Patrocinat per:
Logo Repsol
VOLUMS

Data d'actualizació: desembre de 2017

Llibres i articles

AGUADO, Inocente (1972). «Paloteado de Murchante», a Dantzariak, 4, Sant Sebastià, Euskal Dantzarien Biltzarra. En línia (08/07/2017). Accessible a l’adreça: https://sites.google.com/site/paloteadomurchante/home/historia/historiapaloteado.

ALCARAZ, Albert (2004). Un món de muixerangues. Algemesí: Ajuntament d’Algemesí.

AMADES, Joan (1934). Els Xiquets de Valls. Barcelona: La Neotípia.

—— (1958). Guia de festes tradicionals de Catalunya. Itinerari per tot l’any. Barcelona: Aedos.

—— (1982 / 1983). Costumari català. Volums I, IV i V. Barcelona: Salvat Editores/Edicions 62, 2a ed.

—— (2001). Els Xiquets de Valls. Tarragona: El Mèdol (2a edició).

—— (s/d). «Els Xiquets de Valls: Estudi històric i etnogràfic dels castells». Mecanoscrit. Biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya.

AMAT [i de CORTADA], Rafael d’ (1908). Festas celebradas á Barcelona en los anys 1806 y 1807 per la beatificació del v. dr. Joseph Oriol, pvre. Publicació d’un manuscrit inèdit per lo Doctor Mossèn Emmanuel de Ros y Cárcer. Barcelona: Impremta d’Eugeni Subirana.

—— (1986). Viatge a Maldà i anada a Montserrat. A cura de Margarida Aritzeta. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

—— (1987). Calaix de sastre II. 1792-1794. Barcelona: Curial.

—— (1994). Miscel·lània de viatges i festes majors I. Barcelona: Barcino.

ANDREU, Jordi i Jordi SURIÑACH (2015). 25 edicions del Concurs de Castells de Tarragona. Emocions puntuades. Valls: Cossetània Edicions.

ARAMBURU, Mikel (1986). «El dance o paloteado en la Ribera Meridional de Navarra», a Cuadernos de Etnología y Etnografía de Navarra, 47, Pamplona, Gobier­no de Navarra / Institución Príncipe de Viana, p. 35-90.

ARIÑO, Antoni i Vicente J. SALABERT (dir.) (1999). Calendari de festes de la Comunitat Valenciana. Primavera. València: Fundació Bancaixa.

—— (2002). Calendari de festes de la Comunitat Valenciana. Tardor. València: Fundació Bancaixa.

ARITZETA, Margarida (1982). «Valls al “Calaix de Sastre” del Baró de Maldà (I)», a Cultura, Valls, octubre, p. 7.

—— (1982). «Valls al “Calaix de Sastre” del Baró de Maldà (II)», a Cultura, Valls, desembre, p. 10.

ARROYO [JULIVERT], Salvador (1996a). Els balls parlats a la Bisbal del Penedès. La Bisbal del Penedès: Ajuntament de la Bisbal del Penedès.

—— (1996b). «El ball de valencians del Vendrell», a La Porra, 7, Vilanova i la Geltrú, Agrupació de Balls Populars, desembre, p. 4-6.

—— (2003). «El dietari d’Isidre Güixens aporta noves notícies sobre els Xiquets de Valls al Vendrell», a Diari del Baix Penedès, el Vendrell, 29 d’agost.

ATIENZA, Antonio (1991). «La procesión de la “Mare de Déu de la Salut”, de Algemesí (Valencia) (1ª parte)», a Revista de Folklore, 130, Valladolid, Fundación Joaquín Díaz, p. 111-120.

BAGET, Lluís (1934). «Els “castells” de Valls» i «Mai enrere», a Butlletí del Club Excursionista de Gràcia, febrer.

BALART, Lluís (2008). «La societat tarragonina i els castellers del primer terç del segle XX», a D.A. 1926-2006. Els castellers de Tarragona. Imatges i testimonis. Tarragona: Cossetània Edicions.

BALLESTER CASTELLÓ, Francesc (1920). «Els Xiquets de Valls», a Quaderns d’Estudi, any V, vol. I, núm. 2, gener-febrer-març. Consell de Pedagogia. Diputació de Barcelona.

—— (1950). «Els Xiquets de Valls», a Acción Católica, núm. 33, 26 d’agost.

BARGALLÓ BADIA, Josep (1991). Balls i danses de les comarques de Tarragona, 1. El Priorat. Tarragona: Diputació de Tarragona.

—— (1992). Restauració de les danses tradicionals de Reus. Barcelona: autoeditat.

—— (1999). Balls i danses de les comarques de Tarragona, 4. El Baix Camp. Tarragona: Diputació de Tarragona.

BARGALLÓ VALLS, Josep (1990). La colla Xiquets de Tarragona i la tradició castellera de la ciutat. Tarragona: El Mèdol, Col·lecció L’Agulla.

—— (2001). Un segle de castells. De 1900 a 2000 en dades. Valls: Cossetània Edicions, Col·lecció L’Aixecador 7.

BARTOLÍ, Guillem et alii (1998). «Els avantpassats dels Xiquets de Valls d’avui», a Cultura, Valls, núm. 585, juliol-agost, p. 7-13.

BAYER, Xavier (1988). De la Moixiganga de Vilafranca. Vilafranca del Penedès: Caixa Penedès.

BELTRÁN, Antonio (1982). El dance aragonés. Barcelona: Caja de Ahorros de la Inmaculada.

—— (dir.) (1986). Enciclopedia temática de Aragón, 1. Folklore y música. Saragossa: Moncayo.

BENACH TORRENTS, Manuel (1947). «Visiones retrospectivas de la Fiesta Mayor de Vilafranca». Vilafranca del Penedès: Col·lecció «Cosas que fueron».

BERNÁLDEZ, José M. (1983). Las Tarascas de Madrid. Madrid: Ayuntamiento.

BERTRAN [LUENGO], Jordi (1989). «1854: Una colla castellera pròpia de la ciutat de Tarragona», a L’Esperidió. Butlletí de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, Tarragona, núm. 20, octubre-desembre.

—— (1991). «Dos balls de valencians als Corpus de Granada de 1774: l’admiració com a inici d’un procés emulador», a L’Esperidió. Butlletí de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, Tarragona, núm. 26, abril-juny, p. 13-14.

—— (1994). «De moixigangues, valencians i castellers», a L’Esperidió. Butlletí de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, Tarragona, núm. 39, juliol-setembre, p. 25-27.

—— (1997). El Ball de Valencians. De la dansa a les torres. Tarragona: Ajuntament de Tarragona.

—— (1998). Els colors de Santa Tecla. La festa gran de Tarragona. Tarragona: Ball de Diables de Tarragona i El Mèdol.

—— (1999a). «Els castells a la plaça de les Cols per Sant Magí: una tradició vuitcentista de trenta-sis anys», a L’Esperidió. Butlletí de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, Tarragona, núm. 56, gener-maig.

—— (1999b). «La festa major a Vilaniu de Narcís Oller: del document etnogràfic a la funcionalitat literària», a Actes del Col·loqui Narcís Oller, Valls, 28, 29 i 30 octubre 1996. Valls: Cossetània Edicions.

—— (2001a). «L’expansió dels segles XVII i XVIII. El ball de valencians a Madrid», a L’Esperidió. Butlletí de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, núm. 64, Tarragona, gener-abril, p. 19-21.

—— (2001b). «Pervivències dels valencians. Les torres a les terres hispàniques», a L’Esperidió. Butlletí de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, núm. 65, Tarragona, maig-juny, p. 21-22.

—— (2006). La muixeranga, origen del fet casteller. Algemesí: Muixeranga d’Algemesí, 19 de maig.

—— (2007). «La festa: la il·lusió del permanent des de la transformació contínua», a Cultura, 1 (De l’aplec sardanista al Sónar: la cultura popular catalana, avui). Barcelona: Generalitat de Catalunya, desembre, p. 76-106.

—— (2009). «El cicle del Corpus i de Santa Tecla de Tarragona en el context dels Països Catalans», a D.A. Tarragona: espai festiu, espai teatral. De la plaça del Corral al teatre ‘all’italiana’. Valls: Cossetània Edicions, p. 51-75.

—— (2010). «Les Festes Decennals en el context de la Il·lustració», a La Veu de la Colla Vella, 117, Valls, Colla Vella dels Xiquets de Valls, p. 45-47.

—— (2011a). L’exportació del ball de valencians i la seva evolució. Algemesí: Muixeranga d’Algemesí, 10 de juny.

—— (2011b). «Els castells a Catalunya: de préstec cultural a patrimoni humà del segle XXI», a D.A. Castells i castellers. Una voluntat col·lectiva, Barcelona, Lunwerg.

BERTRAN, Jordi; Lenke KOVÁCS; Francesc MASSIP; Xavier ORRIOLA; Salvador PALOMAR i Ferran SUGRANYES (2006). «Els cicles teatrals de l’any i els balls parlats», a Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular a Catalunya, vol. VI, p. 223-256. Barcelona: Enciclopèdia Catalana i Generalitat de Catalunya.

BESERAN, Joaquim (1994). «El naixement de les colles castelleres», a Cultura, Valls, núm. 542, p. 32.

BLANCO, José (1991). «Corpus Christi 1822 y leyendas de las tiras», a 8 tiras dibujadas de la Procesión del Corpus de Sevilla 1747. Sevilla: Comisaría de la Ciudad de Sevilla para 1992, Ayuntamiento de Sevilla, s. n.

BLASI I VALLESPINOSA, Francesc (1997). Els castells dels Xiquets de Valls. Valls: Cossetània Edicions, Col·lec­ció L’Aixecador 1 [1a edició: 1934].

BOFARULL [SOLÉ], Joan (2007). L’origen dels castells. Valls: Cossetània Edicions, Col·lecció L’Aixecador 16.

—— (2010). «Nova descoberta sobre els orígens dels castells», a Castells. Revista castellera independent, Barcelona, núm. 30, gener-febrer, p. 38-40.

— (2010b). «El ball de valencians a Barcelona, l’any 1807». En línia (17/07/2017). Accessible a l’adreça: http://www.festes.org/arxius/balldevalenciansbcn1802.pdf.

—— (2011). «Els primers passos dels folres», a Castells. Revista castellera independent, núm. 40, p. 31.

—— (2013). «Les muixerangues valencianes, avui», a Castells: entre el patrimoni i l’esport? II Simposi Casteller. Valls: Cossetània Edicions.

—— (2016a). «Els Torraires de Montblanc a la Revolució de Setembre (1868)», a Aplec de Treballs, Montblanc núm. 34, Centre d’Estudis de la Conca de Barberà.

—— (2016b). Les muixerangues valencianes. Benicarló: Ona­da Edicions.

—— (2017). «Salvador Batet, casteller i malcontent», a Cultura, Valls, núm. 790, p. 11-14.

BOVÉ, Francesc de P. (1990). El Penedès. Folklore dels balls populars, danses i comparses populars. Vilafranca del Penedès: Joan Solé Bordes [1a edició: 1926].

BROTONS, Xavier (2001). Diccionari casteller. Barcelona: Diputació de Barcelona.

—— (2014). ‘Lo tres de nou. Quadret de costums de Valls’. Raimon Casas Pedrerol. Edició, notes i estudi complementari de Xavier Brotons. Valls: Cossetània Edicions, Col·lecció L’Aixecador 24.

BROTONS, Xavier i Joan BEUMALA (2000). Les meravelles del món casteller (I). Valls: Cossetània Edicions, Col·lec­ció L’Aixecador 5.

BUENO, Baltasar (1997). La festa del Corpus. València: Federico Domenech S.A.

BUEZO, Catalina (1991). La mojiganga dramática: historia y teoría. Madrid: Universidad Complutense de Madrid.

CABRÉ, Xavier (2014). «Santa Tecla 1901: tres colles de Xiquets de Valls i anunci de castell de nou». En línia (08/07/2017). Accessible a l’adreça: http://www.collavella.cat/blog/santa-tecla-1901-tres-colles-de-xiquets-de-valls-i-anunci-de-castell-de-nou/.

CALBET, Hilda (coord.) (2010). El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles. Valls: Fundació Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela / Ajuntament de Valls.

CANCER, Jesús V. (2003). El dance de Aragón. Su estado actual a la entrada del siglo XXI. Saragossa: autoeditat.

CANTÓ ESPINACH, Ramon (1896). Història de la Il·lus­tre i Reial Vila Dual de Montblanc. Volum 2. Barcelona: Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA).

CAPDEVILA, Sanç (1924). Història compendiada del santuari de Sant Magí. Montblanc: Obradors tipogràfics de J. M. Recasens.

CAPMANY, Aureli (1944). «El baile y la danza», a CARRERAS, Francesc: Folklore y costumbres de España, II. Barcelona: Casa Editorial Alberto Martín, p. 167-418.

CARNER, Antonio (1955). Estampas igualadinas: segunda serie. Igualada: Centro de Estudios.

CARO, Julio (1984). El estío festivo. Fiestas populares del verano. Madrid: Taurus.

CARRUTXA (1987). «Els castells a Vila-seca», a Fulls de treball de Carrutxa, Reus, primavera 1987, núm. 21-22.

CASTELLS, Indaleci (1927). «Xiquets: Titans: Valen­cians», a La Crónica de Valls, Valls, 12 de novembre.

CASTELLOTE, Eulalia (2001). «Canciones y danzas de palos de Guadalajara», a ALVAR, Carlos (coord.). Lyra mínima oral: los géneros breves de la literatura tradicional: actas del Congreso internacional celebrado en la Universidad de Alcalá, 28-30 octubre 1998. Alcalá de Henares: Universidad de Alcalá, Servicio de Publicaciones p. 221-237.

CASTELLS OLLÉ, Eduard (ECO) (1946). «Papeles vie­jos», a Cultura, Valls, 21 de novembre.

CATALÀ I ROCA, Pere (1951). «Monografías vallenses. Los Xiquets de Valls, ¿intentaron el castell de diez pisos?», a Cultura, Valls, núm. 78, setembre.

—— (1978). «Com a modest homenatge als “Castellers de Vilafranca” de Sant Cugat Sesgarrigues… a l’Alguer», a Programa de la festa major de Vilafranca del Penedès, 1978.

—— [et al.] (1981). Món Casteller, volums I i II. Barcelona: Rafael Dalmau, editor.

—— (1989). «Els Xiquets de Valls, motiu del primer reporterisme fotogràfic a Catalunya», a XXXV Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos de Catalunya. Valls-Vila-rodona. Valls: Institut d’Estudis Vallencs.

CEBAMANOS, Joaquín (2005). El Dance de Tauste. Historia y evolución. Saragossa: Fundación Bartibás.

CERVELLÓ SALVADÓ, Alexandre (2017). Els orígens del fet casteller: del ball de valencians als Xiquets de Valls. Valls: Cossetània Edicions.

CHINER, Jaume (1993). El viure novel·lesc: biografia de Joanot Martorell. Alcoi: Marfil.

CLAVÉ, Josep Anselm (1868). «El Baile (IV)», a La Montaña de Montserrat, 31 de setembre, 2.

CLIMENT [FERRÉ], Joan (1999). «El popular Xon», a El 3 de Vuit, Vilafranca del Penedès, 26 de novembre i 3 de desembre.

—— (2006). «Josep Batet Llobera “(a) casteller”: L’artífex de la Colla dels Menestrals?», a El Pati, Valls, 17 de febrer a 23 de juny.

—— (2009). «Els castells, o sostres de gent, els castells fets amb pilars de persones». En línia (08/07/2017). Accessible a l’adreça: http://www.elcasteller.cat/castellsosostresdegent.html.

—— (2011). «1788, 1790, 1801, 1803 i 1805 Ball de Valencians alcoverenc-vallenc».

—— (2013). Els primers castellers (1813-1851). Josep Batet, àlies Casteller i la Colla de Menestrals de Valls. Sant Vicenç de Castellet: Farell.

—— (2017). «Les colles de Valls no existeixen encara». En línia (08/07/2017). Accessible a l’adreça: http://zdocument.com/1788179018011805-ball-de-valencians-les-colles-castelleres-de-valls-encara-no-ex_58fb42d21723dd3b57326c9a.html.

CLOPAS BATLLE, Isidre (1961). El invicto Conde del Llobregat y los Hombres de Cataluña en la Guerra de la Independencia. Publicaciones de la Sección de Prensa de la Diputación de Barcelona.

CUSCÓ CLARASÓ, Joan (1998). «Castells a Vilafranca (1875-1936) (I) i (III)», a El 3 de Vuit, Vilafranca del Penedès 27 de novembre i 11 de desembre.

CUSINÉ MARTÍ, Fèlix (1961). «En la castellera plaza», a Programa de la festa major de Vilafranca del Penedès del 1961.

D.A. (1993). Enciclopedia de las fiestas de España. Madrid: Diario 16.

D.A. (2004). Moixigangues, valencians i castells. Barcelona: Moixiganga de Tarragona/Grallers So Nat de Tarragona.

D.A. (2006). La Moixiganga. Guia didàctica. Tarragona: Ajuntament de Tarragona.

D.A. (2010). «Adam i Eva o Darwin? Dossier sobre els orígens dels castells», a Castells. Revista castellera independent, núm. 31, març-abril, p. 16-25.

DIÉZ, José M. (2003). Teatro y fiesta del Siglo de Oro en tie­rras europeas de los Austrias. Madrid: Sociedad Estatal para la Acció Cultural Exterior.

DOMINGO, Josep A. (1983). Festa a la Ribera: les Festes d’Algemesí. Algemesí: Ajuntament d’Algemesí.

ESCOLA DE GRALLERS DE SITGES (1981). Mojigangas, Moixiganga i altres… Sitges: EGS.

FARRÉ I TRILL, Xavier (1997). “El Eco de Reus” (1814) i “El Centinela de la Patria en Reus” (1814). Reedició facsímil. Reus: Associació d’Estudis Reusencs.

FERNÁNDEZ, José R. (1962). «Una torre humana en el siglo XVII», a Revista de dialectología y tradiciones populares, XVIII, Madrid, p. 193-199.

FERRANDO [ROMEU], Pere (1991). Presència castellera al Vendrell fins l’any 1926. El Vendrell: Patronat Municipal de Serveis Culturals del Vendrell.

—— (1996a). «La decadència castellera a través dels seus castells (1889-1925)», a Quaderns de Vilaniu, Valls, núm. 30, p. 127-134. Valls: Institut d’Estudis Vallencs.

—— (1996b). «S’ha fet mai un castell de deu pisos?», a Bloc, El 3 de Vuit-L’Hora del Garraf, Vilafranca del Penedès-Vilanova i la Geltrú, 15 i 22 març.

—— (1997a). «1884: El primer contracte conegut d’una actuació castellera», a El 3 de Vuit, 10 de gener.

—— (1997b). «El tres de nou sense folre del segle passat, mite o realitat?», a Bloc, El 3 de Vuit-L’Hora del Garraf. Vilanova i la Geltrú-Vilafranca del Penedès, 24 de gener.

—— (1997c). «Els tres concursos castellers més desconeguts de la història», a Bloc, El 3 de Vuit-L’Hora del Garraf. Vilanova i la Geltrú-Vilafranca del Penedès, 27 de març i 2 d’abril.

—— (1997d). «El vestuari casteller de la Renaixença: colles, camises i colors», a Bloc, El 3 de Vuit-L’Hora del Garraf. Vilanova i la Geltrú-Vilafranca del Penedès, 21 de març.

—— (1997e). «La colla d’afeccionats castellers de Sant Jaume dels Domenys a principis de segle», a El 3 de Vuit, 14 de febrer.

—— (1998a). «Un penedesenc, a segons d’un quatre de nou sense folre al segle passat», a Foc Nou. Butlletí de la Colla Joves Xiquets de Valls, Valls, núm. 58, setembre.

—— (1998b). «La dualitat de les colles de Valls: els noms i els caps de colla», a El Pati, Valls, 3 d’abril a 5 de juny.

—— (1998c). El Penedès casteller. Pàgines d’història. Valls: Cossetània Edicions, Col·lecció L’Aixecador 3.

—— (1999a). «El 5 de 7 amb el pom de dalt a l’antiga. La Candela 1931», a El Punt-El Punt Casteller, Valls, 27 d’agost i 3 de setembre.

—— (1999b) «S’havia fet mai la torre de vuit sense folre?», a Bloc, El 3 de Vuit-L’Hora del Garraf. Vilanova i la Geltrú-Vilafranca del Penedès, 12 de novembre.

—— (2001). Les festes de la Candela i els Xiquets de Valls: manifestació i tradició», a Quaderns de Vilaniu, Valls, Institut d’Estudis Vallencs, núm. 39, maig.

—— (2002). «Localitzat un dietari amb l’activitat castellera de la festa major del 1889», a El 3 de Vuit, 23 d’agost.

—— (2003). «Una aposta castellera a la Bisbal del Penedès de fa 124 anys», a Diari Baix Penedès, 25 de juliol.

—— (2004). «Més dades sobre les primeres camises uniformades dels Xiquets de Valls», a El 3 de Vuit, Vilafranca del Penedès, 10 de desembre, p. 70.

—— (2005). «Els orígens de la publicitat castellera vendrellenca: postals, díptics i tríptics», a Fem Pinya. Butlletí dels Nens del Vendrell, núm. 6, juliol, p. 5-6.

—— (2008a). «Com perdre tres pisos en 30 anys», a Castells. Revista castellera independent, any V, núm. 19, gener-abril, p. 16-19.

—— (2008b). Castells a l’Arboç. Recull fotogràfic 1887-1935. L’Arboç: Minyons de l’Arboç.

—— (2008c). «El tres de nou net al segle XIX: indicis, evidències i dubtes raonables», a Castells. Revista castellera independent, núm. 20, maig-juny.

—— (2008d). «Els inicis del castells a Valls: com es pot passar de la llegenda a la realitat (i 7). Del 1801 al 1814: dels valencians als castells», a El Pati, Valls, 18 de gener, p. 19.

—— (2008e). «El Caragol: el primer casteller conegut», a El Pati, Valls, 4 de gener.

—— (2008f). «La recuperació del món casteller: noves colles i noves formes d’entendre els castells (1926-1936)», a D. A. 1926-2006. Els castellers de Tarragona. Imatges i testimonis. Valls: Cossetània Edicions, p. 139-157.

—— (2009). «Tarragona 1802: Una notícia transcendental per conèixer els Balls de Valencians». En línia (08/07/2017). Accessible a l’adreça: http://www.webcasteller.cat/2009/11/tarragona-1802-una-noticia-transcendental-per-coneixer-els-balls-de-valencians.

—— (2010a). «Els Xiquets de Valls», a D.A. Valls i la seva història, V. Època contemporània: segle XIX. Valls: Institut d’Estudis Vallencs, p. 306-320.

—— (2010b). «Calendari», a D.A. Castells. Valls i la seva història, VI. Època contemporània: segle XX. Valls: Institut d’Estudis Vallencs, p. 337-350.

—— (2010c). «Els balls de valencians feien castells?», a Castells. Revista castellera independent, núm. 31, p. 22.

—— (2012). «Estanislau Tell Gallisà, un testimoni casteller de fa gairebé 200 anys», a Cultura, Valls, núm. 732, p. 14-17.

—— (2013). «Es va intentar un castell de deu pisos davant la reina Isabel II?», a Cultura, Valls, núm. 748 (juny) i 749 (juliol-agost).

—— (2014a). «Notícies castelleres de la llibreta dels Bonaventura Rey (1828-1898)» a Cultura, Valls, núm. 757, abril, p. 12-17.

—— (2014b). «Donant voltes a l’actuació castellera davant el Centre de Lectura el 1882», a Cultura, Valls, núm. 763, novembre.

—— (2017) «Identificada la colla que va actuar davant Anselm Clavé per la festa major de Vilafranca el 1863», a El 3 de Vuit, 25 d’agost.

FERRANDO ROMEU, Pere i Joan TARÉS I MARTÍ (2003). Els altres Xiquets de Valls: l’exemple de l’Espluga de Francolí. Valls: Cossetània Edicions, Col·lecció L’Aixecador 11.

FERRANDO ROMEU, Pere, i Salvador ARROYO JULIVERT (1995). La Renaixença castellera al Vendrell (1926-1936). Tarragona: El Mèdol.

—— (1997). «Canvis i evolució del pom de dalt als castells», a El 3 de Vuit, 11 i 18 d’abril.

FERRANDO ROMEU, Pere, i Fèlix Josep CUSINÉ VIA (2011). Cent anys de castells (1876-1976). Entorn de la família Cusiné de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès: Edicions i Propostes Culturals Andana, SL.

FLAMISELL (1959). «Ball de Valencians», a Reus: Semanario de la Ciudad, 8 d’agost.

FONTOVA CARLES, Ramon (2002). Les representacions festives a Lleida (1700-1975). Lleida: Pagès Editors.

—— (2009). «Els Xiquets de Valls a Lleida. Actuacions i notícies fins a la primera meitat del s. XX», a Arts, Lleida, núm. 30-31, abril.

FORCADA JIMÉNEZ, Ferran (2015) «Records de la tradició festiva de Bellvei del Penedès (1836-1938)», a Del Penedès, núm. 31, Institut d’Estudis Penedesencs.

FRECHINA, Josep V. (2003). «Les moixigangues del País Valencià», a Caramella, Prats de Lluçanès, núm. 9, juliol-desembre, p. 18-24.

GARCÍA, Alejandro (2001). «El Corpus Christi y su octava en Peñalsordo», a Senderos de Extremadura, 11, maig-juny.

GARRIDO, Miguel (1990). Antiguallas granadinas. Las Fiestas del Corpus. Granada: Universidad de Granada / Ayuntamiento de Granada.

GENÉ REBULL, Maria Llüisa (2017). La cultura vi­sual del món casteller. Tesi doctoral. Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Inèdit

GRAU, Jaume (1997). «Roseristes i muixerristes», a El Punt, 3-17 d’octubre.

—— (2007). «Família Batet: La Nova i La Vella». En línia: webcasteller.com. No accessible.

GRUP DEL BALL DELS LOCOS (1998). El Ball dels ‘Locos’ de l’Olleria. Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida.

GÜELL [CENDRA], Xavier (1996). «Vilanova versus Vilafranca: els Xiquets de Vilanova (1919-1920)», a L’Aleta dels Bordegassos. Butlletí dels Bordegassos de Vilanova, Vilanova i la Geltrú, festa major.

—— (1998a). «El General Baldrich, el Roser i el castell de nou de Vilanova de 1852», a El 3 de Vuit, Vilafranca del Penedès, 20 de març.

—— (1998b). «El trienni meravellós, les prèvies dels Castells de nou pisos», a El 3 de Vuit, Vilafranca del Penedès, 24 i 30 d’abril i 8 de maig.

—— (1998c) «De quan els Xiquets van anar a la presó de Tarragona el 1858», a El 3 de Vuit, Vilafranca del Penedès, 12 de juny.

—— (1998d). «Reus i Tarragona homenatgen amb castells els natalicis reials», a El 3 de Vuit, Vilafranca del Penedès, 19 de juny.

—— (1998e). «Un poema anunciava un castell de deu pisos a la Candelera del 1861», a El 3 de Vuit, Vilafranca del Penedès, 10 de juliol.

—— (1998f). «Presència castellera a Vilanova els anys 1853 i 1854», a L’Aleta dels Bordegassos. Butlletí dels Bordegassos de Vilanova, Vilanova i la Geltrú, núm. 51, diada de la colla.

—— (1998g). «La premsa de Valls i Tarragona polemitza pels Xiquets de Valls de l’any 1879, a El 3 de Vuit, 16 d’octubre.

—— (1998h). «Notícies de Xiquets de Valls a Barcelona el 1852», a Foc Nou. Butlletí de la Colla Joves Xiquets de Valls, Valls, núm. 59, novembre del 1998.

—— (1998i). «Els castells carregats, un recurs dels Xiquets de Valls de la Renaixença», a Bloc, L’Hora del Garraf/El 3 de Vuit, Vilanova i la Geltrú/Vilafranca del Penedès, 13, 20 i 27 de febrer.

—— (1998j). «Apareix l’anunci del que podria ser l’últim castell de nou del segle XIX», a El 3 de Vuit, Vilafranca del Penedès, 24 de desembre.

—— (1999a). «Bons castells, pluja i alguna cosa més a Tarragona per Santa Tecla de 1877», a El 3 de Vuit, Vilafranca del Penedès, 29 gener i 5 de febrer.

—— (1999b). «Barcelona celebra la fi de la Tercera Guerra Carlina amb castells», a El 3 de Vuit, Vilafranca del Penedès, 12 i 19 de febrer.

—— (1999c). «Castells i “balls de bastons” a Valls durant la segona meitat del segle XIX», a El 3 de Vuit, 12 i 19 de març.

—— (1999d). «Els primers castells de nou pisos de 1876 van ser fets a Tarragona», a L’Esperidió. Butlletí de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, Tarragona, núm. 56, gener-maig.

—— (1999e). «Els homenatges a Amadeu I destapen actuacions castelleres l’any 1871», a El 3 de Vuit, Vilafranca del Penedès, 17 i 24 de setembre i 8 i 15 d’octubre.

—— (1999f). «Els Xiquets de Valls van aixecar “castells de polèmica” els anys 1883 i 1884», a L’Aleta dels Bordegassos. Butlletí dels Bordegassos de Vilanova, Vilanova i la Geltrú, núm. 54, diada de la colla.

—— (1999g). «El primer Sitges casteller», a La Xermada. Revista Municipal de Cultura Popular, Sitges, núm. 12, Nadal.

—— (2000a). «Els vilanovins van fer venir els Xiquets de Valls tres cops el 1858», a Diari de Vilanova, 28 d’abril.

—— (2000b). «L’Espluga de Francolí durant la primera època d’or castellera», a Nova Conca, Montblanc, 28 d’abril, 12, 19 i 26 de maig, 2, 9, 16, 23 i 30 de juny i 7 de juliol.

—— (2000c). «De quan els Xiquets prenien part en els Tres Tombs de la Selva del Camp», a El 3 de Vuit, Vilafranca del Penedès, 12 de maig.

—— (2000d). «Els “valencians” només van venir per Sant Antoni l’any 1859», a Diari de Vilanova, Vilanova i la Geltrú, 4 d’agost.

—— (2000e). «De quan es va fer a Vilanova un castell amb 29 homes per la festa major», a Diari de Vilanova, Vilanova i la Geltrú, 11 d’agost.

—— (2000f). «Vilanova durant l’apogeu de després de la tercera carlinada i d’altres coses», a L’Aleta dels Bordegassos. Butlletí dels Bordegassos de Vilanova, Vilanova i la Geltrú, núm. 57, diada de la colla.

—— (2000g). «Els Xiquets de la Torre, una colla castellera intermitent a cavall dels segles XIX i XX», a El Pati, Valls, 31 de març, p. 38, i 7 d’abril, p. 42.

—— (2000h). «Els arbocencs van voler veure un castell de nou pisos el 1903», a Diari del Baix Penedès, el Vendrell, 20 d’octubre, p. 22.

—— (2000i). «Les darreres notícies dels antics Torraires de Montblanc», a El Pati, Valls, 10 de novembre, p. 31, i 17 de novembre, p. 26.

—— (2001a). «Els grups locals, un costum universal del món casteller d’antany», a L’Aleta dels Bordegassos. Butlletí dels Bordegassos de Vilanova, Vilanova i la Geltrú, festa major.

—— (2001b). «La colla Vella dels Xiquets de Valls va actuar dos cops a Vilanova i la Geltrú el 1892», a Diari de Vilanova, Vilanova i la Geltrú, 7 de desembre.

—— (2001c). «Castells de nou pisos a Tarragona el 1864», a Xiquets. Anuari dels Xiquets de Tarragona 2001, Tarragona.

—— (2001d). La Renaixença castellera a Tarragona (1926-1936). Tarragona: El Mèdol.

—— (2002a). «Castells a Reus en festes de barri decimonòniques», a L’Aleta dels Bordegassos. Butlletí dels Bordegassos de Vilanova, Vilanova i la Geltrú, núm. 61, Sant Jordi.

—— (2002b). Els castells: entre la passió i la història. Articles de la primera època d’or (1851-1889). Valls: Cossetània Edicions. Col·lecció L’Aixecador 9.

—— (2002c). «La comarca va testimoniar la davallada que els Xiquets de Valls van patir l’any 1892», a Diari del Baix Penedès, el Vendrell, 26 d’abril.

—— (2002d). «L’aparició de la colla de la Mercè (1a part)», a L’Esperidió. Butlletí de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, Tarragona, núm. 70, juliol-agost

—— (2002e). «Anunci d’un quatre de nou a Vilafranca el 1900», a Cultura, Valls, desembre, núm. 632, p. 18-20.

—— (2003a). «Els Torraires de Solivella, el substrat caste­ller de la Conca de Barberà», a El Vallenc, Valls, 10 de gener.

—— (2003b). «Els Xiquets de Valls exterioritzen la seva decadència l’any 1905 al Vendrell», a El Vallenc, Valls, 13 de juny, p. 22.

—— (2003c). «Castells al Vendrell l’any 1899», a El Vallenc, Valls, 12 de desembre, p. 39.

—— (2004a). «Les dues colles van retrobar-se per fi a Valls l’any 1923», a El Vallenc, Valls, 7 de maig, p. 34.

—— (2004b). «Els Xiquets de Valls i la sardana van congeniar a Tarragona l’any 1907», a El Vallenc, Valls, 21 de maig, p. 38.

—— (2004c). «L’any 1925 tan sols va actuar la Colla Nova a Valls», a El Vallenc, Valls, 17 de desembre, p. 36.

—— (2004d). «Valls va refer el calendari casteller l’any 1922», a Cultura, Valls, 2004.

—— (2004e). «Els castells tampoc no van arrelar a Badalona al segle XIX», a El Vallenc, Valls, 18 de juny.

—— (2005a). «La Muixerra va plantar castells l’any 1872», a El Vallenc, Valls, 4 de novembre.

—— (2005b). «Presència castellera a Valls l’any 1924», a El Vallenc, Valls, 3 de desembre, p. 38.

—— (2006). «Saragossa 1875», a Castells. Revista castellera independent, núm. 9, març-abril.

—— (2008). «La Colla Nova va revivificar la rivalitat a la ciutat», D.A. 1926-2006. Els castellers de Tarragona. Imatges i testimonis. Valls: Cossetània Edicions, p. 130-138.

—— (2009). «Tarragona, 1802», a El Vallenc, Valls, 31 desembre, p. 27, i 19 març, p. 40. En línia (08/072017). Accessible a l’adreça: https://balldexiquetsdevalls.wordpress.com/2011/03/09/tarragona-1802/.

—— (2010a). «Un quatre de nou al Vendrell al 1893», a El Vallenc, Valls, 27 d’agost.

—— (2010b). «Castells a Calafell el 1855». En línia (05-10-2010). Accessible a l’adreça: https://balldexiquetsdevalls.wordpress.com/?s=Calafell.

—— (2010c). «Una nova referència de castells de deu pisos al segle XIX». En línia (19/07/2017). Accessible a l’adreça: https://balldexiquetsdevalls.wordpress.com/2011/08/06/una-nova-referencia-de-castells-de-deu-pisos-al-segle-xix/.

—— (2011a). «L’Espluga de Francolí i la Selva del Camp, 1850». En línia (10/07/2017). Accessible a l’adreça: https://balldexiquetsdevalls.wordpress.com/2011/05/08/l%E2%80%99espluga-de-francoli-i-la-selva-del-camp-1850/.

—— (2011b). «Roda de Barà, 1850». En línia (10/07/2017). Accessible a l’adreça: balldexiquetsdevalls.wordpress.com/2011/10/12/roda-de-bara-1850/.

—— (2011c). «Una visita a la Pobla de Montornès al 1887». En línia (10/07/2017). Accessible a l’adreça: https://balldexiquetsdevalls.wordpress.com/2011/04/01/una-visita-a-la-pobla-de-montornes-al-1887/.

—— (2011d). «Castells al Pont d’Armentera després de la tercera carlinada (1876-1882)». En línia (08/04/2011). Accessible a l’adreça: https://balldexiquetsdevalls.wordpress.com/category/pont-darmentera/.

—— (2011e). «Una nova referència de castells de deu pisos al segle XIX». En línia (06/08/2011). Accessible a l’adreça: https://balldexiquetsdevalls.wordpress.com/2011/08/06/una-nova-referencia-de-castells-de-deu-pisos-al-segle-xix/.

—— (2011f). «Castells a Constantí per Sant Sebastià i Sant Antoni Abat al segle XIX». En línia (29/09/2011). Accessible a l’adreça: https://balldexiquetsdevalls.wordpress.com/2011/09/.

—— (2011g). «Tarragona, 1851-1859». En línia (05/10/2011). Accessible a l’adreça: https://balldexiquetsdevalls.wordpress.com/2011/10/05/tarragona-1851-1859/

—— (2011h). «Esparreguera, 1893». En línia (02/11/2011). Accessible a l’adreça: https://balldexiquetsdevalls.wordpress.com/2011/11/page/2/.

—— (2011i). «Castellers afeccionats a Masllorenç». En línia (09/11/2011). Accessible a l’adreça: https://balldexiquetsdevalls.wordpress.com/category/masllorenc/.

—— (2011j). «Els castells als llibres d’actes de Constantí», a El Vallenc, Valls, 25 de novembre.

—— (2011k). «Els Xiquets de Valls, el 1885 i 1886 per la Candela». El Vallenc, Valls, 4 de febrer.

—— (2011m). «Sant Fèlix, 1876 i 1877». En línia (25/03/2011). Accessible a l’adreça: https://balldexiquetsdevalls.wordpress.com/2011/03/25/sant-felix-1876-i-1877/.

—— (2011n). «Un quatre de nou al Vendrell al 1893». En línia (10/07/2017). Accessible a l’adreça: https://balldexiquetsdevalls.wordpress.com/2011/03/06/un-quatre-de-nou-al-vendrell-al-1893-2/.

—— (2011p). «Vic, 1921». En línia (25/07/2017). Accessible a l’adreça: https://balldexiquetsdevalls.wordpress.com/2011/09/23/vic-1921/.

—— (2011q). «Lleida, 1901». En línia (25/07/2017). Accessible a l’adreça: https://balldexiquetsdevalls.wordpress.com/2011/12/28/lleida-1901/.

—— (2012a). «Santa Tecla, 1883». En línia (28/01/2017). Accessible a l’adreça: https://balldexiquetsdevalls.wordpress.com/2012/01/28/santa-tecla-1883/.

—— (2012b). «Tarragona, 1886». En línia (05/02/2012). Accessible a l’adreça: https://balldexiquetsdevalls.wordpress.com/2012/02/page/2/.

—— (2012c). «Tarragona, 1887». En línia (26/02/2012). Accessible a l’adreça: https://balldexiquetsdevalls.wordpress.com/2012/02/.

—— (2012d). «Sant Martí de Provençals, 1875-1878». En línia (17/03/2012). Accessible a l’adreça: https://balldexiquetsdevalls.wordpress.com/2012/03/17/sant-marti-de-provencals-1875-1878/.

—— (2012e). «Castells a Vimbodí al vuit-cents». En línia (27/03/2012). Accessible a l’adreça: https://balldexiquetsdevalls.wordpress.com/2012/03/27/castells-a-vimbodi-al-vuit-cents/.

—— (2012f). «Castells per afeccionats a Puigpelat». En línia (18/03/2012). Accessible a l’adreça: https://balldexiquetsdevalls.wordpress.com/2012/03/18/castells-per-afeccionats-a-puigpelat/.

—— (2012g). «La tradició castellera a Roda de Berà», a Revista Boi, Centre d’Estudis Rodencs, núm. 29, estiu.

—— (2012h). «El Clot, 1892». En línia (23/08/2012). Accessible a l’adreça: https://balldexiquetsdevalls.wordpress.com/2012/08/.

—— (2012i). «Castells en honor d’Espartero a Valls el 1855». En línia (30/08/2012). Accessible a l’adre­­­­ça: https://balldexiquetsdevalls.wordpress.com/?s=Espartero.

—— (2012j). «Castells a Constantí a finals del segle XIX». En línia (10/07/2017). Accessible a l’adreça: https://balldexiquetsdevalls.wordpress.com/2012/01/06/castells-a-constanti-a-finals-del-segle-xix/.

—— (2012k). «Que no intervinguin castellers menors de setze anys!». En línia (13/07/2017). Accessible a l’adreça: https://balldexiquetsdevalls.wordpress.com/2012/04/15/que-no-intervinguin-castellers-menors-de-setze-anys/.

—— (2012m). «Terrassa, 1903». En línia (20/07/2017). Accessible a l’adreça: https://balldexiquetsdevalls.wordpress.com/2012/04/02/terrassa-1903/.

—— (2012n). «Un castell de vuit a Vilafranca del Penedès». En línia. (24/07/2017). Accessible a l’adreça: https://balldexiquetsdevalls.wordpress.com/2012/04/09/un-castell-de-vuit-a-vilafranca-del-penedes-el-1912/.

—— (2013). La moixiganga d’Igualada: apogeu i decadència dels castells. Vilanova i la Geltrú: Bonaire.

—— (2014). «Valls, 1892 i 1893». En línia (23/03/2014). Accessible a l’adreça: https://balldexiquetsdevalls.wordpress.com/2014/03/23/valls-1892-i-1893/.

—— (2015a). «Un tres de nou de la Colla Vella el 1891 a les Decennals, realitat o ficció». En línia (14/03/2015). Accessible a l’adreça: https://balldexiquetsdevalls.wordpress.com/2015/03/14/un-tres-de-nou-de-la-colla-vella-el-1891-a-les-decennals-realitat-o-ficcio/.

—— (2015b). «Vilafranca del Penedès, 1866». En línia (03/03/2015). Accessible a l’adreça: https://balldexiquetsdevalls.wordpress.com/category/vilafranca-del-penedes/.

—— (2016). La Renaixença castellera a Valls: el temps d’una Colla a plaça (1927-1929). Vilanova i la Geltrú: Quaderns de la Brufaganya, núm. 4, Brufaganya.

—— (2017a). La Renaixença castellera a Valls: la Colla Vella sola a plaça (1929-1930). Vilanova i la Geltrú: Quaderns de la Brufaganya, núm. 5, Brufaganya.

—— (2017b). La Renaixença castellera a Torredembarra (1926-1935). Vilanova i la Geltrú: Quaderns de la Brufaganya, núm. 6, Brufaganya.

GUITART, Joan i Nel·lo PELLICER (coord.) (1997). La Muixeranga d’Algemesí. Algemesí: Associació Amics de la Muixeranga.

IRIGOIEN, Iñaki (2006). «Las Fiestas de Bilbao: danzas y músicas entre los siglos XVI y XIX (I)», a Bidebarrieta: Revista de Humanidades y Ciencias Sociales de Bilbao, Bilbao, 17, p. 335-486.

JIMÉNEZ I VIRGILI, Eduard (2017). Mites del món casteller. Els gegants perduts del segle XIX. Treball de final de grau de la llicenciatura d’Història de la Universitat Rovira i Virgili. Tarragona. Inèdit.

JIMENO, José M. (1987). «La fiesta del Corpus en Tierra Estella», a Cuadernos de Etnología y Etnografía de Navarra, Pamplona, 50, Gobierno de Navarra, Departamento de Educación y Cultura / Institución Príncipe de Viana, p. 289-363.

JOVELLANOS, Gaspar Melchor de (1952). Memoria para el arreglo de la policía de los espectáculos y diversiones públicas y sobre su origen en España, Atlas, Madrid. En línia (08/07/2017). Accessible a l’adreça: www.cervantesvirtual.com/obra-visor/memoria-para-el-arreglo-de-la-policia-de-los-espectaculos-y-diversiones-publicas-y-sobre-su-origen-en-espana–0/html/fedbb6e0-82b1-11df-acc7-002185ce6064_4.html.

LABEAGA, Juan Cruz (1990). «Danzas de Viana, siglos XVI-XIX», a Cuadernos de Sección. Folklore, 3, p. 71-95. En línia (08/07/2017). Accessible a l’adreça: http://hedatuz.euskomedia.org/6930/1/03071095.pdf.

LÓPEZ I SERRA, M. Assumpció i Salvador FERRÉ I MIRÓ (1991). El fet casteller a la Bisbal del Penedès (1877-1991). La Bisbal del Penedès: Ajuntament de la Bisbal del Penedès.

LOSTADO, María (2012). «El paloteado de Cortes», a Cuadernos de Etnología y Etnografía de Navarra, Pamplona, 87, Pamplona, Gobierno de Navarra, p. 87-130.

MACÍAS SOLÉ, Joan Ramon (1991). «Els primers castells tarragonins», a L’Esperidió. Butlletí de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, Tarragona, núm. 25 i 28, gener-març i octubre-desembre.

—— (1992). «L’afecció tarragonina als Xiquets de Valls», a L’Esperidió. Butlletí de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, Tarragona, núm. 30, abril-juny.

—— (1994). «La colla de la Mercè, Xiquets de Tarrgona», a L’Esperidió. Butlletí de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, Tarragona, núm. 37, gener-març.

MADOZ, Pascual (1849). Diccionario geográfico, estadístico y histórico de España y sus posesiones de ultramar (1845-1850). Madrid, volum XIV.

MAÑÉ [FLAQUER], Joan (1853). «Fiesta popular», a Diario de Barcelona, 8 de setembre.

MARSANS SOLÀ, Lluís (1886). «Tradicions y Costums d’Igualada y sa comarca», a Ateneo Igualadí de la Classe Obrera. Composiciones premiadas en lo Certámen de 1885. Igualada: Imprenta de Mariano Abadal.

MARTÍN CABALLERO, Màrius (2010). «Esports», a Valls i la seva història, vol. VI. Època contemporània. Segle XX. Valls: Institut d’Estudis Vallencs, p. 365-389.

MARTÍNEZ DE PRESNO, Jorge Pablo (1993). Moviments socials a Igualada al segle XIX (anys 1854-1890). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

MARTÍNEZ, Fernando (2013). «La sierra pobre (II), San Pedro de Gaíllos», a Interfolk, 55, p. 20-23.

MARTORELL PANYELLES, Antoni (1910). «Plenitut y decadència dels Xiquets de Valls», a Lluitém!…, Vilafranca del Penedès, 29 d’agost.

MASDÉU, Juan Francisco (1784). Historia crítica de España, copiat a: CATALÀ I ROCA, Pere (1981). Món Casteller, volum I. Barcelona: Dalmau, p. 20.

MASSIP, Francesc (2007). Història del teatre català, 1. Dels orígens a 1800. Tarragona: Arola.

MIRALLES [FIGUERES], Eloi (1981). Fem pinya! Els castells, símbol i expressió del nostre poble. Barcelona: Dià­fora.

—— (1990). «Més notícies sobre el nostre Ball de Valencians», a El Figarot, Vilafranca del Penedès, núm. 11 i 12, Castellers de Vilafranca, març.

—— (1992). «Altra notícia sobre el Ball de Valencians de Vilafranca», a El Figarot, Vilafranca del Penedès, núm. 17, Castellers de Vilafranca, maig.

—— (1997). «Escepticisme davant d’un possible intent de castell de deu pisos a Vilafranca», Bloc, El 3 de Vuit/L’Hora del Garraf, Vilafranca del Penedès/Vilanova i la Geltrú, 31 gener i 7 febrer.

—— (2013). Castellers de Vilafranca. Vol. I. Precedents: Valencians i Xiquets. Primera època: 1948–1956. Vilafranca del Penedès: Castellers de Vilafranca.

—— (2015). «Tornant de les Festes de la Mercè barcelonines… accident ferroviari d’un Xiquet de Valls, el 1871», a Cultura, Valls, núm. 767, març.

MIRÓ [FONS], Emili (1961). Història dels castellers “els Nens del Vendrell” (1926-1957). El Vendrell.

—— (1979). «Pau Casals i els castells», a Informes-Baix Penedès. 15 de novembre.

MOLINA, José (1991). Imaginería popular en las fiestas de Madrid. Madrid: Comunidad de Madrid / Consejería de Cultura.

MORANT I CLANXET, Jordi (1976). Història dels castells. Tarragona i les comarques castelleres. Tarragona: Patronat Municipal de Castells [1a ed. 1967].

—— (1980). La festa popular de Santa Tecla del 1687. Altres notes de les solemnes diades de la ciutat de Tarragona. Tarragona: Ajuntament de Tarragona.

MORERA LLAURADÓ, Emili (1909). «Província de Tarragona», a CARRERAS CANDI, Francesc. Geografia de Catalunya. Barcelona: Albert Martí editor.

MUSONS, Albert; Quim PERELLÓ; Jordi RÀFOLS i Miquel SENDRA (2002). Xiquets ahir, Castellers per sempre. Vila de Gràcia (1876-2002). Barcelona: Taller d’Història de Gràcia.

NOLASCO CASANOVAS, Pedro (1817). Relación de las fiestas que en los días 10, 11, 12 y 13 de Agosto de 1816, hizo la Villa de Montblanch en la translación de la Imagen de su Augusta Patrona la Virgen Santísima de la Sierra a su renovado convento, junto con las religiosas que moran en él. En donde se da una exacta noticia de lo más substancial que pasó en esta Villa, y a las mismas religiosas, en esta pasada guerra contra la Francia; con algunas particularidades dignas de atención, y nota. Barcelona: Imprès per Francisco Generas.

OLIVAR BERTRAN, Rafael (1952). El caballero Prim. Barcelona: Luis Miracle.

PALOMAR [ABADIA], Salvador (2002). «El Ball de Valencians a Reus, al Baix Camp i al Priorat», a Carrutxa. Fulls monogràfics, Reus, 11.

—— (2007). La moixiganga i el ball de Mossèn Joan de Vic. Reus: Carrutxa.

PALOMAR, Salvador; David PALLEJÀ i Alba CORBALÁN (2013). El fet casteller al Priorat. Els Brivalls de Cornudella. Reus: Carrutxa.

PASCUAL, Maite (1998). «Fiesta, danza y teatralidad en Pamplona durante el siglo XVII», a Sukil. Cuadernos de cultura tradicional, núm. 2, Pamplona, Ortzadar Euskal Folklore Taldea.

PIÑAS MERCADÉ, José (1948). «Mas sobre nuestros “castells”», a Cultura, Valls, núm. 48, agost.

PIÑAS, Francesc (1989). «Reflexions sobre Miscel·lània castellera. Anys 1850-1900», a La Veu de la Colla Vella, Valls, núm. 34, agost.

POBLET GUARRO, Josep M. (1961). La Conca de Barberà. Barcelona: Edición Selecta.

POMARES, Jesús (2007). «Danzantes valencianos de Aoiz», a Dantzariak, núm. 54, Sant Sebastià, Euskal Dantzarien Biltzarra, p. 47-57. En línia (08/07/2017). Accessible a l’adreça: www.dantzagune.eus//upload/EDBko%20MATERIALA/Aldizkariak/PDFak/dantzariak54.pdf.

PORRO, Carlos A.(2001). «Algunas aclaraciones en torno a los bailes folklóricos en la provincia de Valladolid», a Revista de Folklore, núm. 244, Valladolid, Fundación Joaquín Díaz, p. 119-127.

PORTÚS, Javier (1993). La antigua procesión del Corpus Christi en Madrid. Madrid: Comunidad de Madrid.

PUIGJANER Francesc (1881). Historia de la Villa de Valls, desde su fundación hasta nuestros días. Valls: Francesc Pellicer, impressor.

QUIJERA PÉREZ, José A. (2001). «Giza dorreak folklore koreografikoan (Human towers in Basque choreographic folklore)», dins Jentilbaratz. Cuadernos de folklore, núm. 7, Sociedad de Estudios Vascos, Eusko Ikaskuntza, p. 77-103.

RAMOS VÁZQUES, Isabel (2016). «Marco jurídico de las relaciones de trabajo en el siglo XIX», a Anuario de Historia del Derecho Español, vol. LXXXVI. En línia (10/07/2017). Accessible a l’adreça: https://www.boe.es/publicaciones/anuarios_derecho/abrir_pdf.php?id=ANU-H-2016-10054700574_ANUARIO_DE_HISTORIA_DEL_DERECHO_ESPA%26%231103%3BL_Marco_jur%EDdico_de_las_relaciones_de_trabajo_en_el_siglo_xix._Del_antecedente_de_la_locatio_conductio,_la_influencia_del_louage_d%92ouvrage_et_d%92industrie,_hasta_el_arrendamiento_de_obras_y_servicios.

RAMOS, Jesús (1998). «La danza en las fiestas y ceremonia­les de Iruña a través de la historia: los sanfermines de Pamplona en la superación de fronteras interiores», a Fernández de Larrinoa, Kepa (coord.) (1998). Fronteras y puentes culturales: danza tradicional e identidad social. Pamplona: Pamiela Argitaletxea, p. 439-574.

Relacion de las plausibles fiestas con que la fidelissima, unica y exemplar ciudad de Tarragona celebró el levantamiento del Real Pendon por el señor D. Fernando Sexto Rey de España, en el solemnissimo acto de su Proclamacion, en los dias 16, 17 y 18, de Octubre del año 1746. Tarragona: Imprenta de Joseph Barber.

RIBAS, Antoni (transcripció i notes) (1999). Passant comptes amb sant Fèlix Màrtir. El Llibre de l’Administració del patró de Vilafranca del Penedès, de 1778 a 1876. Vilafranca del Penedès: Ajuntament de Vilafranca.

RIBAS [VALLESPINOSA], Eusebi (1912). «Monografía de la devoción a la Virgen de la Candela de Valls desde su origen hasta los últimos detalles de su coronación canónica», a Certamen público celebrado por la Academia Bibliográfico-Mariana para solemnizar el aniversario XLIX de su instalación. Lleida: Impremta Mariana.

—— (1913). Monografía a la Virgen de la Candela de Valls desde su origen hasta los últimos detalles de su Coronación canónica. Valls: Impremta Castells.

RIUS MERCADÉ, Jordi (1998). La Riera, plaça de nou. Crònica castellera d’un petit poble del Baix Gaià. La Riera: Colla Gegantera Els Manotes.

«ROB» (1994). «Algunes notícies de diaris antics donen més dades històriques sobre el fet casteller», a El 3 de Vuit, Vilafranca del Penedès, 23 de desembre.

ROCA, Jordi (1988). L’ermita del Remei d’Alcover. Alcover: Centre d’Estudis Alcoverencs.

RODON [BARRUFET], Josep Maria (1986). La Renaixença castellera (Els Xiquets de Valls del 1927 al 1936). Valls: autoeditat.

—— (2014). Orígens castellers i crisi social al segle XIX. Valls: Torratxa.

SABATÉ, Antoni (1989). «Notícia sobre el nostre desaparegut Ball de valencians», a El Figarot, Vilafranca del Penedès, núm. 8-9, Castellers de Vilafranca.

SÁNCHEZ, José (1995). Puerto de Tarragona. Acontecimientos notables en su construcción (1802-1829). Tarragona: Autoritat Portuària.

SANMARTÍ, Antonio (1802). Relación de los festejos públicos que el Ayuntamiento de la Ciudad de Lérida dispuso obsequiar á sus majestades y real familia, con motivo de su tránsito por ella desde Madrid á Barcelona, en los días 6 y 7 de Setiembre de 1802. Lleida, Imprenta de la viuda e hija de Escuder.

SANS, Noemí (2000). «Moixigangues del Camp de Tarragona i del Penedès: jocs al·legòrics i torres humanes», a L’Esperidió. Butlletí de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, Tarragona, núm. 61, p. 11-13.

—— (2015). La Moixiganga i els seus antecedents: 15 anys de la recuperació de la Moixiganga de Tarragona. Tarragona: Moixiganga de Tarragona.

SANS, Ricard M. (1984). Montserrat 1936-1939. Episodis viscuts. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

SANTACANA TORRES, Carles i Xavier PUJADAS MARTÍ (1990). L’altra Olimpíada. Barcelona ’36. Esport, societat i política a Catalunya (1900-1936). Badalona: Llibres de l’Índex.

SEGUÍ, Salvador [et alii] (1979). Danzas de Titaguas. València: Instituto de Etnología Valenciana, Sección de Folklore Musical, Institución Alfonso el Magnánimo, Diputación Provincial de Valencia.

SEGURA VALLS, Joan (1907). Història d’Igualada, volum I. Barcelona: Estampa d’Eugeni Subirana.

SERRA IGLESIAS, Jaume (1881). La Festa Major. Quadro de Costums Igualadinas. Igualada: Impremta de Mariano Abadal.

SIMÓN ABELLÁN, Pere (2002). L’Arboç (1807-1836) segons l’Antoni Sans, teixidor de lli. L’Arboç: Ajuntament de l’Arboç.

SOLSONA LLORENS, Lluís (1987). «Castells de nou a la Riera i al Catllar l’any 1881», a Foc Nou. Butlletí de la Colla Joves Xiquets de Valls, octubre.

—— (1988a). «Castells de nou de fa cent anys», a Cultura, Valls, núm. 470, gener.

—— (1988b). «Notes senzilles per a la història castellera torrenca», a Butlletí Municipal de Torredembarra, Torredembarra, núm. 7, setembre/octubre

—— (1993a). «Tarragona i les colles de Valls durant la primera època d’or castellera», a Cultura, Valls, núm. 530, juliol-agost.

—— (1993b). «Reus i Altafulla a les albors de la primera època d’or castellera», a Foc Nou. Butlletí de la Colla Joves Xiquets de Valls, Valls, núm. 42, setembre.

—— (1993c). «La perifèria castellera a mitjans del segle passat» a Foc Nou. Butlletí de la Colla Joves Xiquets de Valls, Valls, núm. 43, novembre.

—— (1993d). «Xiquets, Nois i Minyons de Valls», a Foc Nou. Butlletí de la Colla Joves Xiquets de Valls, Valls, núm. 44, desembre.

—— (1994a). «La plaça de Vilafranca a la primera època d’or castellera», a Foc Nou. Butlletí de la Colla Joves Xiquets de Valls, Valls, núm. 46, setembre.

—— (1994b). «Barcelona a la primera època d’or castellera», a Foc Nou. Butlletí de la Colla Joves Xiquets de Valls, Valls, núm. 47, desembre.

—— (1995a). «La plaça castellera vilafranquina en la segona meitat del segle passat (I), a El 3 de Vuit, Vilafranca del Penedès, 15 de setembre.

—— (1995b) «Les àrees castelleres a la primera època d’or», a Foc Nou. Butlletí de la Colla Joves Xiquets de Valls, Valls, núm. 49, octubre.

—— (1995c). «Història de les actuacions castelleres que es van veure al Vendrell en la segona meitat del segle passat», a El 3 de Vuit, Vilafranca del Penedès, 6 d’octubre.

—— (1995d). «La plaça de Valls als inicis de la primera època d’or castellera», a Foc Nou. Butlletí de la Colla Joves Xiquets de Valls, Valls, núm. 50, desembre.

—— (1996a). «Els antics Torraires de Montblanc, segons la premsa», a Foc Nou. Butlletí de la Colla Joves Xiquets de Valls, Valls, núm. 52, juny.

—— (1996b). «Actuacions i projecció dels Xiquets de Valls a les places barcelonines durant la segona meitat del segle XIX», a Quaderns de Vilaniu, Valls, núm. 30, Institut d’Estudis Vallencs, novembre.

—— (1996c). «Els abnegats castellers anònims de la Pobla de Montornès», a Foc Nou. Butlletí de la Colla Joves Xiquets de Valls, Valls, núm. 54, novembre.

—— (1996d). «Moments culminants de la Vilanova castellera del segle passat», a El 3 de Vuit, Vilafranca del Penedès, 22 de novembre.

—— (1997). «El Baix Gaià casteller a la segona meitat del segle passat», a Foc Nou. Butlletí de la Colla Joves Xiquets de Valls, Valls, núm. 55, agost.

—— (1998a). «Les places de l’Alt Camp (i II)», a Foc Nou. Butlletí de la Colla Joves Xiquets de Valls, Valls, núm. 58, setembre.

—— (1998b). «Navarro, un cap de colla de la Roser / Colla Nova», a El Pati, Valls, 8 i 14 de maig.

—— (1998c). «Places del Tarragonès», a Foc Nou. Butlletí de la Colla Joves Xiquets de Valls, Valls, núm. 59, novembre.

—— (2000). «La moixiganga d’Igualada, segons la premsa», a Foc Nou. Butlletí de la Colla Joves Xiquets de Valls, Valls, núm. 61, juliol.

—— (2001a). «El Ball de Valencians de Tàrrega», a Foc Nou. Butlletí de la Colla Joves Xiquets de Valls, Valls, núm. 65, juliol-agost

—— (2001b). «Els Xiquets de Torredembarra», a Foc Nou. Butlletí de la Colla Joves Xiquets de Valls, Valls, núm. 67, desembre.

—— (2002). «Els Torraires de Montblanc durant la Decadència castellera», a Foc Nou. Butlletí de la Colla Joves Xiquets de Valls, Valls, núm. 68, gener-juliol.

—— (2005). La Festa Major de Torredembarra (1849-1950), segons la premsa. Torredembarra: Patronat Municipal de Cultura de Torredembarra.

—— (2010). Geni casteller. Articles de recerca històrica castellera. Valls: Cossetània Edicions, Col·lecció L’Aixecador 19.

Sucinta descripcion de los obsequios y festejos con que la villa de Igualada en el Principado de Cataluña celebró el transito y descanso en ella de los Reyes Nuestros Señores Don Fernando Séptimo y Doña María Josefa Amália en los dias 12 y 13 de Abril de 1828. Cervera: Impremta de José Casanovas, 1828.

TORRAS RIBÉ, J. M. (1993). La comarca de l’Anoia a finals del segle XVIII. Els questionaris de Francisco de Zamora. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

TORRE, María J. de la (2004). Música y ceremonial en las fiestas reales de Proclamación de España e Hispanoamérica (1746-1814), III. Granada: Universidad de Granada.

TRENCHS [i MESTRE], Miquel (1987). «Actuacions de la Colla Vella per Sant Joan. Segle XX (I)», a La Veu de la Colla Vella, Valls, núm. 25, juny, p. 15.

—— (1988). «Miscel·lània castellera. L’actuació més sensacional de la història dels Xiquets de Valls», a Cultura, Valls, núm. 476,. juliol-agost.

—— (1989a). Miscel·lània castellera. Anys 1850-1900. Valls: Ràdio Capital de l’Alt Camp.

—— (1989b). «Els grans castells del segle passat. II Part», a El Vallenc, Valls, 8, 15, 22 i 29 de setembre; 11, 20 i 27 d’octubre, i 3, 10 i 17 de novembre.

—— (1989c) «Unes opinions a les “Reflexions sobre Miscel·lània castellera. Anys 1850-1900”», a La Veu de la Colla Vella, Valls, núm. 35, octubre.

—— (1990). «El Pilar de vuit d’Altafulla», a Estudis Altafullencs, Altafulla, Centre d’Estudis d’Altafulla

VENTURA [i SOLÉ], Daniel (1980). «El Ball de la Moixiganga de Valls», a Cultura, Valls, núm. 392, p. 25-32.

—— (1982). L’època de la decadència dels castells dels Xiquets de Valls. Valls: Impremta Moncunill.

VILA, Pep (2011). «El cant de la sibil·la i les torres d’Hèrcules», a Revista de Girona, Girona, núm. 266, p. 54-56.

VILA, Salvador (2006). «La Muixeranga (II)». En línia (08/07/2017). Accessible a l’adreça: https://cathalonia.wordpress.com/2010/10/27/la-muixeranga-ii/.

VILANOVA, Ignasi i Misericòrdia PÀMIES (2006). «Les danses tradicionals d’Igualada», a Revista d’Igualada, Igualada, abril, p. 22-29.

VILAR, Jayme (1693). Glorioso triunfo de la esclarecida Virgen, Apostol, e invicta Protomartyr Santa Tecla, patrona de la […] ciudad de Tarragona en las grandes fiestas, que se hizieron por el nuevo Rezado de la Santa […] para toda la Provincia tarraconense, que concedió la Santidad de […]Inocencio XII. Barcelona: Imprenta de Rafael Figuerò.

VIOLANT, Ramon (1990). Etnografia de Reus i la seva comarca. Barcelona: Alta Fulla.

VIRÓS, Lluís (a cura de) (2000). Organització del treball preindustrial: confraries i oficis. Barcelona: Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana / Publica­cions de l’Abadia de Montserrat.

VIVES, Juan (1948). «Origen próximo de los castells dels Xiquets de Valls», a Cultura, Valls, núm. 44, p. 10.

XIQUETS DE REUS (1986). Xiquets de Reus. Cinc anys de castells. Reus: Xiquets de Reus.

Arxius i col·leccions

  • Arxiu Comarcal de l’Alt Camp (ACAC).
  • Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès (ACAP).
  • Arxiu Comarcal de l’Anoia (ACA).
  • Arxiu Comarcal del Garraf (ACG).
  • Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT).
  • Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB).
  • Arxiu Històric de Tarragona (AHT).
  • Arxiu Municipal de Reus (AMR).
  • Arxiu Municipal de Sitges (AMS).
  • Arxiu Municipal de Valls (AMV).
  • Arxiu Parroquial de Sant Joan de Valls (APSJ).
  • Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès (BAB).
  • Biblioteca-Hemeroteca Municipal de Tarragona (BHMT).
  • Biblioteca Nacional de Catalunya. Barcelona (BNC).
  • Biblioteca-Museu Victor Balaguer. Vilanova i la Geltrú (BMVB).
  • Biblioteca Popular de Valls (BPV).
  • Biblioteca Pública Terra Baixa. El Vendrell (BPTB).
  • Centre de Documentació Castellera (CDOCA).
  • Centre de Documentació – Vinseum. Vilafranca del Penedès.
  • Col·lecció Manuel Bofarull Terrades.
  • Col·lecció Pere Ferrando Romeu.
  • Col·lecció Josep Bargalló Valls.
  • Fons Amat Vilallonga (FAV). Calaix de Sastre.

Premsa consultada

  • Acció.
  • El Baix Penedès.
  • Catalunya. Revista d’informació i expansió catalana.
  • Las Circunstancias.
  • El Correo de Barcelona.
  • La Crónica de Valls.
  • Diario de Barcelona.
  • Diario de Cataluña.
  • Diario de Reus.
  • Diario de Tarragona.
  • Diario de Villanueva y Geltrú.
  • Diario Mercantil de Avisos y Noticias.
  • Dilluns.
  • El Eco de Sitges.
  • El Eco de Valls.
  • Gaseta de Vilafranca.
  • Joventut.
  • El Labriego.
  • La Opinión.
  • Panadés Republicano.
  • El Progreso Vallense.
  • La Renaixensa.
  • El Tarraconense.
  • El Telégrafo.
  • El Temps.
  • Treball.
  • El Vendrellense.
Història 1. Dels antecedents al 1939 | REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

ARTICLES RELACIONATS

Jordi Beltran LuengoData d'actualizació: desembre de 2017
Història 1. Dels antecedents al 1939
Pere Ferrando Romeu, Xavier Brotons NavarroData d'actualizació: desembre de 2017Indaleci Castells (alcalde de Valls del 1906 al 1909) feia —de manera anònima—
Història 1. Dels antecedents al 1939
Xavier Güell CendraData d'actualizació: desembre de 2017La fi de les dècades de llanguiment avui dia conegudes com la Decadència castellera s’ha assenyalat
Història 1. Dels antecedents al 1939
Xavier Brotons NavarroData d'actualizació: desembre de 2017El millor moment, objectivament, de la història dels castells catalans era una excel·lent oportunitat per plantejar-se
Història 1. Dels antecedents al 1939
Alexandre Cervelló SalvadóData d'actualizació: desembre de 2017
Història 1. Dels antecedents al 1939
Pere Ferrando RomeuData d'actualizació: desembre de 2017Hom considera que la Primera Època daurada dels castells s’inicia l’any en què es va assolir
Història 1. Dels antecedents al 1939
Elisenda Rovira PobletData d'actualizació: gener de 2026L’any 2017 el món casteller arrencava una temporada amb unes perspectives immillorables, atesos els èxits de
Història II: del 1939 al 2016
Data d'actualizació: desembre de 2025
Antropologia i sociologia
Data d'actualizació: desembre de 2025
Antropologia i sociologia
Elisenda Rovira Poblet, Jordi Suriñach PerdigóData d'actualizació: desembre de 2025La Federació Gimnàstica Espanyola va convocar el primer concurs de castells de la
Història II: del 1939 al 2016
Elisenda Rovira PobletData d'actualizació: desembre de 2025
Història II: del 1939 al 2016
Elisenda Rovira PobletData d'actualizació: octubre de 2025L’estat de forma dels Minyons de Terrassa, que el 2023 optaren per una temporada de renovació
Història II: del 1939 al 2016
Elisenda Rovira PobletData d'actualizació: octubre de 2025Precisament la diada de Tots Sants encavalca dues fites històriques i esdevé una cita talismà per
Història II: del 1939 al 2016
Elisenda Rovira PobletData d'actualizació: octubre de 2025Si bé aquest va ser el primer tast de la represa en una temporada excepcionalment curta,
Història II: del 1939 al 2016
Elisenda Rovira PobletData d'actualizació: octubre de 2025Durant l’inici del 2021, la situació sanitària per la pandèmia presentava pocs símptomes de millora i,
Història II: del 1939 al 2016
VOLUMS