Cap a finals de la dècada dels anys seixanta la rivalitat entre les colles de Valls i el Vendrell —que ja s’havia fet ben palesa a partir de la postguerra més immediata— es trobava en el seu punt més roent. Desapareguda la Muixerra, la Colla Vella dels Xiquets de Valls era aleshores l’única dipositària de tot aquell llegat ancestral dels seus avantpassats castellers que havia pres carta de naturalesa a la capital de l’Alt Camp, mentre que a la comarca veïna del Baix Penedès uns enardits i encoratjats Nens del Vendrell posaven el contrapunt adient a la tradicional puixança d’aquells acreditats hereus del bressol casteller.
No hi ha cap dubte que per arribar a aquest estat de la qüestió els concursos de castells de Barcelona, a la meitat de la dècada, havien jugat un paper preponderant. El món casteller estava immers en un cert estancament i aquelles competicions van esdevenir la clau de volta per desvetllar una afició endormiscada. Patrocinats per l’empresa Jorba-Preciados, amb seu al Portal de l’Àngel barceloní, se’n van celebrar tres edicions —1964, 1965 i 1966—, totes guanyades per la Colla Vella vallenca, davant d’un públic fidel i nombrós que va omplir a vessar l’emblemàtica avinguda de la Ciutat Comtal. En la darrera convocatòria va aflorar la polèmica entre vallencs i vendrellencs i les discussions que se’n derivaren van moure els organitzadors a prendre una decisió, no tan dràstica com hauria estat anul·lar la crida, però sí substituir-la, el 1967, per una simple exhibició, sense competició ni puntuacions de cap mena.
Tanmateix, el ressò multitudinari que havien tingut aquells tres concursos barcelonins —popularment anomenats «de Can Jorba»— va ser determinant perquè Vilafranca del Penedès, per la festa major del 1968 —els tres administradors d’aquell any eren persones estretament vinculades al fet casteller— prengués la iniciativa de convocar un nou concurs per al 30 d’agost, diada de Sant Fèlix, una circumstància que es perllongaria per espai de tres anys més. Davant la negativa de la Colla Vella dels Xiquets de Valls a participar-hi, essencialment per disconformitat amb les bases, aquest fet va esdevenir cabdal a l’hora d’aplanar el camí perquè els Nens del Vendrell s’erigissin com a triomfadors en aquells quatre certàmens anomenats «Enxaneta d’Argent» (oficialment «Anxaneta de Plata»). Més sort van tenir els membres del Patronat de Castells de Tarragona quan van aconseguir, el 1970, la participació de totes les colles en actiu, incloent la Vella de Valls, en el que fou anomenat llavors com «el concurs del segle». D’aquest, però, en tornarem a parlar amb més detall.
Pilar de 6 carregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls, el 24 de juliol del 1969, a la festa major del grup d’habitatges que porta el nomde l’agrupació castellera vallenca.
(Foto: Arxiu Colla Vella dels Xiquets de Valls)
Després d’uns quants pilars de 6 coronats amb anterioritat, els Nens del Vendrell reeixiren a descarregar el preuat espadat, a la plaça Vella de la vila pròpia, el 21 de setembre del 1969.
(Foto: Guixens)
