L’any 1980 Tarragona havia decidit de reprendre la fórmula de concurs i apostar de ple per la seva convocatòria biennal. Les velles polèmiques, amb el temps, s’havien apaivagat i el món casteller, en canvi, es trobava en plena ebullició: la rivalitat entre les dues colles de Valls anunciava temps millors.
Del IX Concurs de Castells de Tarragona, celebrat el 3 d’octubre del 1982, se’n va parlar molt prèviament: era el primer que podia ser de 9. I així va ser: el concurs del 1982 va veure el segon castell de 9 del segle, un 4 de 9 amb folre carregat per la Vella dels Xiquets de Valls. Aquell diumenge, però, la plaça de braus va viure moments de gran tensió. D’una tensió que, en el fons, també estava anunciada. Aleshores, les bases de cada concurs les redactava, a partir d’un procediment a cops caòtic, una assemblea de representants de les colles participants. I l’assemblea havia arribat, després d’un llarg debat, a un acord inusual a l’hora de definir quan es considerava carregat el 4 de 8 amb l’agulla, un castell encara inèdit en tot el segle: havia variat la tradició i el considerava carregat abans que quedés net el pilar sobre la pinya. Ara ho estaria quan l’enxaneta del pilar quedés al mig fent l’aleta i els dosos del quatre es deixessin anar de les mans. Es pretenia incentivar un intent d’aquest castell, impossible en la seva forma tradicional, perquè el pilar de 6 no es veia a plaça i, per tant, ningú no es plantejava que un pilar d’aquesta altura pogués aguantar damunt una pinya remoguda, ni que fos havent-se carregat per dalt. Una incentivació maldestra: la solució donada no només trencava la tradició —molt clara— sinó que anunciava una aplicació problemàtica. I, per acabar-ho d’arrodonir, els cinc membres del jurat es van reunir dies abans del concurs i van acordar de fer una lectura pròpia de la nova norma, més en la línia de la perspectiva tradicional. Un acord oral, no traslladat a cap escrit i comunicat a les colles d’una manera tan confusa com tot el procediment —i del qual tampoc no se sabia per quina majoria havia estat pres. Era evident que, si algú tirava aquell castell, l’embolic estava assegurat. I així fou.
La Joves de Valls, que havia fracassat en dos intents de 5 de 8 i havia completat el 4 de 8, va intentar, en tercera ronda, el 4 de 8 amb el pilar. L’intent, que, per fer-ho més complicat, es va situar en els límits del nou paràmetre —un cop deixats anar els dosos, el pilar del mig es va abalançar sobre l’estructura del quatre, en un garbuix que va fer que es desmuntés el castell d’una manera no massa ortodoxa—, va ser desqualificat pel jurat —en una votació ajustada, de 3 vots a 2, i agafant-se a aquell acord oral previ. La polèmica estava servida, tot i més quan la Joves no va acceptar la decisió —si s’hagués considerat carregat passava al primer lloc de la classificació, quan la Vella encara no havia bastit el 4 de 9 amb folre— i va abandonar el concurs, secundada pels Nens del Vendrell, que s’hi van solidaritzar —almenys en un primer moment, perquè posteriorment van anunciar que, tot i no fer més castells, no s’havien retirat. Més embolic encara.
Per Santa Úrsula del 1982, la Colla Vella dels Xiquets de Valls feia un altre pas endavant en la història castellera del segle XX: carregava el primer 3 de 9 amb folre.
(Foto: Arxiu Colla Vella dels Xiquets de Valls)
El polèmic 4 de 8 amb el pilar de la Colla Joves del concurs del 1982, just en el moment que els dosos del castell comencen a baixar i el pilar apareix solt.
(Foto: Arxiu Colla Joves Xiquets de Valls)
L'any 1982 els Minyons de Terrassa s'afegien a les colles grans amb el 4 de 8, que anunciava tot un canvi insospitat en la geografia i el calendari casteller.
(Foto: Arxiu Minyons de Terrassa)
Retornant al concurs en si, aquell 1982 el primer lloc va ser per a la Colla Vella dels Xiquets de Valls, clarament triomfadora amb el 4 de 9 amb folre carregat —el segon del segle i que hauria d’haver servit per tallar la polèmica. El segon fou per als Castellers de Vilafranca —que van carregar la torre de 8 amb folre com a millor castell—; el tercer, per als Xiquets de Tarragona —amb el 4 de 8—; el quart per als Castellers de Barcelona —amb el 4 de 8 carregat—; el cinquè per als Nois de la Torre —amb el 3 de 7 per sota—; i el sisè, per a la Jove Xiquets de Tarragona —que, per poc, no van assolir el seu intent de 2 de 7. Va ser el primer concurs de 9, amb el segon 4 de 9 amb folre del segle i el primer castell d’aquesta magnitud aixecat a Tarragona a l’època moderna, però sempre serà recordat per l’embolic de les bases, el jurat, els abandonaments i els moments de tensió que es van viure a la plaça.3
El 1983 la Colla Joves Xiquets de Valls intentava aquest 4 de 9 sense folre: no va arribar massa lluny però va ser el primer intent de gamma extra del segle.
(Foto: Arxiu Colla Joves Xiquets de Valls)
La controvèrsia sobre el 4 de 8 amb el pilar va continuar més enllà del concurs: entre Santa Úrsula del 1982 i Sant Joan del 1984, la Joves Xiquets de Valls en va carregar d’altres segons aquella norma, a la qual la Vella també s’hi afegí amb un intent, per Sant Joan del 1983, que tampoc no va deixar de ser polèmic. L’assemblea de colles participants al concurs va rectificar la seva decisió i en l’edició del 1984 les normes van tornar a formular els quatre amb l’agulla carregats en el moment que els segons del quatre es deixen de mans i el pilar resta damunt la pinya sense cap altra subjecció. La polèmica es va tallar d’arrel: ja no hi van haver d’altres intents que els plantejats segons la tradició. I el castell es va fer pregar: el primer 4 de 8 amb l’agulla del segle XX carregat —i descarregat— de la manera tradicional no va arribar fins a l’octubre del 1995, a partir del nou domini dels pilars per part dels Castellers de Vilafranca —just només un mes abans que els vilafranquins fessin un salt enorme, rapidíssim, i carreguessin el 4 de 9 amb folre i l’agulla.
Amb el 4 de 9 amb folre carregat de la Colla Vella dels Xiquets de Valls al concurs del 1984, Tarragona esdevenia la segona ciutat en veure un castell de 9 en tot el segle XX.
(Foto: Arxiu Colla Vella dels Xiquets de Valls)
El X Concurs de Castells de Tarragona, el 1984, va ser més tranquil i, reflectint la supremacia indiscutible del moment, va viure un nou triomf de la Vella vallenca —un altre cop amb el 4 de 9 amb folre carregat. El segon lloc fou per als Castellers de Vilafranca —amb tres castells de 8 descarregats, entre els quals la torre folrada—; el tercer per a la Jove Xiquets de Tarragona —amb el 4 de 8 descarregat i un pilar de 6 carregat—; el quart per a la Joves de Valls —amb un 2 de 8 amb folre carregat—; i el cinquè per als Xiquets de Tarragona —amb un 4 de 8 completat. De les disset colles presents, aquestes cinc foren les úniques que van bastir, si més no, algun castell de 8. El concurs, però, va rebaixar expectatives: només s’hi va tirar un castell de 9 i no es va carregar cap dels dos 5 de 8 intentats.
En aquests anys, cal parlar també d’un fet luctuós: el 3 de juliol del 1983, a Barberà del Vallès, l’enxaneta dels Nois de la Torre David Sánchez —que ho havia estat també del segon pilar de 6 de la colla— va caure del pom de dalt d’un 3 de 7 que ja es descarregava i en què havia fet d’aixecador. Fou traslladat a un hospital de Barcelona, on va estar deu dies lluitant entre la vida i la mort. El seu enterrament, el 13 de juliol, va ser una mostra de condol, commoció i dolor de tot el món casteller davant la primera mort d’una canalla produïda en una actuació després de més de cent anys. Torredembarra el recorda amb un monument a la seva memòria, inaugurat el març del 1985.
5 de 8 dels Castellers de Vilafranca del 1985, per Sant Fèlix: la colla de la capital de l'Alt Penedès superava el límit dels castells bàsics de vuit pisos.
(Foto: Arxiu Castellers de Vilafranca)
3 de 8 dels Xiquets de Tarragona a Torredembarra, el 1984: el primer que aixecava una colla tarragonina en tot el que dúiem de segle.
(Foto: Arxiu Xiquets de Tarragona)
