Precisament la diada de Tots Sants encavalca dues fites històriques i esdevé una cita talismà per als verds a l’hora d’explorar universos desconeguts quant a construccions. En aquest sentit, per a l’1 de novembre del 2023 es van plantejar l’estructura del 9 de 9 amb folre.
Fins a aquell any, el 9 de 9 només s’havia experimentat als locals d’assaig de la Colla Jove de Tarragona i de la Colla Vella de Valls. L’any 2012 s’inclogué per primera vegada a la taula de untuacions del Concurs a petició dels rosats i, després de quedar-ne fora en l’edició del 2016, el 9 de 9 tornà al certamen per la a 27a edició. L’organització del Concurs anuncià com a novetat la inclusió de tres construccions en el sistema de valoració: el 9 de 9, el 2 de 10 (amb folre, manilles i puntals) i el 4 de 10 sense manilles.
Aquesta vegada fou la Colla Jove Xiquets de Tarragona qui demanà de tornar a incloure el 9 de 9, mentre que les altres dues construccions s’incorporaren per decisió de la Comissió del Concurs de Castells. De fet, van ser els tarragonins els primers a assajar aquesta estructura composta i folrada. Ho feren l’any 2016 en el marc d’un assaig especial que els del Cós del Bou havien convocat per encarar Santa Tecla i el Concurs de Castells. Aleshores, es va plantejar com un “divertimento” (Yasmina Armesto, “9de9 amb folre: utopia o realitat?”, Castells, 2022), amb un folre complex, però que va desencadenar el debat sobre si el 9 de 9 fora o no una realitat en el futur. La Colla Vella, que aquell any presentava molt bon estat de forma —per Santa Úrsula es convertia en la primera colla a descarregar dos castells de 10 i un de desfolrat el mateix dia—, amb Manel Urbano al capdavant, va arribar a col·locar els sisens en aquella estructura tan selecta en l’assaig previ a Santa Úrsula.
Si bé s’havia especulat amb la possibilitat de folrar l’estructura de 9 al Concurs, una accidentada diada Primer Diumenge de festes de Santa Tecla, a Tarragona, amb castells carregats per la Jove de Tarragona i la Vella de Valls, deixava baixes sensibles per poder explorar aquest castell, que hauria estat el més puntuat de tot el certamen.
En aquest escenari, els Castellers de Vilafranca van començar a treballar el 9 de 9 en un assalt que tornava a centrar totes les expectatives en la diada de Tots Sants. Els verds van obrir plaça descarregant el 3 de 10 després de desmuntar-ne el primer intent, i a la tercera ronda va arribar l’hora de veure el castell més gran mai aconseguit, que reuneix 169 castellers sobre la pinya, comptant el folre, el tronc i la canalla. A més, els Castellers de Vilafranca van plantejar per primera vegada l’estructura amb una enxaneta, i van aconseguir coronar les tres torres en 33 segons, en el primer 9 de 9 mai vist, encara que només fos carregat. Van tancar la gesta amb el pilar de 8, mentre que no van poder completar les tres rondes de castells a causa de l’intent desmuntat de 4 de 9 sense folre.
Després de fer-ne un intent desmuntat per Sant Fèlix del 2024, els vilafranquins tornaren a revalidar la gesta de carregar el 9 de 9 amb folre amb motiu del Concurs de Castells del mateix any, castell que primer van intentar i després van carregar, però amb un canvi de plantejament respecte de l’assoliment anterior: aquesta vegada el feren amb tres enxanetes. Per Sant Fèlix del 2025, el van carregar de nou amb una enxaneta.
La gamma extra, amb moderació
A banda d’aquesta fita inèdita, la temporada castellera de 2023 acabà superant en castells de 9 les xifres del 2019, i, per tant, es podia considerar superada la represa de la pandèmia. No obstant això, els castells de gamma extra continuaven a l’abast de molt pocs; les colles de 6, 7 i 8 seguien fent esforços titànics per tornar a la realitat prepandèmica, i les que ja havien sovintejat els nou pisos trigaren a fer el pas de tornar -hi.
En quantitat de gamma extres, se’n veieren molts menys que el 2019. Si l’any prepandèmic es van fer 79 aletes de gamma extra —68 descarregats i 11 carregats—, el 2023 la xifra total és de 51 —36 i 15, respectivament. El descens va ser significatiu en els gamma extra bàsics, com el 2 de 9, que mentre el 2019 tenia una efectivitat del 100% (amb vint construccions descarregades, i sense cap caiguda ni cap intent), després de la pandèmia se’n descarregaren onze, quatre quedaren carregats i sis intents s’acabaren desmuntant.
Els qui tancaren la temporada amb un ventall de castells més ampli foren els Castellers de Vilafranca, que, a banda del 9 de 9 carregat i de fer l’aleta també al 4 de 9 amb l’agulla, completaren el 5 de 9, el 7 de 9, la torre de 9 i el pilar de 8. La pedra a la sabata dels vilafranquins tenia forma de castell net (el 4), que el van deixar “en cartera” tot i que n’havien fet tres peus i un intent desmuntat en l’última cita verda del calendari, per Tots Sants.
Les colles de Valls presentaren registres similars, però, en canvi, solucionaren amb més solvència els castells desfolrats. Totes dues aconseguiren descarregar el 4 de 9, i carregaren el 2 de 8. Pel que fa al ventall de gamma extra, els rosats dominaren el pilar de 8, igual que els vermells, però la Vella també jugà amb el 4 de 9 amb el pilar. En canvi, ni uns ni altres no superaren els deu pisos en una Santa Úrsula que va veure un intent desmuntat de 3 de la Joves, i dos intents desmuntats de 4 de la Vella.
Aquesta és una dada que certifica la dificultat de fer el salt a la gamma extra després de l’aturada de l’activitat per la covid-19. Mentre que els Castellers de Vilafranca, les colles de Valls, la Jove de Tarragona i els Minyons de Terrassa havien pogut fer el pas ja a finals del 2022, els Capgrossos de Mataró hagueren d’esperar al 2023 per retrobar-se amb la gamma extra.
Els Capgrossos tornen sentidament a la gamma extra
Va ser a la cita gironina de la diada de Sant Narcís, el 23 d’octubre, quan els mataronins van descarregar el 2 de 9. El castell, més enllà de representar un pas endavant en la recuperació postpandèmica, va ser significatiu per a la colla pel fet que el bastien pocs mesos després de la mort sobtada per un accident de trànsit de l’excap de colla i històrica cara visible dels Capgrossos Roser Herreros, l’Herre. En el discurs previ al castell captat pels mitjans de la retransmissió de Castells En Xarxa, el cap de colla hi feia una clara referència: “Allà dalt hi ha una pèl-roja que aquí no ens deixarà afluixar a ningú”. Unes declaracions que van derivar en el documental Va per tu, pèl-roja, de la sèrie Més Amunt de La Xarxa, que recull la gesta d’aquest 2 de 9 dels Capgrossos.
El malefici de la plaça del Pou
Precisament la Colla Joves de Valls fou l’encarregada d’escriure aquest 2023 una nova pàgina de la història dels castells. Ho va fer trencant el “malefici del pilar de 8” a la plaça del Pou (Àlex Alonso, “La Joves trenca el malefici del pilar de vuit a Altafulla”, TAC12 TV, 2023). Aquesta vila del Baix Gaià, famosa per l’escultura de gran escala de l’espadat que presideix la plaça del Pou, no veia el pilar de 8 descarregat des del 1878. La Diada de les Cultures d’aquell 2023, que se celebrà el segon cap de setmana de juliol i s’interpreta com un dels duels més matiners entre els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella, esperava trencar aquell malefici.
Els vilafranquins el portaven fet de la diada del Pla de la Seu i els vallencs l’havien descarregat ja per Sant Joan. Ara bé, arribar a la ronda de pilars requeria haver seguit una bona dinàmica durant les tres rondes de castells, i els verds van renunciar al pilar de gamma extra després de desmuntar un intent de torre de 9. La Colla Vella, en canvi, sí que va anar-hi, però l’espadat quedà en carregat, un fet que els rosats no vivien des del Sant Fèlix del 2016.
La plaça del Pou es tornava a quedar sense pilar de 8 descarregat. Va ser finalment la Joves de Valls, un parell de mesos després, que va aprofitar la seva cita a la festa major petita d’Altafulla per completar-hi el primer de l’era moderna en aquesta plaça històrica. Era el segon de l’any (l’havien estrenat per Sant Fèlix), i ho va fer després d’una actuació on també va carregar el 2 de 8 sense folre i va descarregar el 5 de 8 i el 3 de 9. El novembre de l’any següent la colla vallenca, coincidint amb la festa major de Sant Martí, va destapar la placa commemorativa del primer pilar de 8 amb folre i manilles descarregat de l’època moderna a la plaça del Pou.
El món casteller ja té museu
Més enllà dels resultats castellers, la temporada 2023 també va deixar una efemèride rellevant amb l’obertura del Museu Casteller de Catalunya a Valls. Es tracta d’un equipament que es va plantejar per primera vegada el 1977 per part de l’historiador vallenc Pere Català i Roca—que ara dona nom a la plaça del museu. Finalment, el Món Casteller (nom oficial del museu) va obrir portes coincidint amb la programació que la capital de l’Alt Camp desplega anualment coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya, amb l’objectiu d’acostar els castells a un públic generalista que pugui sentir i viure les emocions de l’activitat a través de la tecnologia.
L’equipament, inaugurat oficialment la tarda després de la diada de Santa Úrsula pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, amb la presència de les colles castelleres del país i la Muixeranga d’Algemesí, consta de 2.800 metres quadrats. El cost total per fer-lo realitat va ser de 9 milions d’euros, i la previsió d’explotació com a equipament cultural és per part de l’Ajuntament de Valls, el Departament de Cultura de la Generalitat i la Diputació de Tarragona. Les tres administracions van pactar destinar-hi un màxim de 2 milions d’euros per garantir la viabilitat del museu durant els primers quatre anys (Jordi Mumbrú, “Valls obre per fi el Museu Casteller”, Diari Ara, 2023).
