Durant la primera meitat de la nova temporada es van poder veure alguns pilars de 6 a càrrec de les dues colles rivals, mentre que el moment culminant abans del concurs casteller que havia estat convocat a Tarragona el constituí l’aixecament per part dels Nens del Vendrell d’un nou pilar de 7 folrat, aquest només carregat, a la plaça de la Vila de Vilafranca, la diada del 30 d’agost. Els assaigs de cara al certamen tarragoní es van intensificar tant per part dels vermells com dels rosats, sempre amb els pilars de 6 i de 7 i la torre de 8 (folrats els dos darrers) en el punt de mira. Només a tall d’anècdota esmentarem que una setmana abans, mentre els Nens duien a terme una sortida llunyana —a Logronyo i Oviedo—, els Xiquets feien, al Pati vallenc, un assaig seriós del 2 de 8 amb folre, sense l’enxaneta, però amb l’aixecador ben acotxat al seu lloc. Set dies abans, en assaig públic, a Santa Coloma de Queralt, havien bastit, d’una manera que podríem titllar d’insòlita, el 2 de 7 i el pilar de 6, ambdós folrats. Tot feia pensar que la torre de 8 havia d’esdevenir el castell que decidís el concurs i més d’un especulava que els de la Colla Vella tenien tots els números. Però…
Arribà el 27 de setembre tarragoní i els rosats començaren forts en carregar un esvelt 2 (o torre) de 8 amb folre, amb la qual cosa s’asseguraven un bon grapat de punts; el folre havia estat convenientment reforçat amb uns quants castellers més,2 però tampoc no hi posaren ni agulla ni crosses als segons. En tot cas, es tractava del primer 2 de 8 que la Colla Vella carregava en època moderna.
Els vermells van voler refermar també les seves possibilitats i van respondre amb el pilar de 6, que descarregaren, com era més o menys previsible per a la majoria. I a la segona ronda els Xiquets van coronar —de manera un xic sorprenent per a molts (començant pel seu terç, que encara no havia parat mai el pilar de 6)— un alterós pilar de 7 amb folre. Novament, es tractava del primer espadat de 7 assolit pels vallencs en l’època moderna.
Semblava que els vallencs ho tenien tot de cara, i més quan a continuació els vendrellencs també maldaren pel pilar de 7 folrat i aconseguiren igualment només carregar-lo, com havien fet a Vilafranca. La tercera ronda esdevingué decisiva. La Colla Vella dels Xiquets de Valls, per sumar com més punts millor, va optar pel pilar de 6 que, com els altres anteriors, només va poder coronar. I la clatellada vingué aleshores de la mà dels Nens del Vendrell, quan carregaren i descarregaren amb gran mestratge —gairebé es podria dir, fins i tot, contra pronòstic— la torre (o 2) de 8 amb folre. Era la primera vegada que la provaven i seria, fet i fet, la que els donaria la victòria. Els vallencs, aleshores, no n’haurien tingut prou amb el 5 de 8 per poder guanyar, i van arriscar, potser més del compte, amb un coratjós però agosarat intent del 4 de 8 amb el pilar, que estava més ben puntuat però que no va arribar a plec de bé.
Esclatà l’eufòria vendrellenca, perquè per primer cop a la història no eren uns Xiquets vallencs els qui sortien guanyadors d’un concurs de castells. I també cal dir que aquesta derrota esdevingué un dels factors determinants per tal que a Valls s’activessin els ressorts que conduirien a la reinstauració de l’atàvica dualitat castellera, la qual es concretà, al cap d’uns mesos, amb la creació de la Colla Joves Xiquets de Valls.
Alguns castellers i aficionats puristes van voler minimitzar llavors la vàlua de la torre de 8 vendrellenca tot argumentant que les crosses als segons i potser alguna cosa més hi sobraven. Cal tenir en compte que els de Valls no n’hi posaren, com tampoc no duia agulla aquell pis, però el cert és que no hi havia res escrit oficialment. Fins i tot, algú va optar per batejar la construcció com a torre de 8 amb doble pinya. A nosaltres, però, ens va venir a la memòria, en l’ocasió, una de les frases que conté l’excel·lent treball Plenitud i decadència dels Xiquets de Valls, escrit pel vilafranquí Antoni Martorell, l’any 1910, a l’entorn de la realització a Vilafranca, per les dues colles de Valls, de sengles 3 de 9 folrats, a l’entrada de l’ofici de Sant Fèlix de l’any 1880, una gesta que no ha tingut mai més parió. En un moment de la narració, l’autor fa servir aquestes expressions: «[…] de sobte, per damunt dels altres, ixen tres castellers. Són els qu’han de parar a segons. Es trenen de brassos, els crossen i els forren […]». Això pel que fa a la Colla Nova, mentre que en relació a la Colla Vella, que s’havia vist sorpresa per la inesperada decisió de la seva rival, el pròcer vilafranquí explicava que «[…] a corre-cuita forren els baixos, mitj crossen els segons, les gralles espeteguen, y tothom s’enfila amunt […]» (les negretes són nostres, evidentment). Aquesta reincidència a parlar de crosses en el pis de segons ens mena a pensar que Martorell sabia de què anava la cosa i que aquests reforços devien ser habituals en els castells amb folre del segle XIX. De manera semblant, hem de contemplar la possibilitat que hagués tingut ocasió de viure i veure de prop (cal tenir present que en aquells moments només tenia deu anys d’edat) aquell inaudit i meravellós espectacle casteller —dos 3 de 9 alhora!— en un moment tan inhabitual com és l’entrada d’ofici del 30 d’agost a la Senyora Vila del Penedès.
L'esvelt 2 de 8 amb folre carregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls, el 27 de setembre del 1970, al concurs de castells de Tarragona.
(Foto: Arxiu Colla Vella dels Xiquets de Valls)
La victoriosa torre de 8 amb folre descarregada pels Nens del Vendrell, el 27 de setembre del 1970, en el marc del concurs de Tarragona.
(Foto: Arxiu Nens del Vendrell)
L'alterós pilar de 7 amb folre carregat de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, el 27 de setembre del 1970, al concurs de castells de Tarragona.
(Foto: Arxiu Colla Vella dels Xiquets de Valls)
El 29 d'octubre del 1972, al Vendrell, com a darrer homenatge al seu carismàtic capdavanter, Jan Julivert, els Nens del Vendrell van tornar a completar la torre de 8 folrada.
(Foto: Arxiu Nens del Vendrell)
