La família Batet Llobera.

Emili Morera es referia als germans Salvador i Josep Batet Llobera com «Sos més antichs caps de colla coneguts» (1909: 796). I Francesc Ballester ho ampliava dient que «eren l’ànima de la colla dels pagesos, i per raons d’entre ells el Pep se’n passà a la colla dels menestrals i des de llavors són conegudes les colles amb els noms de colla del Pep i colla del Salvador» (1920: 154). Climent, per contra, afirmava que Josep Batet va «ser el primer de crear una colla castellera, la Colla de Menestrals, el 1813» (2013: 43), i ho justificava per les tensions polítiques que hi havia a Valls a començaments de segle: «les divisions de les famílies, els odis, les discòrdies, les enemistats, les idees oposades, etc. van ser arguments suficients perquè els germans Josep (19 anys) i Salvador Batet (21 anys), el 1813, acabessin implicant-se en partits diferents, si és que no ho varen fer poc abans» (2013: 49).

En realitat, però, hi ha moltes proves que demostren que entre els germans no hi havia cap tensió, ni familiar, ni econòmica, ni política, si més no en aquell moment.

En l’àmbit familiar tot ens indica que es tractava d’una família unida. Així, Salvador Batet va fer padrins de la seva filla Magdalena, nascuda el febrer del 1819, el seu germà Josep i la seva muller. I els padrins de la seva filla Teresa, nascuda l’octubre del 1821, foren el seu germà Anton i la Teresa Llagostera. D’altra banda, Josep Batet va escollir com a padrins del seu fill Francisco, nascut l’agost del 1824, el seu germà Salvador i la Teresa Casellas, i del seu quart fill, el Rafel, nat el juliol del 1827, en feu padrina la Francisca Peris, muller del Salvador. Finalment, l’Anton Batet va escollir el Salvador perquè fos el padrí de la seva filla Rosa Maria, nada el setembre del 1822, i al Josep i la seva muller padrins del Josep, nat el febrer del 1833. Encara hi ha una altra data a tenir en compte: es tracta del 26 de desembre del 1836, quan els fills del Salvador i del Pep es van casar el mateix dia a l’església parroquial de Sant Joan, per la qual cosa tot indica que no tenien cap problema.

En l’àmbit econòmic tampoc no sembla que hi hagués discòrdies. Salvador Batet era el gran i, per tant, l’hereu. Tot i així, als capítols matrimonials (del 7 de juliol del 1811) constava que no seria el propietari real fins que els pares morissin. Als capítols de l’Anton (del 15 de juliol del 1819) es feia constatar que el pare i el Salvador li donaven la llegítima, amb la qual cosa tot quedava establert. A més, per un document del febrer del 1833 sabem que el Josep i l’Anton havien cobrat el que els tocava (al Josep 60 lliures, 30 cobrades el 1816 i la resta dos anys després, i a l’Anton una peça de terra plantada de vinya i diversos utensilis). El 8 d’octubre del 1835 el Josep i l’Anton van arrendar conjuntament una terra al terme del Pla, per un període de 60 anys. I dos anys després, en van arrendar una altra amb el Salvador.

Pel que fa a la política, Climent s’equivocà en afirmar que «A primers de l’any 1821, Josep Batet, liberal de 28 anys, Salvador Batet, reialista-absolutista, de 30 anys, i Anton Batet, liberal, de 23 anys, es van allistar a la Milícia Nacional de Valls» (2013: 89). L’únic document on apareixen anotats els tres germans Batet és l’Allistament dels espanyols de 20 á 45 anys complets, veïns de la vila de Valls y son terme, que tenen propietat, rendes, industria ó modo conegut de subsistir; practicat per la formació de la Milícia Nacional Local de ella, amb arreglo al decret de Corts de 29 de juny prop passat (ACAC). Es tracta de la llista a partir de la qual s’escollien els milicians. És normal que hi apareguin, però en cap cas significava que tots en formessin part, ja que, si fos així, s’hi haurien allistat tots els homes del poble que complien els requisits. De fet, no es van integrar a cap de les companyies de la milícia.

El 3 d’agost del 1824, acabat el Trienni Liberal, els germans Josep i Anton Batet (els acompanyava Jose N de la Gralla —en aquella època, quan no se sabia el nom o cognom d’alguna persona s’utilitzava la N per assenyalar que era incògnit—), es van veure involucrats en una baralla amb diversos militars del 10è batalló, entre els quals el cadet José M. de Torres, que explicà que, enmig de crits de «á ellos que son negres», els dos germans els van prendre l’escopeta, els van apedregar i els van robar (ACAC). «Negres» era com s’anomenaven despectivament els liberals, i per això podem afirmar que ells eren absolutistes. A més, aquella agressió no va tenir cap conseqüència per als responsables, cosa que ens fa pensar que la víctima era considerada liberal i, per tant, les autoritats no van perseguir l’atac.

Josep Batet i Magdalena Casellas foren els escollits pel seu germà Salvador per ser els padrins de la seva filla Magdalena. El bateig es feu el 13 de febrer del 1819.

((AHAT. Fons Parroquial de Valls. Llibre de Baptismes del 1815 al 1819, pàg. 622))

Salvador Batet va ser el padrí del fill del seu germà. Francisco Batet Casellas va ser batejat el 13 d’agost del 1824, l’endemà d’haver nascut.

((AHAT. Fons Parroquial de Valls. Baptismes del 1820 al 1825, pàg. 749))

Carta del cadet José M. de Torres en què explica als seus superiors que uns veïns de Valls els van insultar, amenaçar i robar al crit de «á ellos que son negres»

((ACAC. Col·lecció Rafael Castells. Registre 1405, 04/08/1824)

Document on es detalla el nom de les persones que van cometre l’agressió esmentada. Es tractava dels germans Josep i Anton Batet i de Jose N, de renom la Gralla.

(ACAC. Col·lecció Rafael Castells. Registre 2161, 11/08/1824)

Finalment el 1824, Salvador Batet va formar part del Batalló de Voluntaris Reia­listes i els seus companys el van escollir com a candidat a ocupar el càrrec de subtinent, tot i que no l’aconseguí.

Uns anys més tard, el 1827, Salvador es va veure involucrat en una baralla on va ferir Esteve Cases Sanahuja, que era liberal —i fins i tot l’havien acusat d’afrancesat—, i el tancaren a la presó. Fou en aquest context que Pedro Pablo Veciana, tinent coronel graduat i comandant de les Esquadres, i el prevere Josep Rodon van fer gestions per alliberar-lo, fet que confirma la seva vinculació amb els Veciana.

En definitiva, queda demostrat que la família Batet Llobera no s’havia barallat ni per qüestions familiars ni econòmiques ni polítiques, cosa que ens fa pensar que en aquest moment no hi havia cap motiu perquè els germans estiguessin enfrontats en l’àmbit casteller. De fet, es confirma la versió de Ballester, que tots dos anaven amb la Colla dels Pagesos i el Pep es passà a la dels Menestrals, però sense especificar el moment concret en què es va produir el canvi, que fou posterior.

La nostra hipòtesi és que Salvador Batet Llobera, en algun moment després dels crims comesos el 1819, accedí a la direcció de la Colla dels Pagesos. Ho creiem perquè a l’hora de produir-se l’elecció entre els voluntaris reialistes per escollir els diferents càrrecs del batalló, ser el cap de colla li devia servir de mèrit i els seus companys li van donar suport perquè fos un dels tres candidats al càrrec de subtinent. Si analitzem qui eren els altres dos candidats s’observa clarament que pertanyien a un estatus social més elevat, tenint en compte que un era ciutadà honrat de Barcelona, i l’altre, fill d’un hisendat. Tot i el suport dels seus companys, no fou escollit per ocupar el càrrec.

El Salvador va dirigir la colla fins al 1827, quan en l’entorn de la guerra dels Malcontents agafà les armes per defensar el monarca. Fou en aquell context quan ferí Esteve Cases Sanahuja, liberal, per la qual cosa fou empresonat fins a finals del 1830 o inicis del 1831.

Creiem que, mentre Salvador estava reclòs, s’encarregà de la direcció de la Colla dels Pagesos el seu germà Josep. De fet, seria el més lògic tenint present que hem demostrat que no s’havia produït cap baralla entre ells i en un entorn on la família esdevenia tan important degué ser una solució acceptada per la majoria (i més si tenim en compte que alguns castellers eren família dels Batet).

Aquesta situació es va mantenir fins que el Salvador fou alliberat. Un cop recuperat de la duresa carcerària, necessitava començar a guanyar diners (els tràmits realitzats per la seva muller perquè l’alliberessin mostren que la família passava una situació complicada). A més, la sentència judicial l’obligava a pagar els costos derivats del judici i es van haver d’endeutar.

Document amb la descripció de Salvador Batet quan fou requerit per la justícia a causa de les ferides que va infligir a Esteve Cases Sanahuja.

(ACAC. Fons Família Veciana. Registre 6775, 1827)

La nostra hipòtesi és que per poder assumir totes aquestes despeses el Salvador va tornar a dirigir la Colla dels Pagesos. No sabem com s’ho va prendre el seu germà, però si hem de jutjar per la relació familiar i que van arrendar una finca junts, tot indica que no li devia semblar malament.

La mort de Ferran VII donà pas a la Primera Guerra Carlina. Fins a aquell moment hem observat que els germans Batet s’havien posicionat clarament a favor del bàndol absolutista, però durant els set anys que durà el conflicte bèl·lic no hem trobat cap referència que mostri que el Salvador hagués tornat a agafar les armes. Per contra, les dades mostren que el Josep, el 1838, no pagava la contribució a l’Ajuntament liberal i que el seu primogènit, el Josep Batet Casellas, s’integrà en una partida carlina, ja que el 1839 es presentà a Tarragona per sol·licitar l’indult (Cervelló 2017).

La situació dels dos germans era ben diferent. Mentre el Salvador es recuperava econòmicament dels deutes adquirits per haver ferit un liberal, Josep s’enfrontava a les autoritats municipals i tenia un fill que lluitava amb les partides carlines. El fet de no haver localitzat cap indici que justifiqui una baralla entre els germans ens permet intuir que el detonant pel qual Josep va deixar els Pagesos per passar als Menestrals podria respondre només a una qüestió econòmica.

Emili Morera apuntava que fer castells s’havia convertit en un modus vivendi a l’afirmar que «la fama dels castells de Valls ha començat en lo segle XIX, una vegada conclosa l’agremiació forçosa, després de l’establiment del nou organisme polític, prenent los aficio­nats com un ofici la tasca de fer castells, majorment quan en lo primer terç del segle XIX varen dividir-se los castells en dues colles y la competència entre elles augmentà l’atreviment y en certa manera reglamentà la qualitat y importància del castell» (1909: 796).

Detall amb la Relacion de los facciosos que segun los partes recibidos en la Secretaria del mismo, se han presentado á solicitar indulto en varios puntos de la Provincia en el mes de Noviembre último á saber. Hi destaca Josep Batet i Salvador Claramunt, Caragol.

((Boletín Oficial de la Provincia de Tarragona, 24/12/1839, pàg. 2))

Detall de la recanació de Valls del 1846 on apareix esmentat Josep Batet, «Castallé y Paiges»

((ACAC. Ajuntament de Valls. Registre 2380))

El final de l’agremiació forçosa, tot i els intents que se n’havien produït, es dugué a terme definitivament el 6 de desembre del 1836, quan «declararon finalmente abolidos todos los gremios o corporaciones de oficios en España, consolidando la libertad de trabajo como un derecho fundamental básico del individuo» (Ramos 2016: 567). A més, la referència de Morera a l’establiment del nou organisme polític podria fer referència al regnat d’Isabel II, que sentencià de mort l’Antic Règim i l’absolutisme anterior.

Cal destacar que, si aquest era un ofici, els castellers s’hi podien guanyar la vida o, com a mínim, po­dien obtenir un sobresou important. De fet, l’any 1844 Josep Batet reclamava uns diners al Catllar al·legant que hi havia anat a fer castells, mentre que, dos anys després, el van inscriure en una recanació¹⁵ com a «Joseph Batet Castallé y Paiges» (ACAC); per tant, es tractava de dos oficis.

La confirmació d’aquesta nova etapa castellera la trobem, d’una banda, en l’augment de les actuacions i, de l’altra, en la millora econòmica que, tot i les guerres, van viure els germans. De fet, el Salvador va guanyar-se millor la vida que el Josep, el qual, amb tot, consolidà una posició econòmica més bona que la d’altres pagesos amb propietats similars. Estem convençuts que la causa d’aquesta puixança econòmica es produí pels ingressos derivats de dirigir les colles (si el Salvador es va enriquir més fou perquè va exercir més anys de cap de colla que el seu germà). En tot cas, seria a partir que el Josep agafés les regnes dels Menestrals quan les colles van ser conegudes a Valls com la del Pep (Menestrals) i la del Salvador (Pagesos), denominacions que s’allunyaven de les antigues tensions. Per contra, a Vilafranca aquells noms no representaven la dualitat que existia a la vila, i foren batejades amb noms que, d’una banda, tothom coneixia i, de l’altra, servien per mantenir viva la rivalitat: la Muixerra, per referir-se als Pagesos, i la Roser, per als Menestrals.

El canvi de nom degué ser possible perquè les ten­sions entre les dues colles es van suavitzar. D’una banda, el final de l’agremiació forçosa sembla que havia reduït la importància de pertànyer a un determinat col·lec­tiu professional; de l’altra, fer castells cada vegada era més rendible, i, finalment, la situació política del moment motivà que els dos bàndols oposats s’unissin contra un enemic comú. Tanmateix, Ballester definia els castellers que es canviaven de colla així: «cada casteller sentia veneració per la seva, i els pocs empassats que hi havia eren mirats amb molts mals ulls per tots, negant-se gairebé la majoria que un empassat els posés els peus damunt» (1920: 157). Però tot indica que el cas de Josep Batet Llobera fou diferent (també podria ser que llavors no s’hi donés tanta importància com en l’època en què Ballester redactà la seva obra), ja que inicià la seva vida castellera amb la Colla dels Pagesos i, fins i tot, creiem que la podia haver dirigit quan el Salvador va ser a la presó, per després passar-se a la Colla dels Menestrals i comandar-la.