La Federació Gimnàstica Espanyola va convocar el primer concurs de castells de la història, que va tenir lloc el 1902 al Parc de la Ciutadella de Barcelona, en plenes festes de la Mercè, dins d’una jornada de proves atlètiques i d’una clara visió dels castells com a esport. Hi van prendre part les dues colles vallenques i el triomf va ser per a la Colla Vella. Va ser, però, un certamen aïllat, desenvolupat en un context estrany i sense cap tipus de continuïtat. No fou fins al cap de tres dècades que, en plena Renaixença castellera, Tarragona es proposà de recuperar el format competitiu. La plaça de braus es va estrenar com a escenari casteller amb l’èxit de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i una bona acollida mediàtica i de públic, fet que va permetre repetir l’experiència l’any següent. Malgrat el gran nivell casteller (la Nova de Valls va assolir el triomf després de completar el castell del moment, el 4 de 8), el públic no va respondre com s’esperava i la diada ja no es va repetir l’any següent.
Van començar aleshores una sèrie de concursos sense un fil conductor clar. Així, Vilafranca del Penedès convertí la diada de Sant Fèlix del 1935 en un concurs sui generis (Jaria 1996: 23), amb punts i jurat però amb campió i recompensa econòmica per castell realitzat. El Poble Espanyol va acollir l’any 1936 un concurs amb les dues colles vendrellenques del moment en el marc de la festa major del Penedès a Barcelona. Després dels estralls de la Guerra Civil, i amb les colles de Valls, el Vendrell i Tarragona amb un nivell força similar, el 1941 Valls va convocar un concurs per dirimir quina agrupació estava més en forma. El bon moment de vallencs i vendrellencs també va promoure les cites del Vendrell l’any 1945 i Reus el 1948, amb l’objectiu de proclamar la colla vencedora de la temporada.
El 3 de 8 descarregat pels Nens del Vendrell a finals del 1951, el primer descarregat del segle XX, va ser la fita que va animar Tarragona a recuperar el concurs. La teòrica supremacia vallenca estava més en joc que mai i quin millor instrument que un concurs per sortir de dubtes. Així, la plaça de braus va tornar a escoltar gralles i timbals l’any 1952 (en una diada curiosament resolta amb empat entre els Nens del Vendrell i la Muixerra). El certamen es va repetir l’any 1954, en el marc del centenari de la Rambla Nova tarragonina, i l’any 1956. La disminució de l’efervescència castellera sembla que fou el motiu més clar de la discontinuïtat de la cita.
L’apatia que vivia el món casteller des de mitjans dels anys cinquanta es mantingué amb el canvi de dècada. L’any 1962 la diada de Sant Fèlix es va convertir de nou en un concurs per a les dues colles participants, però la fórmula continuava sense confirmar-se. És en aquest clima de desencís que els grans magatzems Jorba-Preciados van fer una forta aposta per convocar un concurs l’any 1964 a la barcelonina avinguda del Portal de l’Àngel, davant del centre comercial. De fet, la diada es va celebrar tres anys consecutius i s’assegura que «la seva celebració i resultat van ser claus en l’expansió del fet casteller en els anys posteriors» (Ferrando 2015). Set colles es van donar cita en aquella primera edició, seguida amb entusiasme per un públic massiu i una premsa barcelonina que, en certa manera, redescobria la tradició de les torres humanes. La Colla Vella dels Xiquets de Valls va guanyar les tres edicions, la darrera, l’any 1966, ja carregant el 3 de 8, el gran castell del moment. Tensions provocades per decisions del jurat, però, van generar el malestar del patrocinador, que no volia malmetre la seva imatge i va desvincular-se del fet casteller.
Després de les tres edicions barcelonines, Vilafranca del Penedès va prendre el relleu a l’hora d’organitzar el concurs i ho va fer reprenent, en part, el model assajat els anys 1935 i 1962. L’any 1968 la tradicional diada de Sant Fèlix va adoptar un format clarament competitiu i es va reconvertir en el I Trofeu Enxaneta de Plata. Els Nens del Vendrell havien recuperat recentment el pilar de 6 carregat (fita no exempta de polèmica), de manera que l’hegemonia vallenca oferia símptomes d’estar en entredit. La Vella de Valls finalment no va participar-hi, al·legant que no podia mobilitzar tots els efectius perquè el 30 d’agost era un dia feiner. Sense rivals de pes, els Nens del Vendrell es van imposar clarament en les edicions del 1968 i 1969. També ho van fer en la del 1970, de nou sense la Vella de Valls a plaça, malgrat que aleshores Sant Fèlix sí que queia en diumenge. En aquella ocasió la negativa rosada es va justificar per una oposició frontal a la taula de puntuacions que, certament, menystenia el 5 de 8 (carregat per la Vella, també amb polèmica, la temporada anterior) enfront dels grans espadats.
El duel entre vallencs i vendrellencs que tot el món casteller esperava va tenir lloc finalment a Tarragona, que catorze anys després de l’últim concurs a la plaça de braus aconseguia, per fi, convocar en una mateixa diada les dues grans agrupacions del moment. Les bases tarragonines no distaven molt de les utilitzades dos mesos abans a Vilafranca del Penedès, però una convincent arenga de l’exdirigent vallenc Pep de la Llet va convèncer els rosats que no es podia faltar a la cita. Celebrat en el marc de les festes de Santa Tecla, el «concurs del segle», com va ser batejat per la premsa de l’època, no va decebre: els Nens del Vendrell van bastir el seu triomf en la consecució del primer 2 de 8 amb folre descarregat del segle XX. L’èxit de la cita pel nivell casteller, pel nombre de públic, per l’impacte als mitjans, etc., va suposar, de retruc, l’inici de l’establiment de Tarragona com a seu permanent del certamen amb només dues excepcions: l’any 1971 la diada de Sant Fèlix es va revestir per última vegada d’Enxaneta de Plata i el 1973 el concurs tornà per última vegada a Vilafranca del Penedès, en aquesta ocasió en el marc del camp de futbol municipal, en una diada patrocinada per Mobles Quer i de mal record a causa d’una gran quantitat de llenya i de diferents petites picabaralles que van enterbolir el triomf final de la Colla Vella de Valls. Entremig, l’any 1972 la plaça de braus de Tarragona havia acollit un concurs que es van endur, contra pronòstic, uns puixants Castellers de Vilafranca després de carregar el seu primer 3 de 8.
Després del concurs vilafranquí del 1973 es va obrir un estrany parèntesi de set anys, ja que formalment els concursos no es reprendran fins al 1980. Els anys 1974, 1976 i 1978 la plaça de braus tarragonina va ser igualment escenari d’unes diades de gran nivell casteller i multitudinàries, tant pel nombre de colles participants com pel públic congregat, conegudes com a Manifestacions Castelleres. La pressió de noves colles com la Jove de Tarragona i la Joves de Valls i l’arribada d’Antoni Duran al capdavant del Patronat Municipal de Castells van ser clau per recuperar el format competitiu (Andreu, Suriñach 2015: 38). El triomf en el retorn del concurs va ser per a la Joves de Valls, fonamentat en el 5 de 8 carregat. La participació de setze colles, reflex d’un món casteller en clara expansió des de l’arribada de la democràcia, va obligar l’organització a inventar-se les rondes conjuntes. Superades les reticències inicials, aquestes actuacions simultànies de les agrupacions de menor entitat s’han consolidat com un altre dels trets característics d’un concurs que tornava per establir-se definitivament i consolidar-se a l’inici de la tardor dels anys parells.
El concurs del 1982 va ratificar que els castells havien entrat en una nova era. Per la Santa Úrsula anterior la Colla Vella dels Xiquets de Valls havia descarregat el primer 4 de 9 amb folre del segle XX i els rosats van aconseguir plantar-lo de nou a Tarragona, tot i que només carregat. Només la polèmica anul·lació del 4 de 8 amb el pilar carregat per la Joves de Valls, esmentada anteriorment, va agrir una jornada memorable. Assolir un castell de nou pisos, una fita escassíssima en aquells temps, era ja fonamental per endur-se el triomf final. La Vella va repetir victòria l’any 1984 novament amb el 4 de 9 amb folre com a principal argument. L’any 1986, en una ronda de millora increïble, la Colla Joves també va ascendir als nou pisos després de coronar el 4 de 9 amb folre. La resposta de la Colla Vella, imprescindible per guanyar, va venir en forma de 3 de 9 amb folre carregat. El trofeu de campions es quedava al Portal Nou per tercera vegada consecutiva.
El 3 de 8 carregat va certificar el triomf de la Colla Vella dels Xiquets de Valls al concurs de Mobles Quer de Vilafranca del Penedès del 1973.
(Foto: Arxiu Colla Vella dels Xiquets de Valls)
Aquesta etapa de creixement i consolidació del concurs va coincidir amb la reiteració d’una absència remarcable. Malgrat el seu caràcter generalista, d’absències de colles el concurs n’ha tingut en moltes ocasions, com la de les colles vendrellenques l’any 1932, de la Colla Vella de Valls al Trofeu Enxaneta de Plata o dels Nens del Vendrell l’any 1972, en la majoria de casos per disconformitats amb les bases. La renúncia dels Minyons de Terrassa des de la seva fundació l’any 1979 té motius ben diferents. Els de la camisa malva s’han negat sempre a participar en una diada amb punts i classificació final, oposició complementada per altres arguments com que l’essència competitiva del format comportava un augment significatiu de les caigudes, comentari certament justificat durant els anys vuitanta però matisable d’aleshores ençà en comparació amb les altres diades punteres (Andreu, Suriñach 2015: 43), o la negativa a cobrar entrada al públic assistent.
La postura dels egarencs no era la primera mostra de desacord9 cap a les essències del concurs —el vallenc Albert Bonet ja criticava l’any 1932 l’elecció d’un recinte tancat i la llunyania del públic envers les colles (Català i Roca 1981: II, 687)—, però sí que el rebuig frontal i sistemàtic dels terrassencs, secundat en diverses ocasions per colles com els Bordegassos de Vilanova i, en menor mesura, pels Xiquets de Reus, va liderar un heterodox corrent anticoncurs que durant anys va arribar a qüestionar amb força la continuïtat del format. Polèmiques com l’abandonament de la Joves l’any 1982, les sis interminables hores que durà el certamen del 1988 o les 38 llenyes d’aquella mateixa edició reforçaven els arguments dels contraris. El pas dels anys ha anat esmorteint el debat, en part per cansament, en part per la modernització del mateix concurs. Els Minyons es mantenen fidels als seus principis i, malgrat el canvi d’opinió d’algun dels seus ideòlegs (Boada 2013), no han actuat mai amb punts pel mig, mentre que la cita biennal a l’antiga plaça de braus de Tarragona s’ha consolidat i ha crescut amb èxit.
Tornant al relat dels concursos, l’any 1988 la victòria es va quedar a Valls, però va passar del Portal Nou al carrer d’en Gassó. La Joves de Valls va ser capaç per primera vegada en un concurs de fer l’aleta en els dos castells de nou bàsics, el 3 i el 4 de 9 amb folre. El primer castell de 9 descarregat al concurs va haver d’esperar a l’any 1990 i va arribar també de la mà de la Joves de Valls, clara vencedora després de completar el 3 de 9 folrat i d’afegir-hi el 4 de 9 amb folre carregat. L’any 1992 els vermells van estendre l’hegemonia tot completant per primera vegada junts els tres grans castells del moment, el 5 de 8, el 4 de 9 amb folre i el 3 de 9 amb folre, en el que més tard es coneixeria com la tripleta màgica.
La Joves de Valls va obrir la seva actuació al concurs del 1992 descarregant el 3 de 9 amb folre, primer pas de la tripleta màgica que aconseguí completar per primera vegada en la història moderna dels castells.
(Foto: Arxiu Colla Joves Xiquets de Valls)
El concurs del 1994 va estar marcat per la gesta de l’any anterior dels Minyons de Terrassa, que amb la coronació de la torre de 9 amb folre i manilles encetaven la gamma extra. Fins a tres colles van provar, sense sort, estructures d’aquesta nova dimensió. Ni les colles vallenques van reeixir amb el 2 de 9 amb folre i manilles ni tampoc ho va fer la colla de moda, la Jove de Tarragona, amb el 5 de 9 amb folre. Finalment, el triomf va ser per als rosats per només 13 punts de diferència. La gamma extra va arribar al concurs per la porta gran l’any 1996 de la mà dels Castellers de Vilafranca, que van sentenciar al seu favor un frec a frec memorable amb la Colla Vella després de descarregar el 2 de 9 amb folre i manilles. L’any 1998, en un moment de màxima efervescència del món casteller, les mateixes dues colles protagonistes van apujar l’aposta en un duel d’altura, amb tres castells de gamma extra per cada banda, decantat finalment per la mínima a favor dels verds.
Un emocionant 5 de 9 carregat va permetre als Castellers de Vilafranca guanyar el Concurs de Castells de Tarragona del 1998.
(Foto: Arxiu Castellers de Vilafranca)
El concurs de castells havia tingut gairebé sempre la vocació d’acollir la totalitat del món casteller però la impressionant expansió viscuda a principis dels anys noranta feia físicament impossible mantenir aquesta voluntat. El concurs del 1994 va aplegar 23 colles en una plaça de braus al límit de la seva capacitat, fet que va obligar a establir un màxim de divuit colles participants per a l’edició següent del 1996. La limitació del nombre de colles participants va tenir una conseqüència inesperada: el naixement, l’any 1997, del Concurs de Castells Vila de Torredembarra. La colla local, els Nois de la Torre, exclosos pel seu nivell de la cita tarragonina, van ser els impulsors d’aquest certamen, també de caràcter biennal però celebrat els anys senars, adreçat a aquelles colles de set pisos que difícilment tenien cabuda ja a la plaça de braus. Heus aquí el nom de Concurset, que va fer fortuna com a renom popular de l’actuació. Aquest concurs, que mantenia alguns trets diferencials com l’obligatorietat d’entrar a plaça amb un pilar de 4 caminant, va celebrar nou edicions ininterrompudes fins a l’any 2013, quan es va acabar integrant dins del concurs tarragoní. Els Minyons de l’Arboç, amb tres victòries (anys 2005, 2007 i 2009), és la colla que més cops va aconseguir guanyar-lo.
L’any 2000 els Castellers de Vilafranca van descarregar el 4 de 9 amb folre i l’agulla i van carregar la torre de 8 sense folre, però van quedar tercers. La Colla Joves Xiquets de Valls va ser capaç de carregar el 4 de 9 sense folre, un mite del segle XIX recuperat dos anys abans, i va quedar segona. La Colla Vella dels Xiquets de Valls s’adjudicà un concurs d’un nivell altíssim després de carregar el seu primer 3 de 10 amb folre i manilles, també el primer vist al certamen.
El concurs va esdevenir de 10 gràcies a aquest 3 de 10 amb folre i manilles carregat per la Colla Vella en l’edició de l'any 2000.
(Foto: Arxiu Colla Vella dels Xiquets de Valls)
A partir d’aleshores començà l’hegemonia ininterrompuda dels Castellers de Vilafranca, capaços d’encadenar vuit victòries consecutives. La majoria d’edicions tenien el mateix guió: els verds feien valer la regularitat mostrada al llarg de la temporada i acabaven vencent amb claredat malgrat la pressió de les colles rivals, especialment de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. L’any 2002 els verds es van assegurar el triomf després de carregar el 3 de 10 amb folre i manilles. En les dues edicions següents l’estructura clau va ser la torre de 8 sense folre, en tots dos casos carregada. L’any 2008 van mostrar-se pletòrics i van aconseguir afegir el 4 de 9 sense folre carregat a l’esmentada torre. El 2010 en van tenir prou a descarregar el 4 de 9 amb folre i l’agulla i el 5 de 9 amb folre per vèncer. Eren aquelles temporades de certa resituació en el món casteller, en què només els de Cal Figarot podien mantenir el seu millor nivell any rere any, lluny de l’exuberància generalitzada del tombant de segle.
Mentre la primera posició es mostrava invariable, el concurs es va anar perfeccionant organitzativament. L’any 2004 la diada es va allargar prop de vuit hores, senyal d’alerta definitiu per trencar un certamen presoner de les inèrcies i amb pocs canvis respecte a dècades anteriors. Des del 2006 fins al 2010, l’equip voluntari designat per l’Ajuntament de Tarragona, capitanejat per Miquel Vendrell, va donar impuls progressiu a la fórmula del Patronat Municipal de Castells i va permetre modernitzar la diada a fons. Canvis estètics, com la incorporació de videomarcadors gegants a la plaça; millores a la normativa i en el funcionament intern per guanyar agilitat (els entranyables cartells per anunciar castells van ser substituïts pels menys romàntics però eficaços walkie-talkies) i una desacomplexada aposta comunicativa van permetre fer un important salt endavant. La profunda remodelació de la plaça de braus, amb una coberta retràctil, graderia multicolor i rebatejada com a Tarraco Arena Plaça, va contribuir a fer més evident el nou rumb.
L’any 2012 el concurs va reflectir el bon moment al pati d’assaig, i fins a cinc colles aconseguiren fer castells de gamma extra: els Capgrossos de Mataró (màxims exponents al concurs de la progressió de les colles de la zona no tradicional), amb el 2 de 9 amb folre i manilles carregat; la Jove de Tarragona, amb el 9 de 8; les dues colles vallenques amb el 9 de 8 i el 5 de 9 amb folre, i els Castellers de Vilafranca, imperials, que van guanyar clarament amb el 4 de 9 sense folre i el 2 de 8 sense folre com a millors construccions.
Paral·lelament aquell mateix 2012 el concurs tarragoní havia engegat un altre procés de canvi. A partir de les inquietuds de les quatre colles de la ciutat, en especial dels Xiquets del Serrallo, un informe de l’estudiós del fet casteller Josep Bargalló va assenyalar les claus per fer que el concurs sintonitzés amb el boom casteller que s’estava gestant. Les conclusions del procés de reflexió van ser el punt de partida per a un ambiciós creixement: aquella mateixa edició del 2012 les 30 colles participants ho van fer, per primera vegada, repartides en dues actuacions en un mateix cap de setmana. A l’edició següent el concurs va afegir una tercera diada (primera cronològicament), ja que el concurs de Torredembarra es va integrar al certamen tarragoní. En aquesta època també es va crear la Biennal, un paraigua poc reeixit per intentar generar activitat durant tot l’any en relació al concurs i al fet casteller. Tot plegat, sota l’organització directa de l’Ajuntament de Tarragona, amb Xavier Gonzàlez i Ester Roca com a caps visibles.
Les edicions del 2014 i 2016 han estat la sublimació del concurs i principal aparador del que segurament és el millor moment de la història dels castells. No només pel nivell de les colles punteres (el 2014 tres colles van fer l’aleta en castells de 10 pisos i el 2016 els Castellers de Vilafranca van ser capaços de descarregar el 3 i el 4 de 10 amb folre i manilles) sinó pel que suposa veure més de 40 colles repartides en tres dies en dinàmica de concurs, fent els seus millors castells. El que havia de ser un apunt exòtic, la participació dels Xiquets de Hangzhou, va ser, després de veure com els xinesos s’apuntaven el 3 de 9 amb folre, la constatació que el món casteller és un fenomen global en expansió i que el concurs és l’aparador en el qual es projecta l’essència castellera.
El 4 de 10 amb folre i manilles que els Castellers de Vilafranca van descarregar per primera vegada en el Concurs de Tarragona, el 2 d'octubre del 2016.
(Foto: Arxiu Castellers de Vilafranca)
La Tarraco Arena Plaça acull la cita biennal del Concurs de Castells de Tarragona, amb la participació de les principals colles del moment i un ple absolut a les graderies.
(Foto: David Oliete)
2018
La Colla Vella dels Xiquets de Valls s’endú la victòria del Concurs de Castells del 2018 i
trenca, en la 27a edició del certamen, la ratxa dels Castellers de Vilafranca, que s’havien
mantingut de manera ininterrompuda com a campions entre el 2002 i el 2016. Una Colla Vella amb Albert Martínez al capdavant que recuperava així el títol de l’any 2000, en un concurs marcat per l’efectivitat dels rosats en els castells desfolrats. Van obrir la jornada descarregant el 4 de 9 sense folre, i a la segona ronda van tornar a exhibir autoritat completant el 2 de 8 net, castell decisiu de la jornada. Un doblet que, per cert, era la primera vegada a la història que els descarregava junts, fita que només els Castellers de Vilafranca havien aconseguit en una ocasió, en el certamen del 2012.
A la Vella li va valdre amb el 3 de 10 carregat de la tercera ronda per eliminar qualsevol
candidat alternatiu a guanyar el concurs, especialment els vigents campions. Ho van fer en gran part gràcies al 4 net, castell que aleshores valia més punts que el 4 de 10 que els
vilafranquins podien tornar a provar en quarta ronda, després que a la tercera els quedés en intent. El concurs havia començat per als Castellers de Vilafranca amb el 3 de 10 descarregat i, a la segona volta, havien carregat la torre de 8 neta. Sense opcions ja de guanyar, van assegurar-se la segona posició amb la torre de 9. La Jove de Tarragona va tancar el podi amb el 5 de 9, el 3 de 10 carregat i el 9 de 8.
Altres colles amb castells de la màxima dificultat protagonistes d’aquella edició foren els
Capgrossos de Mataró, que van aconseguir la quarta posició amb el doblet de 2 de 9 i 5 de 9, a més del 3 de 9 amb folre, i la Colla Joves Xiquets de Valls, amb castells nets al programa: després de carregar el 2 de 8 sense folre, van fer l’assalt al 4 de 9 net, però en van desmuntar dos intents i van haver d’acabar l’actuació amb els dos castells bàsics de 9 (acabaren ocupant la cinquena posició de la classificació).
En canvi, als Castellers de Sants no els va servir carregar el 2 de 9 per quedar sisens. Amb els mateixos punts (4.000), però una actuació sense penalitzacions, els Xiquets de Tarragona quedaren per sobre després de descarregar la tripleta màgica.
En la jornada de dissabte, la primera posició va quedar repartida entre Reus i Igualada. Tant els Xiquets com els Moixiganguers van aconseguir descarregar el programa que s’havien plantejat (amb el 2 de 8, el 5 de 8 i el 3 de 9), i, satisfets amb el resultat, van renunciar a buscar el desempat, que passava per provar el 4 de 9. Així, Moixiganguers d’Igualada i Xiquets de Reus quedaren primers ex aequo, amb una actuació millor que cinc de les colles de la jornada de diumenge (per ordre de classificació): Marrecs de Salt, Castellers de Barcelona, Castellers de Sant Cugat, Castellers de Sabadell i Castellers de la Vila de Gràcia. Totes portaven el castell de 9 en el plantejament inicial.
Finalment, al Concurs de Torredembarra —tercera jornada del certamen—, qui va fer millor paper va ser la Colla Castellera de Figueres, tot completant el 7 de 7, el 5 de 7 i el 2 de 7, després d’un intent desmuntat.
2022
Tot i que aquesta edició del concurs estava marcada encara per l’estat de recuperació de les colles després de l’aturada per la pandèmia i després d’una edició del certamen en blanc (2020), el podi del 2022 no va quedar tan allunyat dels grans objectius habituals dels anys anteriors. Després que el 2018 la Colla Vella trenqués la ratxa de victòries consecutives dels verds, els Castellers de Vilafranca tornaren a alçar la copa.
L’aposta dels vilafranquins per recuperar la primera posició passava clarament pels castells de 10, i si bé amb el 3 de 10 que obria plaça se’n van sortir, el 4 els va quedar només carregat. Van saber reconduir la situació amb un 5 de 9 que els assegurava puntuar amb escreix, i el castell decisiu per aconseguir la victòria va ser un castell buscat també pels Xiquets de Valls, el 4 de 9 sense folre, que van aconseguir coronar.
Aquesta actuació els va assegurar de llarg una primera posició que la Joves de Valls no els va
poder arrencar ni rubricant la millor actuació del seu historial. Els vermells descarregaren el 4 de 9 sense folre i, després d’un intent, feren l’aleta al 2 de 8 sense folre. Amb això i el 5 de 9, els vermells van aconseguir la plata d’un concurs en què ni la Colla Vella ni la Jove de
Tarragona no van poder lluitar per la primera i la segona posició, respectivament, i totes dues van haver de recórrer als dos castells bàsics de 9 per poder completar una actuació de tres construccions.
En el cas dels rosats, l’ensopegada va venir en forma d’un intent de 4 de 9 sense folre que, després d’haver carregat el 2 de 8 net a la primera ronda, els va passar una factura excessiva a la infermeria i els va deixar fora de la competició. Així i tot, amb el 3 i el 4 de 9 pogueren assegurar la tercera posició, perquè la Jove de Tarragona també va tenir una caiguda determinant en el 9 de 8 de la primera ronda. Els tarragonins, després de puntuar amb el 3 i el 4 de 9, aconseguien carregar el 2 emmanillat en la seva primera aleta de gamma extra després de la covid.
En aquest concurs postpandèmic, la resta de colles participants a la jornada de diumenge van explorar com a castells màxims els bàsics de nou pisos. Aquest dia destacava la participació, per primera vegada en la sessió de diumenge, de la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau, que va carregar-hi el pilar de 7 i va intentar el 3 de 8 amb l’agulla.
El dia abans, en la jornada de dissabte, els Castellers de la Vila de Gràcia van alçar-se
guanyadors amb el 3 de 8, el 2 de 8 —millor castell de la jornada— i el 4 de 8 descarregats.
Finalment, la primera cita del Concurs, a Torredembarra, va deixar una victòria ex aequo
entre els Nois de la Torre i els Castellers de Berga: totes dues colles van completar el 7 de 7, el 5 de 7 i el 4 de 7 amb l’agulla.
2024
Els Castellers de Vilafranca tornen a imposar-se en una edició marcada per la presència del 9 de 9 amb folre. Aquest castell s’introduí a la taula de puntuacions per primera vegada l’any 2012 a petició de la Colla Vella, i, després d’excloure’s de l’edició del 2016, es reincorpora a l’agost del 2017 com un castell del grup 7, amb un subgrup 2 exclusiu per sobre del 4 i el 2 desfolrats i els dos castells de 10. A més, la normativa del 2024, arran de l’actuació de Tots Sants del 2023, modificava les normes per validar el carregament del 9 de 9: s’acceptava com a vàlid amb penalització quan només un dels dosos comencés a baixar abans de la darrera aleta.
En un concurs que es plantejava molt obert, finalment va produir-se un duel a dos entre els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella en què, però, la Jove de Tarragona també va tenir-hi molt a dir gràcies al 3 de 10 descarregat.
L’obertura del concurs per a les colles del podi es va escriure amb castells prèmium amb garanties diverses. Mentre que els verds descarregaven el 3 de 10 i la Jove el 2 de 9, la Colla Vella obria el concurs amb un castell d’alta càrrega emocional com era el 4 de 9 sense folre, que havia marcat en negatiu el seu Sant Fèlix d’aquell any a causa de la lesió greu de l’aixecadora.
A la segona ronda va ser quan la Jove va fer el seu cop d’autoritat en aconseguir descarregar el 3 emmanillat, mentre els Castellers de Vilafranca desmuntaven el 9 de 9 i la Vella deixava en intent el 4 de 10. Així, vilafranquins i rosats plantejaven la mateixa tercera ronda, amb el 4 de 9 amb el pilar, que totes dues aconseguien carregar, mentre que els tarragonins signaven el 5 de 9, també carregat.
La lluita pel podi va continuar a la quarta ronda, i verds i rosats recuperaven les respectives intencions de la segona tanda; els uns van poder carregar el 9 de 9, i els altres el 4 de 10, de manera que els Castellers de Vilafranca quedaven a la primera posició, però encara amb un final del tot obert. D’aquesta manera, l’estratègia del concurs va portar els vilafranquins, que actuaven abans que els vallencs, a carregar el 4 de 10 davant d’un possible intent de 3 de 9 sense folre anunciat per la Colla Vella. Aquest, però, no es va acabar produint, en una renúncia dels rosats, que acceptaren la segona posició.
D’altra banda, per a la Joves aquest va ser el concurs de buscar el primer 3 de 10 amb folre i manilles de la seva història. Havien començat la jornada puntuant amb un meritori pilar de 8, en una Tarraco Arena que precisament presenta dificultats als pilaners per buscar els punts de referència. A la segona van carregar el 2 net, i a la tercera assaltaren el castell de 10, en va: en van fer dos intents, i van acabar tancant el concurs en cinquena posició.
Els Capgrossos van descarregar el 2 emmanillat, però no se’n van sortir amb el 5 de 9 després de dos intents, i la falta d’un tercer castell els va situar sisens, per sota dels Moixiganguers d’Igualada, que havien descarregat per primera vegada en la seva història els dos castells bàsics de 9.
La jornada de dissabte se la van endur uns Castellers de Lleida en molt bon estat de forma, que van carregar el 2 de 8 amb folre, a més de completar el 7 i el 3 de 8. En segona posició, i fent el millor castell de la seva història (un excel·lent 5 de 8), va quedar la tarragonina Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau.
Per últim, els Nois de la Torre van revalidar el títol de guanyadors a la jornada de
Torredembarra —el 2022 l’havien compartit amb els Castellers de Berga. Ho van aconseguir amb un 2 de 7 que tornaven a carregar després de 39 anys sense aconseguir-ho, i amb un 7 de 7 amb agulla que van haver de descarregar per superar els Castellers de Castelldefels, que assoliren el 4 de 8 carregat.
