El monopoli en els castells de 9 i la indiscutible primacia que la Vella havia establert en la primera meitat de la dècada els va trencar la Joves Xiquets de Valls el 1986. Primer, al concurs, en carregar el 4 de 9 amb folre, i, poc després, per Santa Úrsula, en descarregar el 3 de 9 amb folre —el primer descarregat de la centúria. Aquella actuació de la Joves va obrir una nova etapa: a més d’aquest tres descarregat, va carregar el 4 de 9 amb folre i va descarregar el 5 de 8, el que era, una vegada més, «la millor actuació del segle», i que més endavant seria coneguda com a «tripleta màgica», tot i que encara no es presentés completa, és a dir, amb tots els castells descarregats —fet que assoliria la mateixa Joves, anys després, el 1992. La Joves de Valls, doncs, no només se situava al capdamunt del món casteller, sinó que ho feia per la porta gran.
El 1986 va significar la consolidació d’aquesta anomenada Segona Època d’Or, no només perquè ja eren dues les colles que feien castells de 9, sinó perquè el nombre de castells d’aquest nivell va fer un salt significatiu: quatre de carregats i un de descarregat. Repassem aquell magnífic any en les tres diades de 9 que va tenir. La primera va ser a finals d’agost, a Vilafranca, per Sant Fèlix. Hi va haver cinc intents de castells de 9 —cosa mai vista fins al moment. La Vella hi va carregar el tres i Vilafranca i Joves no van assolir el quatre, que van tirar amunt dues vegades cadascuna. Els vilafranquins ja havien fet el seu primer intent de 9 l’any anterior. De moment, doncs, els costava, però no tardarien massa en arribar-hi.
Els que no van tardar gens en fer-ho van ser els de la Joves, que van carregar el seu primer castell de 9, un quatre folrat, un mes després, en l’XI Concurs de Castells de Tarragona. Va ser un castell sorprenent: els que coneixien les interioritats de la colla sabien que la Joves no l’havia assajat en les setmanes prèvies i que, quan ho havien fet anteriorment, havien tingut seriosos problemes amb el folre. La tècnica de la colla el va dibuixar damunt la sorra de la plaça. El tronc el tenien prou segur —duien més 4 de 8 que ningú aquell 1986—, però el resultat d’aquell folre més o menys improvisat era tota una incògnita. El tiraven després d’haver fet llenya amb el 5 de 8 i amb l’evident voluntat de superar l’altra colla vallenca, que no havia intentat cap castell de 9 en les primeres rondes. La pujada del castell no va ser molt sòlida, però la plaça tarragonina va esclatar quan es va carregar. Tot i això, el concurs el va guanyar la Vella, perquè hi va carregar un altre castell de 9, un tres, i perquè hi va descarregar un 5 de 8. El frec a frec entre les dues colles de Valls va fer que el concurs fos ben viu fins al darrer moment, davant d’un públic exultant que no va deixar de vibrar amb uns i altres. Els Castellers de Vilafranca van ocupar el tercer lloc, rere la Joves, amb una torre de 8 carregada i un intent de 4 de 9 amb folre, que no van poder coronar, com els havia succeït per Sant Fèlix. El quart lloc va ser per als Xiquets de Tarragona, amb un 3 de 8 carregat com a millor castell. Va ser la primera diada del segle XX en què es veien dos castells de 9. «Una altra jornada històrica», titulava el Diari de Tarragona a contraportada del seu suplement el dimarts 30 de setembre.
Tot apuntava, doncs, a una magnífica Santa Úrsula i més equilibrada que mai. I magnífica ho va ser, però equilibrada no tant. La plaça del Blat tornava a acollir la «diada del segle»: la Vella no va poder amb el seu intent de 3, però la Joves, que venia del concurs amb les piles molt més que carregades, va tornar a sorprendre tothom —com si això dels folres ja fes temps que ho dominés— i va formalitzar aquella primera tripleta màgica: un 3 de 9 amb folre descarregat, un 5 de 8 descarregat i, per acabar, un 4 de 9 amb folre carregat. Els tres millors castells d’aquells anys per primer cop junts, plantats a la vegada per una mateixa colla. Màrius Martín (1996: 50) recordava l’arenga que Julià Bascuñana, el cap de colla, va fer davant dels castellers de la Joves poc abans d’anar cap a la plaça del Blat: «Anem a fer una gran actuació. Sortirem de tres de nou i, quan l’enxaneta faci l’aleta, que no afluixi ningú perquè anem a descarregar-lo. Continuarem amb el cinc de vuit i acabarem amb el quatre de nou. I, si us plau, que ningú no faci cap gest incorrecte […]. Apa, poseu-vos les faixes que anem per feina.» Àngel Conesa i Sisco Gómez, al Diari de Tarragona del 28 d’octubre, reblaven la diada —que «quedarà sens dubte a la memòria de les generacions presents i futures»— en concloure que «si la Colla Joves ha fet la millor actuació, sens dubte la Vella ha fet la millor temporada, però les tornes s’han regirat en la darrera i més important jornada. Són coses dels castells».
Dues colles fent castells de nou i fent-los en plural. Ara sí que l’avenç tornava a ser significatiu. I imparable.
Per Santa Úrsula del 1986 la Colla Joves plantava el primer 3 de 9 descarregat amb folre del segle.
(Foto: Arxiu Colla Joves Xiquets de Valls)
Per Sant Ramon de l'any 1987, a la seva pròpia plaça, els Castellers de Vilafranca esdevenien la tercera colla de 9 del segle XX amb aquest 3 de 9 amb folre carregat.
Foto: Fèlix Miró / Arxiu Castellers de Vilafranca
