els Minyons de Terrassa. La rivalitat entre verds i malves havia assolit uns nivells especialment pujats de to i es manifestava a plaça, però també més enllà. Les diferències entre les dues colles —que havien nascut quan els Minyons van obrir la porta de la gamma extra— s’havien fet més grans de manera paral·lela al creixement del món casteller i les capacitats de totes dues colles per firmar registres més grans. Al final de la diada de la colla de l’any 2000, la paròdia que habitualment feien els terrassencs a plaça, un cop acabada l’actuació, va tocar directament Vilafranca, el patró de la vila i el cap de colla. I això, a la capital del Penedès, va costar molt de pair, ja que diversos sectors van considerar que s’havien traspassat línies vermelles.
En aquells moments, internet feia poc que havia entrat a les cases i s’havia popularitzat com una eina de comunicació entre la gent jove. I mancats encara de la normalització posterior en la informació castellera, bona part de l’interès d’aquests joves castellers es dirigia a l’apartat de Polèmiques d’un dels pocs webs que prestava atenció als castells. Amagats en l’anonimat, bona part dels missatges que tractaven la rivalitat entre els verds i els Minyons acabaven derivant en desconsideracions o directament insults cap als rivals. En aquest ambient cada cop més escalfat, la diada de Sant Fèlix va arribar en un moment de notable tensió entre les dues colles. Quan els Minyons van entrar a plaça amb el tradicional pilar caminant van rebre una notòria xiulada, que va evidenciar aquest enfrontament. Van ser més els qui no van xiular que els qui ho van fer, però la situació va representar un fet gens habitual en el món casteller i, de retruc, va apartar —ni que fos per un dia— Vilafranca de la seva intrínseca condició d’escenari acollidor amb les colles convidades. Els Minyons van actuar sota pressió —quan van començar a bastir la torre de 9 es van tornar a reproduir alguns xiulets, tot i que pocs—, però això els va motivar encara més per plantar cara. En segona ronda, van mostrar el millor d’ells mateixos i van descarregar el 4 de 9 sense folre, que també va provocar alguns gestos dels seus castellers retornant els xiulets rebuts anteriorment. Amb el pas dels anys, alguns membres dels Minyons acabarien qualificant la descarregada d’aquell 4 de 9 sense folre com el millor moment de les seves particulars històries castelleres. Un èxtasi pel què i el com, però sobretot, l’on.
4 de 9 sense folre dels Minyons de Terrassa per la vilafranquina diada de Sant Fèlix del 2001.
(Foto: Arxiu Minyons de Terrassa)
Els Castellers de Vilafranca van assolir el repte de descarregar simultàniament el 3 de 9 i el 4 de 9 folrats per Sant Ramon del 2001.
(Foto: Fèlix Miró / Arxiu Castellers de Vilafranca)
9 de 8 de la Colla Vella dels Xiquets de Valls a Reus, per la diada del Mercadal de l'any 2001. Era el primer cop que es veia aquesta construcció.
(Foto: Arxiu Colla Vella dels Xiquets de Valls)
Agradi o no, es reconegui o no, aquell 30 d’agost va mostrar la rivalitat en els castells portada fins a la màxima expressió. I, de fet, no únicament per les diferències entre verds i malves, sinó també per l’ambient, els gestos i les dedicatòries que es llançaven entre una punta i l’altra de la plaça les colles vallenques. Però aquesta rivalitat —intrínseca, necessària i estimulant— va arribar al seu límit. La frontera entre la rivalitat i una pugna excessiva i ja aliena al fet casteller va ser massa difusa. I es va estar a punt de travessar.
Si el 30 d’agost a la plaça de la Vila va ser memorable, l’endemà no en va quedar al marge. La cursa per assolir noves fronteres i castells per bastir va fer un gir per veure una imatge inèdita i èpica alhora: un 3 de 9 amb folre i un 4 de 9 amb folre simultanis per part d’una mateixa colla. En aquells moments, els bàsics de nou estaven plenament consolidats per les quatre colles punteres, però, com a castells de màxima dificultat, requerien una atenció plena i la disponibilitat dels seus millors recursos. Que els verds tinguessin l’habilitat tècnica per fer un 4 de 9 folrat traient tota la gent que va habitualment al 3, la capacitat humana per bastir tots dos castells alhora i la gosadia per intentar-ho il·lustra la potència que exhibien a començament de segle. La fotografia dels dos castells de nou simultanis és un dels registres més ferms de la mentalitat guanyadora que una colla ha exhibit mai. I sovint la història —massa obsessionada per punts i per noves fites— no ha acabat donant a aquella gesta de Sant Ramon del 2001 el paper que realment es mereixia.
Fer dos castells simultanis per part d’una colla era un registre que ocasionalment havia utilitzat la Colla Vella. Ho havia fet el Sant Joan del 1981 (amb el 2 de 7 i el 3 de 7 per sota) i ho va tornar a fer a l’actuació de l’11 de setembre del 2000 (3 de 8 i 4 de 8), enmig de xiulets de la Colla Joves, que ho va considerar una provocació. Altres colles també han fet posteriorment els dos castells de vuit bàsics alhora, com la Jove de Tarragona, els Minyons de Terrassa o els Castellers de la Vila de Gràcia. Els Capgrossos de Mataró en van plantar quatre al mateix temps (3 de 7, 4 de 7, 2 de 6 i pilar de 5) en la seva diada del 20è aniversari.
El 2001 encara havia d’oferir noves pàgines a la història dels castells. A Reus, amb motiu de la diada del Mercadal (on els Minyons van tornar a descarregar el castell total), la Colla Vella va estrenar un nou castell: el 9 de 8, una construcció que destacava per l’elevada quantitat de castellers de tronc que es necessitaven. Ho va fer amb tres enxanetes, i el debat que es va obrir sobre si era necessari fer-ho amb un o amb tres va ser aleshores tímid. Els 9 de 7 que havien fet els Castellers de Vilafranca anys abans també havien estat amb tres enxanetes (llevat d’un, que van fer amb un sol enxaneta). Dos anys després, els rosats van tornar a fer la mateixa construcció en la mateixa diada i plaça. Van ser els dos únics 9 de 8 en tota la dècada, fins que el 2011 el van fer a Sant Fèlix i van obrir la porta que les altres colles grans se l’anotessin també.
El 9 de 8, com el 3 de 8 per sota, va aparèixer amb el problema d’on ubicar-lo a la taula de punts del concurs de Castells. La Colla Vella va fer la seva particular guerra amb aquesta batalla. L’any 2000 (quan només s’havia aconseguit el 3 per baix), tots dos castells (amb l’aleshores inèdit 9 de 8 més valorat que el 3 de 8 per sota) es van situar entre el 3 de 9 amb folre i el 2 de 9 emmanillat, però a l’edició següent van estar entre el 2 de 9 i el pilar de 8 amb folre i manilles. Va ser a l’únic concurs que van passar per sobre de la torre emmanillada, ja que el 2006 ja hi van anar al darrere, això sí, canviant les posicions: el 3 de 8 per baix passava per sobre del 9 de 8.
Aquell 2001 va passar a la història com un any d’excel·lència i extraordinari, per la multiplicació de resultats, el nombre de registres, la gamma de castells exhibits (tots els de gamma extra), el repartiment de glòria entre les quatre grans… Però a Tarragona, les coses van ser diferents; la Jove només va aconseguir un únic castell de nou, mentre que els Xiquets en van perdre la condició i les dues colles de barri eren lluny de les fites esporàdiques que havien assolit els anys anteriors. Aquell any, els Castellers de Barcelona i els Bordegassos —aquests in extremis— van mantenir la condició de colles de nou, mentre que els Capgrossos de Mataró s’hi van situar a les portes tot carregant el seu primer 5 de 8. Els Castellers de Lleida —que van guanyar el Concurset de Torredembarra— van fer l’aleta al seu primer 4 de 8 i els Marrecs de Salt el van intentar per primer cop. Les colles que havien aparegut pocs anys abans en territori casteller verge estaven demostrant que no només eren uns projectes sòlids, sinó que trucaven a la porta d’un estadi no només superior, sinó gran.
