2022: Les dues velocitats de la represa

Si bé aquest va ser el primer tast de la represa en una temporada excepcionalment curta, que va durar de mitjan setembre a mitjan desembre de 2021, el 2022 és considerat l’any de la represa absoluta. Va ser un retorn que es visqué a dues velocitats, ja que, si bé les colles capdavanteres aconseguiren acabar l’any recuperant pràcticament el nivell previ de la covid-19, inclosos els castells premium de la gamma extra, moltes colles experimentaren dificultats de tota mena per tornar a fer castells. Aquestes acumulaven la complexitat d’haver de mobilitzar de nou la massa social i de tornar als assajos amb regularitat, i la manca de relleu i la inexpertesa dels pisos superiors, especialment els de canalla.

La primera cita multitudinària del 2022 va ser per les Festes Decennals de la Candela, a
Valls, que es programaren sota la premissa del 2021+1. La Trobada Castellera de les
Decennals, que se celebrà el 30 de gener al passeig de l’Estació, va generar controvèrsia
perquè no totes les colles estaven d’acord a participar-hi, malgrat que l’acte tenia l’aval de les autoritats sanitàries. Moltes van sotmetre la decisió a votació: algunes van decidir no anar-hi, d’altres hi portaren tan sols un pilar de 4 i algunes participaren en les tres rondes simultànies de castells. Finalment, es registrà l’assistència de 28 colles de les més 80 convidades, en el que aleshores era el retrobament casteller més multitudinari de la represa. La millor actuació va ser la de la Colla Vella, amb el 4 de 7 amb el pilar i el 5 de 7. El dia central de les Decennals, el 2 de febrer, la Vella va descarregar el 3 de 8, el 4 de 8 i el 2 de 7, i la Joves, el 4 de 7 amb el pilar, el 4 de 7 i el 3 de 7.

Després d’haver guanyat certa continuïtat amb les mesures de desescalada i normalització de la situació postpandèmica, els primers castells de 9 van arribar per Sant Joan. El primer gamma extra va ser en ocasió de la vilanovina diada de les Neus, amb uns Castellers de Vilafranca que carregaren la torre de 9, la qual aconseguiren descarregar finalment el 15 d’agost a la Bisbal, a més del pilar de 8. Els mateixos verds premeren l’accelerador dels castells més difícils i, per Sant Fèlix, es retrobaren amb els deu pisos: 3 de 10 carregat.

El Concurs de Castells va deixar veure, en l’edició de la represa castellera, deu aletes de
gamma extra de les quatre primeres colles classificades: Castellers de Vilafranca, Colla
Joves, Colla Vella i Jove de Tarragona. Cal tenir en compte que quatre construccions eren de la considerada gamma superior, però no es va igualar el nivell competitiu anterior a la pandèmia. Tampoc ho van fer les colles de la categoria de nou pisos, que assoliren resultats molt igualats amb els castells bàsics de 8 i algun de la gamma alta de 8, com el 5 de 8 i el 2 de 8, o el pilar de 7. Els Xiquets de Tarragona i els Moixiganguers d’Igualada vam ser les dues úniques colles que realitzaren el castell de 9 pel concurs.

Aquesta recuperació del nivell en la categoria dels nou pisos es reflecteix amb una diferència signficativa: si el 2019 s’havien fet 126 aletes als castells bàsics de 9 (115 descarregats i 11 carregats), el 2022 se’n veieren un total de 97 (90 i 7, respectivament), a càrrec d’un nombre menor de colles.

També els Minyons recuperaren la gamma extra la temporada 2022 amb una torre de 9 durant la seva diada, el 20 de novembre. Les grans diades de final de temporada deixaren veure alguns castells més de la màxima dificultat; un exemple és l’actuació de Santa Úrsula, amb el 4 de 9 sense folre i el 5 de 9 carregat de la Joves i el 4 de 9 amb el pilar i el 2 de 8 net de la Vella.

El pilar de 9: no hi ha res impossible

Per Tots Sants, els Castellers de Vilafranca sumaren un 3 de 10 carregat i una torre de 9, en una jornada històrica. Els verds havien experimentat una recuperació del nivell casteller que els permetia fins i tot somiar amb l’estrena d’un castell inèdit com el pilar de 9 amb folre, manilles i puntals. La fita històrica arribà exactament 20 anys després que els mateixos Castellers de Vilafranca l’intentessin per primera i única vegada a la plaça de la Vila. La construcció, aleshores, va enfonsar-se pocs instants després que sonessin les gralles i es considerés vàlida la prova.

La possibilitat de tornar a veure puntals a plaça va fer que, els dies previs, Cal Figarot fos un pol d’atracció, i els assajos es van omplir de membres del món casteller encuriosits per l’assaig d’aquest pilar.

Tal com recull Santi Terraza en l’anàlisi tècnica a la revista Castells després de la fita
històrica, l’equip de pinyes i folres liderat per Joan Torrents va focalitzar-se, en primera
instància i només amb l’experiència de l’intent del 2002, a buscar “la fórmula adequada per a neutralitzar, en la mesura del possible, el pes que havia d’arribar al peu, especialment al nucli”. La solució va venir a partir de l’exemple dels govindes, de manera que algunes mans de les manilles i també de l’últim cordó del folre tenien altres castellers que els agafaven de les aixelles fent la funció pròpia de les crosses. Així, s’aconseguia refermar l’estabilitat de l’estructura i descarregar una part del seu pes immens.

L’altre punt clau per poder carregar aquest magne pilar va ser la velocitat. “Mentre ja estaven col·locats els dos quarts, encara pujaven els darrers components del folre i mentre estaven col·locant-se els puntals, encara ho feien membres de les manilles”. Així es descriu la sincronia de tots els integrants de les quatre bases del pilar en l’anàlisi citada.

La gesta va desenvolupar-se de la següent manera. Com s’havia especulat els dies previs, el pilar de 9 es va intentar en ronda de castells a causa de la seva dificultat. El programa van obrir-lo amb un intent desmuntat de 3 de 10 que acabaria carregat a la segona ronda, i a la tercera, i després de desmuntar el peu del pilar de 9, els verds baixaven pretensions i descarregaven la torre emmanillada. A falta de pocs minuts per a les tres de la tarda, els Castellers de Vilafranca carregaven finalment l’espadat de 9.

Els Castellers de Vilafranca van tornar a plantejar el pilar de 9 per Tots Sants de l’any 2024. Aquell dia en van signar dos intents desmuntats. Del primer, se’n va acabar ensorrant el peu, mentre que el segon va aconseguir arribar fins a gairebé l’aixecadora del pilar. Finalment, aquesta es va fer enrere, però la solidesa del peu era tanta que van aconseguir desmuntar fins al final un intent molt meritori que demostrava que aquest magne espadat és potencialment descarregable.